D’una banda, el sindicat de pilots Sepla ha convocat aturades de 24 hores a Air Nostrum, la franquícia d’Ibèria per a vols regionals, per als pròxims dies 15, 16, 17, 22, 23 i 24 d’abril, en plenes vacances de Setmana Santa.

És la conseqüència, segons el sindicat, del desviament de producció a altres aerolínies del mateix propietari, incomplint els pactes i posant en risc les condicions de treball dels seus 378 pilots actuals.

A l’acord pactat al desembre de 2018 es posava fi a un conflicte que es va iniciar fa més d’un any, quan Air Nostrum va començar a desviar progressivament part de l’operació que realitza per a la franquícia d’Ibèria, a altres aerolínies, incloses alguna de les aerolínies del Grup ILAI, propietat dels mateixos accionistes d’Air Nostrum.

A més incloïa el compromís d’Air Nostrum a no recórrer a l’externalització amb tercers ala franquícia d’Ibèria, per sobre del 20 per cent i recuperar els avions ATR turbohélice, operació que portava mesos externalitzant a altres companyies per a operar rutes curtes.

Enrique Fajardo, delegat sindical de Sepla-Air Nostrum ha apuntat que la direcció de la companyia ha començat a empetitir-la d’efectius, afectant els pilots, i ha matisat que després ho farà amb la resta dels col·lectius de terra.

D’altra banda els sindicats USO Sector Aeri i UGT van presentar dijous passat davant el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) una demanda de conciliació prèvia a la convocatòria prevista de vaga estatal a partir del 20 d’abril enfront de Aseata, patronal que representa a les diferents empreses del sector d’assistència en terra. A aquesta estan cridats al voltant de 60.000 treballadors i treballadores.

El conflicte sorgeix perquè el IV Conveni del sector porta negociant-se més de 2 anys i el fre principal és l’establiment de garanties per al manteniment dels drets dels treballadors subrogats, quelcom que s’havia recordat al juliol de 2018 en el SIMA. Denuncien que l’actitud de la patronal retarda i impedeix l’aplicació dels acords econòmics aconseguits el 4 d’octubre de 2018 deixant a milers de treballadors amb el salari congelat des de l’any 2015.

La patronal va proposar incorporar a la redacció de l’acord una clàusula "innegociable" que limités a futures subrogacions les garanties plantejades. Una clàusula que posaria en perill la reclamació individual per via judicial dels seus drets als treballadors que ja estan en situació de subrogació.

Estranya forma de negociar quan al principal tema de desacord, la patronal li col·loca l’etiqueta de “innegociable”. Un altre intent més de la patronal de dividir a la classe treballadora a força de diferenciar amb diferents taules salarials i condicions laborals.

En mans dels sindicats majoritaris està el poder de convocatòria i mobilització per a impedir-ho. Els 60.000 treballadors i treballadores del sector, que és dels més afectats pel maleït sistema de subrogacions, han d’unir les seves forces i exigir a les seves direccions sindicals passar a l’acció de forma determinant o en cas contrari estar preparats per a fer-ho ells mateixos, assumint les decisions que l’assemblea acordi.

El sindicat ha de ser una eina al servei de la classe treballadora i no a l’inrevés com lamentablement ve succeint. A més per sobre de sigles i interessos partidistes s’ha de tenir clar quin és el seu objectiu, que no pot ser altre que la defensa dels drets conquistats i la lluita per la consecució dels quals estan per conquistar.

La unitat de la classe treballadora va ser i serà la nostra principal arma.