|
La V Trobada Estatal de dones 8M s’ha celebrat durant el 26 i 27 de gener a València, amb la participació de delegacions de dones de tot l’Estat espanyol. Dissabte van funcionar nou comissions: laboral, estudiantil, cures, consum, violència patriarcal, cossos i drets reproductius, migració i antiracisme, internacional, feminització de la pobresa i precarietat.
El més destacat va ser la incorporació, transversal a tots els grups, de les reivindicacions proposades des de la comissió de migració i antiracisme. S’ha incorporat com a qüestió central del moviment 8M la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels CIE, així com la introducció d’una perspectiva antiracista en la lluita contra la violència de gènere o en l’àmbit educatiu.
En finalitzar la Trobada es va ratificar la definició del 8M com “un moviment obertament antifeixista, anticapitalista, anticlasista, antiracista i anticolonial”. Alhora que s’acordava impulsar accions abans i després de la vaga del 8M, començant en diverses ciutats amb una setmana d’accions de “revolta feminista”, que abordaran diferents eixos.
També hi ha hagut espai per a les paraules de representants de moviments de dones de l’Argentina, Xile, Nicaragua, Turquia, Grècia i Itàlia, reafirmant la idea d’un 8M internacional.
Un moviment de dones antipatriarcal, antiracista i anticapitalista
Des de l’agrupació de dones Pan y Rosas vam participar en totes les comissions, aportant en els debats sobre continguts, programa i accions.
En migració i antiracisme, assenyalem la necessitat de repudiar l’anunci de l’últim consell de ministres del PSOE de construir un nou CIE, invertint 800 milions d’euros. La política de racisme i xenofòbia institucional no comença amb VOX, el PP i Ciudadanos, sinó que és consubstancial al capitalisme imperialista espanyol. El fals progressisme del PSOE sosté una política d’acord amb l’Europa fortalesa, com es mostra també en el seu rebuig a deixar actuar l’Open Arms per a rescatar persones al Mediterrani.
La Comissió de Migració va traslladar la proposta al plenari general del 8M per a emetre una declaració contra l’obertura del nou CIE, i va proposar sumar-se a les accions que es realitzaran pel tancament dels CIE en dates pròximes.
En la comissió de laboral, algunes companyes van plantejar reiterar des de la Trobada Estatal una crítica explícita a la convocatòria de les direccions de CCOO i UGT de només un aturada de dues hores el 8M, quelcom que ha estat considerat vergonyós i insuficient, tal com l’han anunciat en una nota de premsa de la comissió del 8M. La proposta ha estat fer una crítica i exigència al fet que convoquin una vaga general de 24 hores a les direccions d’aquests sindicats, i alhora donar suport a la gran majoria de dones treballadores i afiliades, que no han estat convocades a assemblees democràtiques per a decidir què fer el 8M i que moltes d’elles estan donant una lluita en els sindicats contra aquesta decisió burocràtica.
També s’ha debatut sobre les bretxes laborals i de pensió, la precarietat i un altre gran debat ha estat sobre la conciliació. En aquest aspecte hem plantejat que com a moviment antipatriarcal i anticapitalista, la doble càrrega laboral -treball remunerat i tasques de reproducció i cures- que recau sobre la majoria de les dones l’han de pagar els capitalistes que s’estalvien el nostre treball domèstic no remunerat. Una de les mesures que vam proposar, entre altres, és guarderies o centres educatius gratuïts en els centres de treball pagats per les empreses i els centres públics, així com també exigir la gratuïtat dels centres o residències per a les persones dependents.
Un altre debat interessant es va desenvolupar en el grup de treball estudiantil, que va decidir canviar el seu nom per comissió educativa, per a incorporar a les treballadores del sistema educatiu en tots els seus nivells. Es va parlar de la necessitat d’una educació gratuïta, de qualitat i accessible per a totes, de la importància de desenvolupar una co-educació que trenqui amb els estereotips de gènere i amb la reproducció de les violències cap a les dones i de l’oposició a una monarquia autoritària i patriarcal que ens vol súbdites. Des d’aquesta comissió es va decidir també exigir la supressió del poder l’Església en l’educació i la conversió dels centres concertats en públics.
Es van plantejar aportacions en altres grups com en cures, assenyalant el dret a la salut mental i una Seguretat Social que garanteixi el seu accés universal i atenció mèdica personalitzada.
En el grup de drets reproductius es va incidir sobre continuar lluitant per un dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per a totes, incloent a les dones immigrants i a les menors d’edat perquè no requereixin de consentiment patern, per una educació sexe-afectiva lliure sense la intromissió de l’Església, per la despatologització de la transsexualitat i en contra de la privatització del sistema de salut públic. Un sistema de salut que ja de per si mateix és discriminatori cap a les dones i que en la seva tendència cap a la privatització fa que aquesta discriminació empitjori. De conjunt va ser un debat molt interessant en tots els grups de treball.
Un debat pendent
Sobre les accions, es van debatre múltiples propostes abans i després del 8M amb l’objectiu d’enfortir el moviment. Aquí es va expressar, no obstant, un punt feble sobre el qual és important reflexionar. Perquè si bé es va avançar bastant en el programa del 8M, no s’ha aconseguit encara aprofundir el debat estratègic sobre com aconseguir totes aquestes demandes que el propi moviment està plantejant.
Davant l’aspiració tan radical i necessària d’acabar amb el capitalisme, el patriarcat, el colonialisme i el racisme, moltes vegades tendeixen a proposar-se innombrables accions de protesta parcials, performances o actes simbòlics per a visibilitzar les opressions, però que són molt insuficients si ens proposem aconseguir els objectius plantejats.
Perquè no volem mantenir el pas en el mateix lloc i que el moviment de dones es limiti a una constant resistència, amb manifestacions que responen cada vegada que se suma un nou femicidi o un atac als nostres drets.
Perquè tampoc volem que tota la força de lluita de les dones sigui instrumentalitzada electoralment en els pròxims mesos per partits “progressistes” que s’ompliran de promeses electorals mentre sostenen les mateixes polítiques neoliberals, patriarcals i xenòfobes. I perquè volem passar a l’ofensiva per a lluitar per la nostra emancipació, és necessari obrir el debat sobre com radicalitzar la lluita per les nostres demandes, aprofundir el camí de les vagues generals i la lluita contra el règim al costat de la classe treballadora, que mai en la història ha estat tan multiracial i tan feminitzada com en aquest moment. És a dir, construir un moviment de dones que sigui un potenciador de la lluita de classes general contra aquest sistema capitalista, racista i patriarcal, i que sigui part de la lluita per una societat sense opressions ni explotació.
Una qüestió de mètode
El plenari final de la Trobada va deixar un sabor amarg, a causa de la decisió de la comissió organitzadora de no deixar parlar a cap de les presents. Des de la taula es va llegir una síntesi de cada comissió i l’única forma de manifestar matisos o desacords consistia a escriure paperets que eren llegits des de la taula, des d’on decidir quins propostes eren de consens i quins no.
Aquesta metodologia poc democràtica va impedir que parlessin amb la seva pròpia veu la majoria de les dones que havien participat de la Trobada, i no es va poder debatre sobre les qüestions centrals que portava cada grup.
Aquest funcionament, sumat a la tensió que ja s’havia viscut el dia anterior entre les integrants del sindicat Otras i algunes militants abolicionistes, va generar molt de malestar. A diverses dones que van voler parlar no se’ls va permetre fer ús de la paraula, o les callaven mitjançant cantics i crits.
Perquè el moviment de dones pugui avançar i enfortir-se, serà necessari canviar aquests mètodes que bloquegen la diversitat de veus, emparant-se moltes vegades en “consensos” que limiten l’expressió de les diferències. Només reconeixent la llibertat de tendències i posicions dins del moviment de dones, sense callar a cap d’elles, serà possible forjar una unitat més forta contra els enemics que hem d’enfrontar: el patriarcat, el racisme i el capitalisme.
|
