http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
EL PODER DELS BANCS
Tribunal Suprem: aquestes són les meves sentències, sinó els agraden (als bancs) tinc unes altres
Josefina L. Martínez

Només 24 hores ha durat la sentència del Tribunal Suprem que obligava a la banca a pagar l’Impost en les escriptures de les hipoteques. L’IBEX35 pressiona i guanya.

Ver online

L’Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) de les escriptures de les hipoteques fins ara ho pagaven els clients. Però el Tribunal Suprem va emetre una sentència aquest dijous que traslladava aquesta càrrega impositiva als bancs. El diari Público assegurava que “una hipoteca mitjana de 150.000 euros comportaria un import proper a 1.500 euros”. L’agència de qualificació financera Moody’s calculava que a causa d’aquesta fallada els bancs haurien de desemborsar fins a 4.000 milions d’euros.
Quan encara estava fresca la tinta de la sentència, i encara no es confirmava si anava a tenir efectes retroactius sobre les hipoteques dels últims anys, el Suprem va emetre aquest divendres una rectificació.

En una nota informativa, el president de la Sala Tercera d’aquest organisme sosté que la sentència “suposa un gir radical en el criteri jurisprudencial” i que causarà una “enorme repercussió econòmica i social”. Per aquest motiu, el tribunal ha decidit “deixar sense efecte tots els assenyalaments sobre recursos de cassació pendents amb un objecte similar” i passar la decisió al Ple de la Sala perquè decideixi “si aquest gir jurisprudencial ha de ser o no confirmat”.

Què va succeir en aquestes 24 hores perquè es prengués la inèdita decisió de deixar en l’aire una sentència d’aquest tipus? La banca i el establishment van posar el crit en el cel i van pressionar perquè es revisara, al·legant que anava a generar grans pèrdues a la “economia”.

Tan sol minuts després de conèixer-se la sentència, els mercats de l’Ibex35 es feien escoltar provocant fortes caigudes en els valors accionaris de la banca: “La llista de baixades la va encapçalar el Sabadell, que va perdre el 6,7%. Li van seguir Bankinter (va caure el 6,27%), Bankia (5,11%), CaixaBank (4,54%), BBVA (2,70%) i Santander (2,05%). Entre totes, van perdre gairebé 5.900 milions d’euros de valor en Borsa en una sola sessió.” (El País, 19 d’octubre).

Els bancs ja havien fet saber que, si acceptaven complir amb aquesta nova normativa, traslladarien als clients els costos amb interessos crediticis més alts. Un missatge “mafiós” que deixava clar alguna cosa: en aquest sistema, la banca sempre guanya.

La notícia cobra una dimensió particular en conèixer-se aquesta mateixa setmana més detalls de l’escandalosa estafa global que van protagonitzar entitats financeres com el Banc Santander, Bank of America, Deutsche Bank, Macquarie Group, BNP Paribas i grans milionaris. En aquesta trama mundial, les entitats, brokers i fons d’inversió es posaven d’acord per fer operacions de venda i compra d’accions en terminis molt curts, emetre certificats fiscals i reclamar al fisc la devolució d’impostos per milers de milions de dòlars. S’estima que tan sol a Alemanya, es van apropiar 10.000 milions d’euros dels contribuents, per “devolucions d’impostos” que mai havien pagat.

Són les mateixes entitats financeres que durant la crisi es van beneficiar dels fons de rescat dels estats, una xifra gens menyspreable que aquí va ascendir fins a 77.000 milions d’euros, dels quals l’Estat espanyol ja va donar per “perduts” 60.000 milions.

I és la mateixa "casta judicial" que mentre envia a la presó a periodistes, tuiters, activistes, actors i polítics independentistes, cobreix d’impunitat als corruptes i salva als grans bancs quan hi ha fallades en contra seva.

Davant aquesta increïble trama d’estafa, extorsió a la societat i mostres del control que exerceix la banca i l’IBEX35 sobre els Estats i les fallades judicials del Suprem, solament sembla quedar una opció: acabar amb la "casta judicial" i nacionalitzar la banca i posar-la al servei de la majoria social, per brindar crèdits barats i posar a la disposició de les necessitats socials els habitatges buits que acaparen per especular. En síntesi, expropiar als expropiadors. Mai sonen tan filoses les paraules de Bertolt Brecht: Què és el robatori d’un banc en comparació de fundar-ne un?”

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic