L’acord, publicat divendres passat al BOE, ha estat signat entre les patronals del sector FEHR i CEAT i els sindicats CC.OO Serveis i FeSMC-UGT, i contempla com una “prestació de servei propi de l’establiment o per encàrrec d’una altra empresa, incloses les plataformes digitals o a través d’aquestes".

Al desembre de 2017 Inspecció de Treball va assenyalar en el seu informe que Deliveroo havia de retornar a tots els riders les quotes d’autònoms ja que considerava que la relació de treball entre l’empresa i els repartidors era de naturalesa laboral i per tant havien d’haver estat donats d’alta en el Règim General de la Seguretat Social.

Arran de posteriors informes d’Inspecció de Treball realitzats al llarg de 2018 i sempre després de l’organització i lluita de repartidors i sindicats, s’han dut a terme denúncies col·lectives per part dels repartidors, concretament 97, i les inspeccions de treball s’han realitzat a Barcelona, Madrid, Zaragoza, Bilbo, A Coruña, Sevilla, Alacant i Xixón.

Els inspectors de Treball han elaborat informes separats per províncies encara que estan coordinats entre ells, la qual cosa converteix aquesta situació en “qüestió de temps”, segons Adrián Todolí, advocat especialitzat en economia col·laborativa i falsos autònoms.

Un altre punt d’inflexió va suposar la sentència l’any passat que donava la raó a Victor Sanchez, ,repartidor que va denunciar a l’empresa per un acomiadament improcedent.

El jutjat social de València va considerar que l’acomiadat exercia les seves funcions com un fals autònom, condemnant a Deliveroo a la seva readmissió o indemnització corresponent.

Es tractava de la primera sentència judicial que reconeix que un gegant de l’economia col·laborativa, que no és més que una altra volta de rosca en la precarització laboral, es beneficia i competeix en avantatge mitjançant l’ús de falsos autònoms.

No obstant això, el camí és llarg, perquè tal com reconeixen des de la plataforma de Ridersxderechos, l’empresa presentarà un recurs. “Això ens ho van dir abans que entréssim a judici”, adverteix Carlos Iglesias, un dels portaveus de l’associació que ve des de fa un any lluitant pels drets dels repartidors d’empreses com Deliveroo, Glovo o Uber Eat, entre altres.

Els diferents testimoniatges aportats en les denúncies evidencien que existeix una relació laboral clara amb l’empresa. Els repartidors depenen de l’empresa, que pot dictar noves instruccions i els treballadors han d’acatar. Així mateix, Deliveroo marca les pautes, preus, els estils i fixa el calendari: el rider, per tant, és un "subordinat", no un empresari autònom que gestiona el seu temps lliurement, com els gurus d’aquest “nou” model ens repeteixen una vegada i una altra en els grans mitjans de comunicació.

Per tant, aquesta inclusió en l’Acord Laboral Estatal d’Hostaleria suposa un gran pas endavant en les reivindicacions dels raiders, ja que els aparta d’aquests llimbs legals en el qual es trobaven i passen a ser personal laboral del sector de l’hostaleria, a més afecta també a empreses amb concessió administrativa de serveis d’hostaleria en els espais públics, com a aeroports i estacions de ferrocarril, i a tots aquells que prestin serveis d’hostaleria en bars i discoteques com a cambrers i ajudants de cambrer.

Fins i tot en un sector tan precaritza’t i dispers laboralment, l’experiència dels Riders mostra com la unitat i la lluita dels treballadors, sigui el sector que sigui, és l’única eina per a combatre un sistema de contractació que està més prop de l’esclavitud cada dia que passa.

Autònoms perquè no tenen més remei si volen optar a algun treball precari, falsos autònoms, subcontractacions, emergència de plataformes en línia que s’aprofiten del sistema que permet tot tipus de contractacions fraudulentes, capitalisme col·laboratiu, i tot enfocat a omplir les butxaques de nous emprenedors que fan gala de multiplicar els seus recursos en un any, però a costa de que o de qui? Doncs és clar, a costa dels treballadors que suporten tota una bateria d’obligacions a complir sota amenaça i amb total absència de drets.