Aquesta setmana els treballadors de la plantilla de Cotronic (Grupo Sielte), subcontracta de Movistar, iniciaven novament a Barcelona una vaga indefinida en defensa dels acords que l’empresa ve incomplint sistemàticament.

Així, en ple mes de juliol, perquè l’atipament de la classe obrera no entén d’èpoques estivals davant els flagels de la precarietat i l’explotació, els treballadors de Cotronic tornen a sortir al carrer en defensa dels seus drets. I ho fan davant un dels majors emblemes de Movistar-Telefónica, el Movistar Center de Barcelona, reprenent la lluita de la rebel·lió de les escales de 2015.

Com explica Aitzol Ruíz de Azúa, membre del comitè de vaga i president del comité d’empresa de Cotronic de Barcelona, allò que ha motivat aquesta vegada la vaga indefinida dels treballadors és més enrevessat, "ara és la subcontracta, Cotronic, que pertany al Grupo Sielte, una multinacional italiana alhora contractada per Movistar-Telefónica, la que incompleix els acords".

"L’empresa està incomplint i ens ha retirat un plus salarial que suposa un 16% del salari base, segueixen sense pagar les dietes que equivalen a 268 euros mensuals per treballador, i a més es va modificar el punt barem que és el valor que li donen a cada instal·lació treballada. Tenim una demanda contra Cotronic que ascendeix a un milió d’euros", prossegueix Aitzol per enumerar tots i cadascun dels incompliments de l’empresa.

La plantilla portava des de fa tres mesos una negociació amb la direcció de l’empresa per tractar de millorar el conveni del metall a través d’un conveni propi. "El problema principal és que l’empresa no vol signar l’ultraactivitat, amb la qual cosa, en tres anys tornaríem al conveni del metall. I el que no permetrem és que per una negociació haguem de retirar totes les demandes i en tres anys si no arribem a un acord tornaríem al que tenim en l’actualitat. L’única forma de retirar els judicis pendents i garantitzar la pau social es que nosaltres, els treballadors, poguem resoldre els conflictes i les demandes reflexant-ho en un conveni propi que tingui com a base el conveni del metall i que incorpori les millores laborals pactades", continua Aitzol.

I és que, per la seva banda, l’empresa a través de la negociació pretenia instaurar tres anys de pau social, tal com indica el propi president del comitè d’empresa: "l’empresa tenia una proposta inacceptable per part dels treballadors, amb una clàusula que obligava a lliurar totes les nostres demandes. Per això, ara mateix no hi ha negociació. La negociació està trencada".

Per tot això, els treballadors de la plantilla de Cotronic a Barcelona han virat des d’aquesta setmana l’objectiu de les seves reivindicacions. Movistar-Telefónica, una de les majors multinacionals de l’Estat espanyol, és en última (i primera) instància responsable de les condicions d’ultraprecarietat i sinistralitat laboral que existeix en aquest sector, com l’era ja durant el 2015 quan la Marea Blava es va aixecar contra el gegant empresarial en gairebé totes les províncies de l’Estat i arrabassant-li millors condicions laborals després de mesos de vaga i lluita coordinades.

Però per torçar-li el braç a Movistar-Telefónica i exigir-li una negociació que sigui favorable a les demandes dels treballadors de Cotronic, una de les condicions necessàries és afectar els guanys d’aquest gegant capitalista amb tentacles en més de mig món, a través d’una de les eines tradicionals de la classe treballadora com és la convocatòria de vaga indefinida.

I és en aquesta situació en la qual es troben en l’actualitat els treballadors de Cotronic. I en un dels piquets diaris que organitza la plantilla davant el Movistar Center, Aitzol revela una de les lliçons que van treure de la vaga de 2015: Nosaltres exigim a Movistar el fet que obligui a les empreses que subcontracta a no precaritzar les condicions laborals i a assolir-les per arribar a un acord beneficiós per als treballadors. Per a això, el 2015 vam aprendre que a Movistar-Telefónica li és igual si disminueix la producció o que els seus clients estiguin sense línia. Tot això no li importa. L’única cosa que li importa és la seva imatge. Per això, les nostres reivindicacions, les nostres accions intentem que sempre siguin davant un dels llocs més emblemàtics".

Cal recordar que la rebel·lió de les escales de 2015, va desencadenar després de mesos de lluita en l’ocupació del Movistar Center, una acció que va provocar tot un tsunami de solidaritat entre nombrosos col·lectius socials, sindicals i polítics. I va ser en aquest moment quan Movistar es va sentir més amenaçada. Arran d’això, Aitzol explica que es van aconseguir algunes millores com "un dia de festa per cada dia treballat, una remuneració extra per treballar dissabtes i diumenges o que l’empresa ens pagués la zona blava i la zona verda que ens suposava 200 euros en multes tots els mesos". Conquestes, totes, en direcció a revertir part de l’accionar capitalista que impregna i ofega al treballador en la més absoluta de la precarietat.

I tot això, va ser fruit també de la coordinació que es va establir durant els mesos de lluita entre les diferents plantilles de les subcontractes en tot l’Estat. Quelcom que, sens dubte, va enfortir la pròpia lluita en un sector tan dispers i descentralitzat en el qual els propis treballadors de cada ciutat amb prou feines coincideixen en les centrals o els centres logístics.

No obstant això, les grans lluites que es van produir el 2015 i que la vaga va permetre arrabassar a la patronal entorn al cessament dels acomiadaments o que un gran percentatge de personal subcontractat passés a plantilla fixa, es vénen incomplint de forma sistemàtica. Aitzol és meridiànament clar quan diu que "Telefónica es va comprometre al fet que el 30% personal fix i el 70% subcontractat es revertís. Però estem molt lluny que es compleixi ja que per a això, la forma que han utilitzat és eliminant 5.000 persones del sector. Això per a nosaltres ha estat una destralada molt gran a nivell estatal, on ens obliguen a sortir al carrer també a tot l’Estat. Tot ho han incomplit. I en quant als acomiadaments, l’exemple més clar és que el dia 1 de juliol, una de les subcontractes de Movistar-Telefónica, Abentel, va ser subrogada per Liteyca, i el 18 de juliol ja estava acomiadant a sis treballadors subrogats. Totes les subcontractes segueixen acomiadant en totes les províncies".

En aquest punt cal esmentar també la traïció d’Ada Colau i el seu equip de Barcelona en Comú, el qual, a escassos dies de les eleccions municipals, que fet i fet acabarien guanyant, es va desdir de la seva paraula donada als propis treballadors durant l’ocupació del Movistar Center que intervindrien per arribar a una negociació que fos favorable als vaguistes. En lloc d’això, no solament van aconseguir mitjançant maniobres anti-vaga la desocupació de la major força de pressió de la que disposaven els treballadors, sinó que una vegada a l’Ajuntament van mantenir la signatura del Mobile World Congress, un dels majors esdeveniments que aprofundeixen en el drama de l’explotació i la precarietat laboral, a més de mantenir el contracte que uneix a la multinacional per prestar serveis al propi consistori.

Ja assentats a l’Ajuntament, Barcelona en Comú ha normalitzat les pràctiques anti-vaga al servei de la patronal. Només falta tirar la vista enrere per veure com es va situar de forma anti-obrera en el conflicte contra els treballadors de TMB en la seva lluita per la passada a plantilla fixa de la majoria dels empleats i contra la precarietat laboral en un sector on la directiva s’embutxaca milionaris beneficis.

Sens dubte, el conflicte actual de la plantilla de Cotronic és la lluita contra la precarietat laboral que afecta a grans masses de la classe treballadora. És la lluita contra el sistema capitalista imposat pels governs del PSOE i el PP des de les dècades dels 80 i 90. I per a això, és necessari enfortir la unitat i la coordinació obrera. En aquest sentit, Aitzol reivindica que " Nosaltres estem en vaga indefinida. La setmana que ve si seguim sense acord convocarem concentracions matí i tarda. A més, estem intentant coordinar amb les diferents subcontractes de les províncies. No és fàcil, l’ambient està fluix encara però això pot ser com 2015. En qualsevol moment salta l’espurna i de sobte tothom es posa en vaga".

Avui, són innombrables els conflictes parcials que enfronten aquest model capitalista i el flagell de la precarietat laboral. Com diu Aitzol, hi ha "un reverdir de la lluita obrera. Amazon o Ryanair estan en vaga. Molts treballadors estan sortint a defensar els seus drets perquè quan t’ofeguen tant i ja t’és igual perdre el treball, surts a lluitar pels teus drets".

La vaga de 72 hores en el magatzem d’Amazon a San Fernando d’Henares durant el "Prime Day" ve ha demostrar tot això.

El ‘Prime Day’ d’Amazon són una de les jornades de majors vendes de l’any per a la companyia de comerç electrònic. Per això els treballadors van triar aquesta data de forma estratègica per convocar tres dies de vaga en el magatzem més gran de l’Estat espanyol. I malgrat sofrir la repressió dels agents de la Policia Nacional apostats a Amazon durant els tres dies, actuant com a veritables guardians de l’empresa contra el dret a vaga dels treballadors i amb un saldo de dues persones detingudes, una d’elles ferida; la vaga ha aconseguit el 80% de seguiment entre la plantilla fixa i ha tingut una enorme repercussió a nivell social i mediàtic.

Davant això, és necessari que els conflictes com el que pot desencadenar-se a Cotronic o el d’Amazon busquin la coordinació més enllà dels seus respectius sectors i la zona geogràfica, quelcom que enfortiria no només les seves pròpies lluites i els altres conflictes creuats per la precarietat, sinó que serviria per potenciar al conjunt de la classe treballadora en la seva lluita contra el sistema capitalista.

Per tot això, a més, és necessari que totes aquestes lluites s’envoltin de la solidaritat d’amplis col·lectius socials i organitzacions polítiques i sindicals. I en aquest sentit, els treballadors de la plantilla de Cotronic a Barcelona fan una crida a acudir a recolzar els piquets que organitzen cada dia davant el Movistar Center.