http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
8M 2019
Vaga(s) de dones, feminista i general
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Les dones farem vaga el proper 8M. Com? Una pregunta que obre profunds i necessaris debats que expressen estratègies d’emancipació en disputa dins del moviment feminista.

Ver online

No estàvem a qualsevol territori. Era Gijón, a les terres asturianes on les dones de les conques mineres van tenir un rol protagonista en les vagues des de la dècada de 1960, sota un Règim franquista que s’imposava amb l’estat d’excepció. Ni la història, ni les adreces dels grans sindicats les reconeixen.

I estàvem aquí, a Gijón, centenars de dones feministes organitzades i compromeses. Algunes en col·lectius feministes, en sindicats o partits, altres independents. Joves, estudiants, treballadores, immigrants, radicalitzades, mares, solteres, mestresses de casa, de diversa sexualitat. Totes decidint protagonitzar una altra jornada històrica, però no de forma espontània. Organitzades, amb idees en debat.

I per què no dir-ho, “en disputa”, perquè estem debatent diferents estratègies d’emancipació no només perquè no ens segueixin matant i violant, o perquè desaparegui aquesta absurda bretxa laboral (i de pensions), perquè no ens pesin més les càrregues de cures, aquesta esclavitud de la llar molt unida a la de la precarietat laboral on estem sobre representades. També perquè volem parar-ho tot i demostrar que la majoria de “les dones al capdavant” -les treballadores, les pobres, les immigrants, joves- podem soscavar les bases d’aquest sistema patriarcal i la seva aliança criminal amb el sistema capitalista.

Però com fer-ho? Els debats estan exposats, ara és moment de desenvolupar-los als territoris i per comissions com i quin caràcter haurà de tenir la propera vaga? Mixta, no mixta? De dones, feminista, general, ambdues? La relació amb els sindicats i altres sectors de la societat en lluita. La jerarquia dels eixos de la vaga: cures, laboral, estudiantil i consum.

El debat, a manera de síntesi, gira entorn de dues postures. En la Trobada algunes veus deien que, “Les vagues laborals clàssiques ja no ens serveixen”, “Les vagues laborals invisibilitzen les tasques de cures que només fem les dones”, “Els sindicats no serveixen”. Unes altres tendien en canvi a fer eix sol en la vaga laboral, dient que “La vaga ha de ser laboral”, “Els sindicats han de convocar” o “La vaga ha de ser general”. També unes altres defensàvem de forma interrelacionada la vaga de cures –per visibilitzar el treball no remunerat en les llars- amb la vaga laboral -per afectar els guanys dels capitalistes- i la vaga estudiantil, per parar-ho tot.

Vaga laboral: la classe treballadora no és només masculina

Podemos afirmar que la vaga laboral representa a una gran majoria de dones. La classe treballadora no és només masculina, encara que aquest sistema ens va voler condemnar al tancament de les llars i invisibilitzar el treball assalariat femení considerant-ho “complementari” a el “principal”: el del cap de la llar. Nosaltres representem més del 40% de persones ocupant el nostre temps en centres de treball productius i de serveis, que ningú ens reconeix més que amb un menor salari i contractes precaris: tres de cada quatre ocupacions de jornada parcial són destinats a dones. Aquest percentatge és molt elevat en activitats sanitàries i serveis socials en un 77,5%. A l’educació el 67,4%, en el sector serveis el 66,6% i en les tasques vinculades a la cura o empleades de la llar, el 88,6%.

Et pot interessar: La divisió sexual del treball i la precarietat femenina en l’Estat espanyol (II)

La vaga als centres de producció i tot tipus de llocs de treball és fonamental per a la majoria de les dones, les treballadores, que venim fa anys lluitant per reivindicacions com: a igual treball, iguals condicions, drets i salari. Contra la discriminació, l’assetjament i la precarietat laboral. Per la passada a plantilla fixa de totes les treballadores, la prohibició de les externalitzacions, els contractes temporals i les ETTs. Que “els papers” no siguin un xantatge patronal per a les treballadores immigrants. Contra les retallades en sanitat, l’educació i els serveis públics; entre moltes més.

Una vaga de dones que no visibilitzi el nostre “treball no remunerat”, no serà total o general

Una vaga de dones no serà total o general si no visibilitza explícitament que aquesta gran majoria de dones assalariades és la que, igual que les mestresses de casa sense treball assalariat -moltes obligades a deixar el seu centre productiu per cuidar de la seva família-, realitza el “altre” treball no remunerat, no reconegut. Explicant així amb aquesta “doble càrrega” de treball que els capitalistes s’estalvien i que amb la crisi es fa més pesada i precària.

I aquí estàvem, a Gijón, i em venia a la memòria això que ens van explicar que a Astúries, quan l’activitat minera estava fortament masculinitzada, les dones treballadores, o esposes, companyes i filles dels miners han tingut un importantíssim rol, exposades al mateix nivell de repressió que els seus companys miners, on les presons s’omplien de dones que havien estat torturades i assassinades.

És a dir, no només les dones treballadores van ser grans protagonistes de les lluites obreres. També ho van anar les ‘mestresses de casa’, constituint amb la seva lluita un pont entre la llar i el barri i els centres de treball, que per exemple en les conques mineres d’Astúries “van transformar les seves cases en llocs de reunió, les seves anades al mercat en ocasions per a l’agitació política, les portes de les presons en punts de trobada des dels quals organitzar l’assistència als presos polítics i les boques dels pous en llocs des dels quals transformar el conflicte laboral dels homes en un conflicte social multitudinari” (Blanco Cabrero, Claudia, 2007). Centenars de gestes obreres haguessin estat impossibles de dur a terme sense les “comissions de dones” per fer caixes de resistència o guarderies per a les famílies obreres en vaga.

Eren/són aquestes dones lluitadores quotidianes, que van sortir/surten de la llar per lluitar als barris, a les escoles, als mercats contra aquesta càrrega pesada que significa l’esclavitud de la llar, cuidant de persones dependents, cuinant, cuidant dels fills i filles, rentant i netejant. Moltes vegades per a les famílies pròpies. Però també per a famílies alienes, sense contracte, algunes d’internes amb salaris “en espècie” (casa i menjar), unes altres “fent hores”. Algunes “natives”, moltes altres més immigrants, sota un sistema que es manté des de les nostres àvies, les que es traslladaven des del sud -Jaén o Extremadura- per treballar a les fàbriques tèxtils de Catalunya o de ‘criades’ al País Basc o Madrid. Avui, des d’altres continents per cuidar d’ancians i nens, netejar i cuinar, sense contractes i amb el xantatge de “els papers”.

La vaga de dones ha de denunciar que seguim sent aquesta “gran fàbrica invisible” reclosa en les llars, amb la doble jornada laboral als nostres centres de treball i, en sortir, de tasques domèstiques i de cures de forma totalment gratuïta per al capitalisme. La vaga feminista també té com a desafiament reprendre reivindicacions com: guarderies gratuïtes a càrrec de la patronal i l’Estat en centres de treball durant les 24 hores. Residències per a persones depenents gratuïtes. Si se socialitzessin aquestes tasques a càrrec de l’Estat, hauria de desaparèixer el treball en negre de milions de dones, majoria immigrant, sense absolutament cap dret, llançades permanentment a la discriminació, abusos de tot tipus i jornades d’explotació.

Les “aliances” que hem de teixir… per revolucionar-ho tot

Diverses dones han interpel·lat als qui no recolzen una vaga mixta: “Com faig jo, amb dos fills i dos gossos, per fer vaga, si el meu company no para?” Altres veus deien: “Direm als nostres companys de treball i estudi, que facin de ‘esquirols’ aquest 8M, i no parin?”

Aquest 8M les dones ens anem a preparar per fer una altra(s) vaga(s) des de la nostra posició social i laboral, una altra jornada de vaga general de dones i paralitzar-ho tot per les nostres reivindicacions, que són moltes. Sense l’enorme exèrcit de dones, vital per al funcionament del sistema de reproducció social i econòmic no podria funcionar el centre del sistema capitalista, el de la producció, el del treball assalariat que explota a les dones i a tot el conjunt de la classe treballadora.

No obstant això, si cap a la vaga les dones teixim aliances amb tots els sectors de la classe treballadora, es podria paralitzar la totalitat dels serveis de transport i telecomunicació per i per les reivindicacions de les dones. Si els nostres companys i la joventut recolzessin activament la nostra vaga de dones i feminista, qüestionant també el masclisme dins dels centres de treball i estudi, li donarem un altre cop àdhuc més fort al centre d’és aquest sistema patriarcal tan necessari al sistema capitalista. Un sistema que es nodreix de la divisió a força de múltiples opressions, de gènere, de raça, per sostenir els pilars del sistema d’explotació.

Lluny de fer “fetitxisme” de la vaga general, aquest debat incorpora la idea que el moviment de dones necessita múltiples accions de mobilització i iniciatives. I que proposades com la vaga de consum i la vaga de cures poden ajudar molt a visibilitzar l’opressió patriarcal, i que al costat de la vaga laboral i estudiantil es pot aconseguir paralitzar tota la producció capitalista, afectant els seus guanys, paralitzant el transport, els bancs, les empreses i les comunicacions- fent piquets, ocupació centres de treball i estudi. D’aquesta manera posaríem en qüestió en els fets el domini capitalista de la producció, mostrant el potencial de “les dones al capdavant” de les demandes de la majoria, les pobres, treballadores, immigrants, joves, mestresses de casa, precàries i del conjunt de la classe treballadora i la joventut. Mostrant així les possibilitats de lluitar per un altre tipus de societat, sense explotació ni opressions.

Un moviment de dones independent dels partits capitalistes del Règim del 78

I els sindicats?

Milers de dones hem sentit una forta ràbia davant la convocatòria de 2 hores d’atur el passat 8M per part dels sindicats majoritaris, decidida per a dalt, com sempre, sense haver convocat ni una assemblea als centres de treball per decidir què vaga i quines reivindicacions necessitàvem les dones. Solament els sindicats de l’esquerra sindical van recolzar la vaga de dones convocant a 24 hores de vaga.

Nosaltres també podem revolucionar els sindicats -que abandonen als sectors de la classe treballadora més vulnerables com les dones, la joventut o les persones migrants-, imposant-los una gran vaga general que encapçalarem les dones i el moviment feminista. Es tracta de revolucionar-ho tot, de reprendre aquesta enorme tradició de les dones treballadores que han lluitat dins i organitzades en els sindicats contra les adreces burocràtiques de majoria masculina, que sempre van intentar negar les nostres reivindicacions laborals. Sense aquestes dones sindicalistes, no haguessin estat possible importants conquestes, molt malgrat les adreces burocràtiques.

I els partits?

Durant la Trobada s’escoltaven veus “contra tots els partits”, sense distinció de classe i ideologia política. No obstant això, una gran majoria denunciem als partits capitalistes del Règim que com el PP i Ciutadans, van enfrontar la vaga de dones de 2018, així com els enganys del partit social liberal del PSOE el govern del qual es diu feminista, i podríem nomenar una llarga llista de partits capitalistes autonòmics més. Enfront de les grans manifestacions contra els feminicidis, des del PP, PSOE, Cs i Podemos, es van veure obligats a implementar un Pacte d’Estat, molt limitat en les seves propostes i amb importants retallades als pressupostos.

No obstant això, moltes dones estem organitzades en partits d’esquerra -de diferents estratègies polítiques, moltes en disputa- que lluiten contra aquest Règim, el sistema capitalista i els seus partits, amb el propòsit de construir una alternativa anticapitalista o revolucionària, també feminista i antipatriarcal, i impulsant organitzacions de dones.

Les companyes de l’agrupació Pan y Rosas, breguem perquè el moviment de dones i feminista s’organitza als carrers, de forma independent dels partits i les institucions del Règim. Per això som part de tots els àmbits d’autoorganització, de les assemblees, les Trobades, debats, actes, barallant per posar en peus un gran moviment en aliança amb la classe treballadora. El passat 8M la força de les dones va demostrar la seva capacitat d’encapçalar una gran mobilització que pot canalitzar la ràbia de tota la joventut i el moviment estudiantil.

I si d’aliances parlem, la gran tasca és que la força de les dones se sumeix a la lluita de pensionistes, contra la precarietat, els acomiadaments i les retallades, pels drets de les persones immigrants i refugiades, els drets democràtics contra les lleis mordasses, la lluita contra la repressió al poble català i totes les demandes socials que posin en qüestió al Règim del 78, les seves institucions i els seus partits. Aquesta potencial aliança del moviment de dones amb el conjunt dels sectors en lluita de la classe treballadora i la joventut pot fer tremolar al sistema patriarcal i capitalista, començant pel decadent règim del 78, monàrquic i reaccionari. Impulsar aquesta potencial aliança és una tasca urgent del moviment, per no quedar-se en una proposta que es limiti a “visibitlizar” les opressions, sinó que busqui el camí per acabar amb elles.

Per això, aquesta gran majoria explotada i amb el pes de múltiples opressions, farem vaga juntes, paralitzant tot. La nostra vaga de dones treballadores assalariades, mestresses de casa, immigrants, joves, estudiants, serà general i feminista perquè milions prenguin la nostra bandera de lluita contra el sistema patriarcal i la seva aliança criminal amb el capital.

Referències:
Blanco Cabrero, Claudia, Astúries, les dones i les vagues, Cap.4 (pàg. 189-244), De la Llar a la vaga. Treball, gènere i moviment obrer durant el franquisme. Ed. Cataracta, Madrid, 2007.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic