|
Representants d’organitzacions convocants de la manifestació que protestarà aquest dissabte a Madrid contra el judici de l’1-O que se celebra en el Tribunal Suprem i demanarà la “llibertat dels presos polítics catalans”, han avançat que compten fins ara amb 380 autocars i 10 trens que arribaran a la capital des de Catalunya per a participar-hi. També s’espera, segons els organitzadors, que arribin autocars des d’altres ciutats de l’Estat.
En una roda de premsa realitzada al Teatro del Barrio madrileny, han presentat la manifestació que recorrerà el centre de Madrid aquest pròxim dissabte 16 de març. La manifestació partirà de la glorieta d’Atocha a les 18hs fins a Cibeles sota el lema de “No hi ha democràcia sense dret a decidir”, unit al lema proposat per les entitats catalanes de “L’autodeterminació no és delicte”.
Entre les organitzacions que adhereixen a la manifestació, es troben diferents assemblees populars, plataformes organitzadores de referèndums sobre la monarquia com la de la UAM, Anticapitalistas, Izquierda Castellana, la Coordinadora 25S, les Marxes de la Dignitat, la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras, l’agrupació de dones Pan y Rosas, així com desenes de col·lectius socials, sindicals i polítics.
Els convocants de la manifestació han assegurat que a part de les organitzacions madrilenyes, també se sumaran col·lectius d’altres territoris de l’Estat, així com els sindicats SAT (d’Andalusia) i LAB (del País Basc).
Consultats per periodistes, han recordat que si bé hi ha diversos partits i organitzacions polítiques que participen de la convocatòria, “el protagonisme el tindrà la societat civil”. També han assegurat que de moment els líders de Podemos no s’han sumat a la convocatòria. Tampoc ho ha fet fins ara Izquierda Unida.
"La crida és a tota la gent perquè des d’un sentiment democràtic antifeixista i solidari surti al carrer", han recordat, amb l’expectativa que molts simpatitzants de Podemos i Izquierda Unida se sumin a la marxa.
Elena Martínez (Esquerra Castellana): “estan sent jutjats els drets i llibertats més bàsics”
Elena Martínez, d’Esquerra Castellana, ha presentat la roda de premsa en la qual ha assegurat que “no serà una manifestació més, sinó que tindrà una gran transcendència política” i també “un gran suport del poble de Madrid”. Un Madrid on “el sentiment republicà, antifeixista, comuner i democràtic estarà present”.
Martínez va reivindicar el lema amb el qual es convoca la manifestació, “no hi ha democràcia sense dret a decidir”, reivindicant la determinació de no ser “còmplices de la repressió al germà poble de Catalunya” i que exigir la “llibertat de les i els presos polítics i de les persones exiliades”.
En relació amb el judici als líders del Procés que s’està duent a terme en el tribunal Suprem, Martínez ha recordat que el que està en joc és la “defensa de drets i llibertats, els més bàsics, els més fonamentals” i que “en el judici estan sent jutjats aquests drets i llibertats”.
Per a finalitzar, va recordar que el 8M va posar de manifest que “hi ha un altre Madrid que és diferent al de el ’trifachito’ que tracten de vendre’ns i imposar-nos” i va reivindicar la “solidaritat entre els pobles” per a tirar a baix la “estaca” del Règim monàrquic.
Alejandra Matamoro (Moviment Antirrepresivo de Madrid): "des de 1939 en l’Estat espanyol no hi ha hagut un només dia sense presos polítics”
Des del Moviment Antirrepresivo de Madrid, Alejandra Matamoro, ha començat la seva intervenció assegurant que “el dret d’autodeterminació de Catalunya és un dret democràtic, que l’Estat espanyol, que ha estat sempre una presó immensa de pobles, nega”, de la mateixa manera que “ens nega el dret a l’habitatge, a la lliure manifestació, a la llibertat política”. Ha assegurat també que l’"Espanya una, gran i lliure, que és la que ens captura a tots” és la que va imposar tota aquesta “falta de drets des de 1939".
Matamoro ha assegurat que "des de 1939 en l’Estat espanyol no hi ha hagut un només dia sense presos polítics” i que "el que està passant a Catalunya és una manifestació més del caràcter veritable de l’Estat”. Al seu judici, fins al dia d’avui tota persona que s’ha aixecat per a exigir els seus drets “ha estat picada, empresonada i reclamada a l’exili”.
Segons ha afegit, després de veure les imatges de les càrregues policials de l’1 d’octubre a Catalunya, van sentir "vergonya", i ha indicat que "donar suport a la repressió que exerceix l’Estat espanyol "és legitimar la falta de democràcia".
La representant del Moviment Antirrepresivo de Madrid ha sostingut que “el que està passant a Catalunya, no és un problema dels catalans”, els qui “estan lluitant per una república democràtica, on puguin triar tot”. I ha afegit que “la necessitat d’una república on puguem triar tot és un anhel que compartim el conjunt de treballadors de l’Estat espanyol”, raó per la qual “el poble treballador de Madrid estarà sempre al costat del poble de Catalunya”.
Jaime Pastor (Madrileñ@s pel Dret a Decidir): “demostrar que hi ha un altre Madrid, molt diferent al de Colón”
Jaime Pastor ha intervingut en nom de Madrileñ@s pel Dret a Decidir, una iniciativa en la qual participen col·lectius i moviments com La Comuna o Anticapitalistas, al costat de desenes de veïns de Madrid.
“El que està ocorrent en el Tribunal Suprem és un judici a més de dos milions de persones que van exercir el seu legítim el seu dret a la desobediència civil no violenta, tal com ha s’ha demostrat en totes les televisions i les imatges de la violència policial", ha sostingut Pastor.
Pastor ha assegurat la intenció de “demostrar que hi ha un altre Madrid, molt diferent al de Colón, d’aquest bloc reaccionari que pretén imposar una major repressió contra el poble català aplicant l’article 155 i carregant-se l’autonomia del poble de Catalunya i d’altres pobles de l’estat”.
Després de reivindicar la manifestació del dissabte com una aposta per “la solidaritat entre tots els pobles de l’estat espanyol”, Pastor ha expressat el seu convenciment en què “vindrà molta gent a Madrid des de diferents parts de l’Estat” i ha reivindicat l’obertura de “un procés d’apoderament popular enfront de l’amenaça reaccionària que es vol presentar com a alternativa”.
Lucía Nistal (Plataforma Referèndum UAM): “no demanem, exigim el nostre dret a decidir-lo tot”
Lucía Nistal, representant de la Plataforma Referèndum UAM i militant de Pan y Rosas, ha assenyalat que consideren “indispensable estar aquí avui cridant a la manifestació del 16M”. Després de recordar el referèndum sobre la monarquia en la UAM realitzat al novembre, que va ser seguit per l’organització de desenes de plataformes en universitats de tot l’Estat, “en les quals una vegada i una altra la joventut vam demostrar no només que no acceptem aquesta monarquia imposada, d’arrels franquistes, sinó que volem decidir-lo tot”, Nistal ha assegurat que per això “entre les nostres reivindicacions, juntament amb l’abolició de la monarquia, també hem plantejat l’obertura de processos constituents lliures i sobirans perquè els pobles de l’Estat puguin decidir sobre la seva destinació”.
Nistal ha plantejat que “la immensa mobilització i autoorganització social que va suposar l’1-O va establir sens dubte un precedent per a nosaltres” i que “la brutal repressió amb la qual va respondre el bloc del 155, amb la monarquia al capdavant, va anar per a nosaltres una nova confirmació que les noves generacions no li devem res a aquest Règim més que repressió i precarietat”.
La representant de Referèndum UAM ha qualificat el judici “a les i els presos polítics catalans” com un “judici farsa”, en el qual “es criminalitza el dret a decidir, en el qual es vulneren drets i llibertats democràtiques bàsiques, amb una sentència dictada que sembla abans de començar”, la qual cosa “ens deixa clar que el règim està disposat a passar per sobre de la voluntat popular per a preservar els privilegis dels de sempre”.
En referir-se al “Règim”, Nistal ha aclarit que parlava “de la fiscalia, del govern, de la corona i també de Vox”, perquè “el 155, la llei de partits, els atacs a les dones, els CIEs i les polítiques neoliberals que han donat lloc al monstre de l’extrema dreta, són part natural d’aquest règim”, ha resolt.
Nistal ha reivindicat la necessitat de “sortir als carrers a Madrid exigint la llibertat de les i els presos polítics, que porten un any a la presó preventiva per treure urnes al carrer”, però també “exigir el dret a decidir del poble català i que es compleixi el mandat de l’1-0”. Un objectiu, ha apuntat Nistal, que “només aconseguirem amb la mobilització independent de les institucions i en confluència amb totes les lluitadores, activistes, joves, migrants, precàries de tot l’Estat, amb l’enorme moviment de dones que està fent tremolar la terra”.
Per a finalitzar, Nistal ha volgut “enviar un missatge clar”, assegurant que “després de 40 anys de règim amb cadenat, les noves generacions, sobre les espatlles de tots els i les lluitadores que porten anys barallant, no demanem, exigim el nostre dret a decidir-lo tot”.
Elena Ortega (Mares Contra la Repressió): “hem de sortir al carrer i no deixar que aquesta deriva autoritària continuï”
Elena Ortega, de Mares contra la Repressió, ha qüestionat “la deriva autoritària que està prenent aquest Estat", on "l’única resposta davant la protesta social i la mobilització, deguda al descontentament social, és la repressió”.
En aquest sentit ha recordat que “s’està demanant penes cada vegada més desproporcionada, com és el cas dels presos i preses de catalans”, la qual va qualificar de “aberrant”.
Elena Ortega, mare del jove Alfon -pres polític fa gairebé 4 anys-, ha emfatitzat que "hem de sortir al carrer i no deixar que aquesta deriva autoritària continuï”, perquè si aquesta dinàmica és consentida “ens arribarà cada vegada més a tots i a totes”.
Les Mares contra la Repressió han observat en aquests anys “apallissaments, detencions, empresonaments, muntatges policials i mediàtics, persecució a la dissidència, llistes negres”, ha assegurat Ortega, destacant que en l’Estat espanyol “hi ha drets fonamentals dels ciutadans que no es respecten, drets tan bàsics com el de manifestació, el dret a vaga, o el dret a votar com va ser el cas del 1-0”.
Per a finalitzar, Ortega a reiterat la necessitat de “reivindicar el dret a decidir” i que des de la seva organització exigeixen la “llibertat de tots els presos i preses polítiques”, la “volta immediata dels exiliats i exiliades” i perquè “cessa la repressió i persecució al poble català”.
Jaume Bardolet (ANC): “l’autodeterminació no és un delicte, és un dret”
El secretari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Madrid, Jaume Bardolet, ha expressat l’"orgull" i "agraïment" de la seva organització a tots els col·lectius de Madrid amb els quals han treballat junts per a organitzar la manifestació del pròxim dissabte. Ha assegurat així mateix que “estan convençuts de la necessitat de defensar els drets fonamentals, polítics i socials”.
Bardolet ha apuntat que la manifestació del 16M "forma part d’un conjunt d’actes i manifestacions que han tingut lloc en Catalunya, en moltes ciutats d’Europa dels Estats Units i que naturalment teníem el repte de portar-la a Madrid".
El representant de l’ANC ha reivindicat el caràcter "unitari i transversal" de les manifestacions, amb la participació de “un conjunt d’entitats de la societat civil, sindicats, partits i col·lectius de la més variada naturalesa”, que treballen junts “sobre la base d’objectius comuns de defensar les llibertats fonamentals”.
Ha afegit que es manifestaran en defensa “del dret d’autodeterminació de tots els pobles” perquè és "un dret fonamental" que és "sistemàticament negat per l’Estat espanyol", mitjançant la utilització de "l’administració de justícia com un element repressiu per a fer callar les ànsies de llibertat dels pobles d’Espanya".
Bardolet ha assegurat que esperen que la manifestació sigui “modèlica des del punt de vista de la participació ciutadana” i ha finalitzat recordant un dels lemes amb el qual es convoca la manifestació, en favor de “el dret a l’autodeterminació dels pobles", perquè “l’autodeterminació no és un delicte, és un dret”.
Madrid, 16M: manifestació d’Atocha a Cibeles
La manifestació del pròxim dissabte començarà a les 18.00 a Atocha. La intenció és que discorri pel passeig del Prat un quilòmetre i mig fins a la plaça de Cibeles, on previsiblement tindran lloc els discursos finals.
El punt de trobada per a tots els manifestants serà el passeig del Prat, l’espai entre la rotonda Emperador Carles V i la plaça Neptú.
Una de les principals recomanacions és que els manifestants arribin al més aviat possible, cap a mitja tarda, atès que es preveu una gran aglomeració de gent.
|
