|
Milers de persones, en la seva majoria dones i persones LGTBI de totes les edats, s’han mobilitzat aquest dimarts en les principals ciutats de l’Estat contra l’el pacte de Govern a Andalusia entre PP, Cs i Vox.
Fa una setmana el partit d’extrema dreta que dirigeix Santiago Abascal anunciava l’acord amb el Partit Popular per a governar a Andalusia. Al moment s’encenien les alarmes del moviment de dones, del moviment LGTBI, del moviment antiracista i les organitzacions que lluiten pels drets dels immigrants, treballadores i treballadors.
Com a part d’aquesta onada de repulsa al pacte de les dretes s’han celebrat aquest dilluns més d’un centenar de concentracions en tot l’Estat organitzades per nombroses organitzacions feministes i de dones.
La primera cita de l’agenda feminista de 2019 avança que aquest serà un any en què el moviment de dones serà de nou protagonista.
A Madrid, la concentració que començava a les 19 hores ha estat un clam massiu, omplint fins al desbordi la Porta del Sol contra el pacte de PP, C’s i Vox i especialment contra les mesures reaccionàries i antidrets que proposa el partit d’Abascal contra les dones i les persones LGTBI.
Milers i milers de veus cridant com una sola gola lemes com a "PP, Cs i Vox: *espanyolets, masclistes i franquistes. "No passaran" omplien el quilòmetre 0 de força i determinació.
La convocatòria es va convertir en un gran acte de denúncia contra la justícia patriarcal, contra les violències masclistes i contra l’amenaça d’atac als drets conquistats. Una resposta clara i rotunda que se sentia en el crit de "no passaran", "ni una menys" i "els carrers són nostres".
A Barcelona la concentració que començava a la mateixa hora ha estat també multitudinària, fent petita la Plaça Sant Jaume amb més de 4.000 persones.
En la protesta de la capital catalana s’han pogut veure nombroses pancartes dirigides cap als partits de dreta i extrema dreta i contra el sistema patriarcal com "No és un cas aïllat, és el patriarcat", o per la defensa dels drets de les dones com "Ni un pas enrere en els drets".
La jornada de protestes havia començat al matí, amb les primeres mobilitzacions a les ciutats andaluses. A les 12 del migdia, milers de persones es manifestaven a Sevilla davant les portes del Parlament andalús on tenia lloc la sessió d’investidura de Juanma Moreno al crit de "Ni un pas enrere" i "No negociem".
Altres ciutats de la comunitat andalusa com Granada o Màlaga també sortien massivament al carrer per a protestar davant el pacte de Govern i en defensa dels drets de les dones.
El mateix ocorria a la tarda en desenes de ciutats de tot l’Estat com és el cas de Bilbao, Zaragoza, València, Burgos, Valladolid, Palma de Mallorca o Eivissa, entre moltes altres.
Una jornada que una vegada més ha mobilitzat al moviment feminista als carrers en defensa dels drets de les dones i contra el reaccionari pacte de Govern a Andalusia.
El programa de mesures reaccionàries, racistes, misògines, LGTBI fòbiques, espanyolistes i repressives de PP, Cs i Vox proposa expulsar massivament als immigrants, reforçar la xenofòbia institucional, reprimir encara més al poble català, derogar la Llei Integral de Violència de Gènere, prohibir el dret a l’avortament en qualsevol supòsit, promoure formes de família tradicionals i perseguir judicialment a les dones que facin denúncies sobre violència de gènere. Un programa “antidrets” patriarcal, racista i capitalista per a liquidar conquestes socials de milions de persones.
Però davant aquesta nova amenaça contra els nostres drets, és necessari evitar caure en el parany de triar entre el “mal pitjor” i el “mal menor”, com proposa Unidos Podemos. Mentre el govern “progressista” del PSOE diu defensar els drets de les dones, manté els acords amb l’Església, a la qual finança amb diners públics, mentre que no hi ha finançament suficient per a un pla profund contra la violència masclista o implementar educació sexual integral en l’educació pública. És el govern que defensa a la banca, mentre milers de dones continuen sent desnonades de les seves cases per no poder pagar el lloguer.
Al mateix temps, no podem tancar els ulls davant el fet que amb el govern del PSOE continuen funcionant els CIES (veritables presons per a immigrants), es continuen fent “devolucions en calent” a les fronteres, les policies municipals persegueixen als manters en ciutats dels “ajuntaments del canvi” com Madrid i Barcelona, i el Govern tanca la sortida al Open Arms perquè contínua amb les seves tasques de salvament en el mediterrani.
L’autodenominat govern “progressista” del PSOE no és una alternativa per a enfrontar a la dreta i l’extrema dreta.
Davant el creixement d’aquesta extrema dreta reaccionària, el
moviment de dones té un enorme desafiament: desplegar la nostra força als carrers, aprofundir la mobilització i enfortir les aliances amb el moviment antiracista, els col·lectius d’immigrants, la classe obrera, el moviment estudiantil, les pensionistes i els moviments socials per l’habitatge. Només així es pot fer front a aquests monstres de l’extrema dreta que es nodreixen del fang deixat per les polítiques neoliberals dels polítics del PP-Ciutadans i el PSOE.
|
