Universitats catalanes se sumen als referèndums sobre la Monarquia que tenen lloc en 32 centres universitaris de tot l’Estat espanyol. Els primers seran a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Pompeu Fabra entre el 4 i el 5 de desembre.
Aquest divendres 20 de novembre ha tingut lloc una roda de premsa a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, anunciant que tres universitats catalanes s’han proposat realitzar un referèndum per decidir sobre Monarquia o República.
Ja són 32 les universitats convocades per fer referèndums, sent la UAM (Universitat Autònoma de Madrid) la pionera: aquest dijous 29 de novembre, 7303 persones van votar al Referèndum UAM, amb un resultat d’un 83% a favor de la República -6.111 vots- i obrir processos constituents -6.038 vots-.
Així ho explicava Marta Casanovas, estudiant de Madrid, durant la roda de premsa per explicar l’experiència de la UAM: “vam posar urnes en vuit facultats, des de les 10 del matí fins a les 20 hores” i vam veure que hi havia "el doble de participació que en les eleccions per al Rectorat de l’any passat".
A Catalunya la primera cita és el 4 de desembre al campus de Diagonal, -a la Facultat de Dret i Facultat d’Econòmiques- i al campus del Raval, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB). També al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I al Campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el Referèndum tindrà lloc el 5 de desembre.
Els referèndums a Catalunya estan creuats per l’enorme i profund procés democràtic obert pel referèndum de l’1 d’octubre. “A Catalunya no volem saber res de la monarquia, com ja es va demostrar amb les xiulades durant les visites de Felipe VI, la reprovació a la monarquia votada al Parlament o el referèndum de l’1 d’octubre. Considerem que és una bona notícia que se celebrin referèndums com aquest, és símbol de la unió dels diferents pobles de l’Estat", explicava Pablo Acedo estudiant de la UPF i membre de la plataforma que organitza el Referèndum.
En el mateix sentit s’expressava Sergi Barceló, de la Facultat d’Economia i Empresa (UB), “Catalunya s’ha manifestat de manera massiva contra la Constitució del 78 i davant aquesta situació la resposta del Govern espanyol, amb el suport del Rei el 3 d’octubre va ser clara: reprimir i acabar amb qualsevol moviment que qüestioni al règim actual”. “Hi ha presos polítics” i “polítics i artistes exiliats”, sentenciava. I va denunciar que “alhora, la dreta espanyola amb el suport del PSOE, utilitzen l’article 155 com a mètode d’amenaça a les institucions catalanes”.
“Volem qüestionar a la Monarquia perquè volem qüestionar-ho tot. Això vol dir que volem reconèixer el dret a l’autodeterminació. Volem debatre quin és la relació entre els diferents pobles de l’Estat”, assegurava Pablo Acedo, accentuant en la mateixa idea.
Per altra banda, Eva Motis Marquès, estudiant de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, explicava com es va a desenvolupar aquesta iniciativa a Catalunya, amb les mateixes preguntes que a Madrid, tal com va decidir l’assemblea que va conformar una “plataforma plural i àmplia” per organitzar el Referèndum. El 4 de desembre les urnes estaran obertes des de les 10 a les 20 hores a la UB i la UPF. I el dimecres 5 de desembre s’obriran al Campus de Terrassa de la UPC des de les 10 a les 18 hores.
Lola Ache, estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya de Terrassa, feia una crida a tota la comunitat educativa de tot el campus, unes 4600 persones, a votar, “Hem d’aprofitar aquesta oportunitat i pujar-nos al carro de les altres universitats, tirant endavant perquè s’hi sumin altres campus”.
A la roda de premsa també estava present Marina Morante, membre del CDR de Mundet, per donar el seu suport a la iniciativa, “nosaltres l’any passat, a la facultat d’Educació de Mundet, vam veure que els estudiants també podíem fer fissura al Règim del 78. Hem organitzat el CDR de Mundet”.
I asegurava que l’1-O és un exemple de mobilització per trencar el Règim del 78 i explicava que, “una cosa bastant consensuada dins dels CDR, és que era necessari augmentar la base social de la gent que demanava la República dins Catalunya, però que també havíem d’establir relacions solidàries amb la resta dels pobles de l’Estat espanyol”. “Les aliances són necessàries” va assegurar, i “com a membre dels CDR convoco a tota la gent que podria tenir dubtes de per què ha de tornar a votar, que votin, que es mobilitzin i que se segueixin auto-organitzant”.
També hi era present un jove treballador de Telepizza, Esteban, per donar el seu suport al Referèndum sobre el qual amb molt entusiasme va deia “que es faci un referèndum sobre Monarquia o república i que surti des de la universitat, és quelcom tan genial que podria arribar a contagiar al món obrer”, “per això des de la secció sindical de Telepizza, també convido als sindicats i als treballadors que ho plantegin al món laboral”.
Quelcom que Pablo Acedo va respondre amb el mateix entusiasme dient que, “la segona pregunta del referèndum és ‘obrir processos constituents’ per decidir també quin tipus de República volem, perquè així la classe treballadora pugui decidir-ho realment tot".
Aquesta iniciativa a les universitats catalanes està impulsada per estudiants a títol individual, alhora que comença a tenir repercussió i suport del professorat, i s’espera que s’uneixin més facultats per continuar realitzant referèndums.
