Si busques el nom de Trapote, i rebusques una mica més enllà de les notícies de l’1 d’octubre (pre i post) i de la seva recent jubilació, trobaràs articles de fa anys que parlen d’alguna cosa que va passar en 1974. Un d’aquests articles, és d’El País (1983). En ell, s’explica com una jove vídua reclama al Ministeri d’Interior una indemnització per la mort del seu marit, en 1974.

La vídua era Pilar Torres García. El seu marit, José Luis Herrero, va morir el 8 de juny de 1974 d’un tir per l’esquena mentre tenia una mà emmanillada. No ho dic jo; ho diu una sentència de 1983.

11 dies després, Sebastián Trapote, el jove sotsinspector que havia matat a Herrero, acudia a declarar per explicar el que havia succeït.

Si seguim amb la cerca de Trapote, també trobaràs un article d’Esquerra Diari d’abril de 2017. És un article que vaig escriure arran del cas d’Héctor Moreno García, i que recollia altres casos de tortures, maltractaments o morts sota custòdia policial. Casos que havien acabat en sobreseïment, indult o que no van ser jutjats. Casos documentats, que no van aparèixer per primera vegada en el meu article. De fet, hi ha recerques publicades sobre ells i articles d’altres mitjans.

Doncs el pròxim 14 de desembre hauré d’anar a declarar al jutjat d’Instrucció Nº 32 de Barcelona per una denúncia interposada directament per Sebastián Trapote, per suposades calúmnies sobre el cas de 1974.

Però la denúncia que m’han posat a mi no es pot veure com alguna cosa aïllada, com una denúncia individual. L’hem de veure emmarcada en l’onada repressiva que va des de tuiters i rapers, a activistes, a Willy Toledo cagant-se en déu i la verge. Sense oblidar a tots els presos polítics i a aquells i aquelles que han sofert muntatges policials, com els joves d’Altsasu o Alfon.

I així ens trobem desenes, segurament centenars de persones, que no ens coneixem, i que ens hem d’enfrontar a la repressió d’aquest règim i d’aquest sistema. Que no és cosa nova i que no serà cosa del passat. Els "gestos" que va prometre el PSOE en arribar al govern després de la moció de censura, que s’han quedat en res, com la derogació/reforma/maquillatge de la llei mordassa són una bufetada de realitat pels qui veien esperança en el nou executiu.

I són una confirmació que la repressió continuarà pels que mai hem pensat que la fi de la repressió vindria de la mà del govern del PSOE: del PSOE de les reformes laborals, les polítiques migratòries racistes, les retallades i privatitzacions, el PSOE que va ser denunciat pel 15M per ser en el fons el mateix que el PP...

Però no ens enganyem, la repressió no acabarà amb cap dels partits del règim. Per acabar amb ella ens hem d’organitzar. Hem de coordinar els centenars de casos aïllats que hi ha, que encara que aïllats comparteixen alguna cosa: l’intent que no parlem, que no ens organitzem ni ens manifestem. Hem de posar en peus un gran moviment contra la repressió que lluita per l’arxivament de totes les causes, per la llibertat de tots els presos polítics i per acabar amb totes les lleis lliberticides de l’Estat espanyol, no solament amb la llei mordassa.

És per això, que convidem a totes les organitzacions i sindicats d’esquerra, així com a totes les persones solidàries que vulguin, a acudir a la concentració que tindrà lloc en la porta dels jutjats el dia que haig d’anar a declarar.