“He proposat la dissolució de les cambres i la convocatòria a eleccions generals per al dia 28 d’abril”, ha anunciat Pedro Sánchez aquest matí des d’una roda de premsa en La Moncloa. El reial decret llei serà publicat en el butlletí oficial per a donar pas a la dissolució de les corts des del dia 5 de març.

La decisió de Sánchez arriba després del fracàs per a aprovar els pressupostos generals en el Congrés, que van ser rebutjats per la majoria dels diputats de la cambra. El govern només va comptar amb el suport d’Unidos Podemos i del Partit Nacionalista Basc.

Els partits independentistes catalans, que van ser claus perquè sortís la moció de censura contra Mariano Rajoy fa gairebé nou mesos, no van recolzar en aquesta ocasió els pressupostos del govern del PSOE, en el marc del començament del judici contra els líders independentistes i de les declaracions del govern contra el dret a l’autodeterminació.

La foto de la Plaza Colón de fa una setmana, amb la dreta i l’extrema dreta exigint la convocatòria a eleccions, va agregar pressió sobre el govern per a decidir la via electoral.

Sánchez va fer un balanç dels seus vuit mesos en la presidència de govern, destacant que es van aprovar 13 lleis i 25 decrets llei en aquest període i reivindicant que els pressupostos caiguts eren els “més socials en les últimes dècades”.

En relació amb la qüestió territorial, va reiterar la seva oposició frontal contra el dret a decidir i contra els drets democràtics del poble català amb una afirmació que ve repetint en les últimes setmanes: “Dins de la constitució tot, fora de la constitució, res”. Un discurs que, enmig del judici als líders catalans, que vulnera totes les llibertats i drets democràtics, s’alinea amb el bloc monàrquic i el partit judicial.

Sánchez també va assenyalar que “el govern anterior va comptar amb la lleialtat institucional i el suport inequívoc del PSOE i de la meva persona”, i va retreure al PP i a Ciutadans que hagin “bloquejat” i “paralitzat” diverses lleis i els pressupostos en el Congrés.

El discurs es va centrar en un balanç de les lleis aprovades en la seva curta presidència i les lleis “bloquejades” per l’oposició, en un clar inici de la seva campanya electoral. Va reivindicar l’augment del Salari mínim interprofessional i altres mesures com la restitució de la sanitat universal. I va dir que la derogació de la reforma laboral o de la llei mordassa no va ser possible per el “bloqueig” de l’oposició, especialment Ciutadans i el PP, des de la mesa del Congreso. En aquest punt, el discurs de Sánchez apareix com a pura demagògia electoral, ja que va ser el propi govern el que va anunciar que -en acord amb les cambres empresarials- renunciava a la promesa de derogar la reforma laboral. En canvi, havia proposat una sèrie de reformes que aprofundirien la precarietat laboral.

Finalment, consultat per una periodista sobre si anava a intentar governar amb Units Podem o amb Ciutadans, Sánchez va preferir no respondre directament i va dir preferir que “primer parlin els espanyols en les urnes” per a veure quin tipus de coalicions es poden formar. Això deixa oberta la possibilitat per a un acord del PSOE amb Ciutadans després de les eleccions, mentre que Unidos Podemos continua apostant a un “govern del canvi” amb els social-liberals del PSOE.