Foto: EFE/Archivo

La institució feudal més vella i corrupta de tots els temps s’acaba de pujar les seves despeses personals en un 1,5%. L’assignació pressupostària dedicada a mantenir a la monarquia és d’un total de 7.818.890 euros, de la qual per a la família real és de 679.818 euros.

És a dir, es passa de 668.952 euros de l’any anterior a 679.818 euros, la qual cosa representa un increment de 10.866 euros. El rei rebrà 242.769 euros bruts en 2018, Letizia 133.530 euros, el rei emèrit Juan Carlos, 194.232 euros i Sofia 109.260 euros. La retribució de Juan Carlos I -per si no fos poc amb els seus “negocis”- representa un 80% de la de Felipe VI, la de la reina Letizia suposa un 55% i la Sofia un 45%.

La pujada de despeses de la monarquia ha estat signada pel govern del PSOE, tal i com era d’esperar-se del “socialisme monàrquic”. Tan sol en “despeses personals” es pressuposten 3,83 milions d’euros -un 48,63 per cent del total-, les “despeses corrents en béns i serveis” 2,78 milions i “inversions” de 477.000 euros i per més ironia, un “fons de contingència” de 112.000 euros… per si no arriben a final de mes.

La massiva indignació davant la notícia demostra no només el gran descrèdit de la institució -sobretot entre els joves-, sinó també el nivell d’estupidesa o provocació de la casa real, com deia un editorialista del diari Público.

És indignant que mentre centenars de milers de pensionistes no arriben a final de mes i la joventut està obligada a subsistir amb treballs precaris, i després del recent escàndol de corrupteles del rei emèrit ventilat per la seva examant Corinna, les despeses de la casa real augmentin descaradament.

Fan falta més mostres que la monarquia és una institució completament reaccionària que mereix desaparèixer? És necessari imposar la convocatòria d’un referèndum sobre la monarquia, com a part de la lluita per convocar assemblees constituents en l’Estat i les nacionalitats històriques per acabar amb un règim on la monarquia viu amb despeses milionàries, mentre milions subsisteixen entre l’atur i la misèria, i cantar que “els Borbó són uns lladres” o dir “Em cago en Déu” et pot portar a la presó.