El cap de setmana passat es van celebrar a Barcelona les Jornades contra la repressió social, política i sindical, organitzades per la Plataforma 3 d’octubre. Unes jornades de debat que pretenen servir per donar una resposta unificada a l’escalada repressiva contra les llibertats democràtiques a l’Estat espanyol.

Durant el transcurs de les jornades es va comptar amb la presència de molts dels principals encausats i perseguits per aquesta escalada en el conjunt de l’Estat, entre ells la nostra companya Verónica Landa, periodista d’Esquerra Diari i portaveu de Pan y Rosas, entre molts altres.

Aprofitem l’ocasió per xerrar també amb un altre de tants perseguits i criminalitzats per aquesta onada de repressió com és l’Andrés Bódalo, sindicalista del SAT (Sindicato Andaluz de los Trabajadores) i actualment complint règim penitenciari en tercer grau.

Amb Bódalo parlem sobre la necessitat d’aixecar un moviment unificat contra l’ofensiva de repressió i persecució per plantar cara al Règim del 78. Però també aprofundeix en la seva actual situació en estat de vigilància o la criminalització que sofreix el SAT actualment; a més d’altres temes candents com la Monarquia i la qüestió agrària o l’adaptació al sistema dels partits del canvi, dels quals el propi Bódalo va ser regidor de Jaén en común.

Quina importància té la celebració d’aquestes Jornades contra la repressió?

Jo crec que és una necessitat. Organitzar tots els col·lectius socials, sindicals i polítics sobre el tema de la repressió que estem sofrint en tot l’Estat espanyol en els últims anys. Hi ha una persecució ben orquestrada pel sistema capitalista i sobretot pel que són les forces de seguretat de l’Estat. Ens estan perseguint per tancar-nos a la presó directament.

Jo crec que aquestes jornades són necessàries per intercanviar idees i propostes per unificar totes les lluites que s’estan duent a terme en l’Estat espanyol i donar una resposta unitària entorn de tot el que està succeint a Catalunya, Andalusia, al País Basc, en tots els territoris. Contra tota la persecució d’aquest Règim que l’única cosa que persegueix és utilitzar el seu mecanisme repressiu per ficar a la presó a tots els que denunciem i qüestionem aquest sistema. I davant això cal donar resposta.

En el plànol repressiu, creus que el cop institucional del 155 a Catalunya ha pogut servir per estendre l’ofensiva repressiva en tot l’Estat?

Jo crec que la seva idea és ficar por. Tot està molt ben dissenyat perquè ningú qüestioni el Règim del 78. Un règim franquista demostrat en els fets ja sigui a Euskal Herria o a Catalunya. En qualsevol racó on ells han considerat que havien d’engegar la maquinària repressiva contra qualsevol col·lectiu o contra qualsevol poble que intenti buscar millores socials o laborals, ho ha fet. El mateix amb el dret a l’autodeterminació perquè els pobles tenim dret a decidir el nostre futur i ells tenen un règim autoritari que et marca les regles del joc i pel qui es desmarqui obté repressió i presó, fins i tot si fa falta treure’t la vida, ells estaran disposats.

"El PSOE és el cavall de troya del Règim de l’Estat espanyol. És la mentida i l’engany perquè políticament acaba actuant igual que la dreta. Tant en temes econòmics, com de llibertats i persecució"

Tot el procés que hi ha hagut a Catalunya ha estat democràtic i per buscar recursos per a les generacions pròximes. No obstant, el Govern espanyol ha tirat mà de la Constitució per massacrar a un poble a cops i processos judicials, i per aquesta via donar una senyal a tots els territoris que també tenen en els seus gens el dret a l’autodeterminació com és el cas d’Andalusia. Hi ha un munt de companys i companyes andalusos que també tenim el dret a decidir com volem que sigui la nostra terra i el futur dels nostres fills. No obstant això ells utilitzen els seus mecanismes per massacrar-nos. I jo crec que davant això cal donar un resposta social per impedir-ho i ho ha de fer el poble.

Creus que el Govern de Pedro Sánchez canviarà la política de persecució?

No. De fet el partit socialista ja ha governat. Ells van ser els que van modificar l’article 135 de la Constitució, va ser el PSOE i no el Partit Popular. I sempre que ha estat governant el PSOE és ben diferent el que fa del que diu. El PSOE és el cavall de troya del Règim de l’Estat espanyol. És la mentida i l’engany perquè políticament acaba actuant igual que la dreta. Tant en temes econòmics, com de llibertats i persecució.

A Andalusia el PSOE porta governat des de les primeres eleccions democràtiques, 40 anys, ni més ni menys. I nosaltres com a Sindicato Andaluz de los Trabajadores hem sofert aquesta persecució per part del PSOE, són ells els que han ficat a la gent a la presó. Concretament a mi m’ha ficat el PSOE de Pedro Sánchez. De fet va haver-hi un debat públic en les últimes eleccions generals en el qual vaig ser posat en boca de Sánchez dient que jo era una persona violenta i agressiva, en un debat on estava Pablo Iglesias, Soraya Saénz de Santamaría i Albert Rivera. No em va acusar el PP, sinó Pedro Sánchez.

A Andalusia el Règim és el partit socialista, és el que està guardant els cortijos als poderosos. El que sosté tots els privilegis de la burgesia andalusa i dels terratinents és el PSOE. Prediquen una cosa allà on estan en l’oposició i on estan al govern fa una altra cosa.

Oscar Reina ha estat detingut dues vegades durant l’últim mes, Fran Molero ha ingressat a la presó i Andrés Bódalo segueix en règim penitenciari. Quina valoració fas de la repressió d’aquests últims mesos que està sofrint el SAT?

La persecució que sofrim no és cosa dels últims mesos o anys. Nosaltres portem sofrint la repressió durant 40 anys. Fa 10 o 15 anys ja anàvem als calabossos, teníem judicis, teníem muntatges policials. Hem estat perseguits perquè atacàvem al règim andalús del partit socialista.

És una barbaritat que el SAT tingui més de 400 jornalers i jornaleres pendents de judicis i causes judicials. Tenim unes peticions de presó de més de 200 anys i un milió d’euros de sanció, tot de conjunt. La justícia a Andalusia és còmplice d’aquest atropellament i persecució cap a un sindicat que porta tota la seva vida reclamant justícia i dignitat per al seu poble. Com és el tema d’ocupar les terres dels terratinents o que la gent pugui viure dignament a Andalusia amb els seus recursos. En matèria d’habitatge, per exemple, hi ha unes necessitats importants. Protestar contra això és el que hem fet sempre i el Govern respon amb amenaces, coaccions, judicis i presó.

És cert que des de sempre el SAT ha estat un sindicat combatiu, no obstant això sembla que ara té més reconeixement. A que creus que es degut?

La repressió ha estat amb molta més duresa aquí a Catalunya, però com deia, en el SAT i en tot l’Estat es porta sofrint la repressió des de fa moltíssims anys. No obstant, avui som més coneguts perquè l’efecte de la repressió està despertant d’un mal somni a molta gent. Tot això ocorre perquè des de la fi del franquisme, el País Basc ha sofert una persecució judicial i política terrible. I el mateix passa ara a Catalunya i en tot l’Estat.

"Estem veient barbaritats i això no neix de la nit al dia. Es venia gestant en les clavegueres de l’Estat i en els fonaments d’aquesta Constitució ben redactada perquè el dia que el poble desperti i expressi les seves inquietuds poguessin reprimir-nos com estan fent"

I davant això les accions que hem fet a Andalusia, i que de vegades han traspassat també a altres territoris, estan sent més conegudes. Ara es comprèn millor la denúncia que fèiem fa cinc o sis anys. Nosaltres veníem apuntant que el Govern, sigui popular o socialista, tenia el tema de la repressió en primer ordre i al que es mogui “a por ellos”. I això ho han portat a la pràctica i a Catalunya amb la duresa que hem viscut.

Però podem parlar també de l’Ave de Múrcia, de Gamonal,... la repressió és generalitzada. O els xavals d’Altsasu, com els han criminalitzat i aplicat la llei antiterrorista. Estem veient barbaritats i això no neix de la nit al dia. Es venia gestant en les clavegueres de l’Estat i en els fonaments d’aquesta Constitució ben redactada perquè el dia que el poble desperti i expressi les seves inquietuds poguessin reprimir-nos com estan fent. Amb un sistema judicial que està exclusivament orquestrat per ficar-nos a la presó... de moment. Fins que arribin altres lleis i ens hagin d’afusellar, com van fer en el 36. És que el pas següent que els queda és aquest, portar-nos a les tàpies dels cementiris als que protestem.

A nivell personal, en quin punt està avui tot el teu procés inculpatori?

Des de setembre de 2017 estic en tercer grau. Ara mateix estic en un règim en el qual haig d’estar localitzat de dilluns a dijous i presentant-me cada quinze dies a la presó de Jaén II on em fan proves i al moment que les incompleixes et retornen a presó. No tinc llibertat, puc rebre qualsevol denúncia, encara que sigui falsa, i retornar-me a presó. És un calvari. Fins i tot quan estàs en un règim de semi-llibertat estas perseguit i controlat fins que ells vulguin. Imagina’t a la presó.

"Jo he estat dos anys pres, i és com si me’ls haguessin esborrat, com si hagués estat enterrat sota terra. Després surts de la presó i tornes a reprendre la teva vida. Però la presó és molt dura i no podem permetre’ns que en cap racó hi hagi cap persona innocent a la presó per lluitar, per defensar els drets i el benestar social de tots"

I en un plànol més vital, pots explicar-nos com va ser la teva experiència a la presó?

La meva experiència ha estat dura, perquè jo tinc una família, tinc deu germans i una mare de 80 anys, tinc tres fills i una néta que està al meu càrrec. He sofert deixant a la meva família fora, i més sabent que sóc innocent, i que l’única cosa que he fet en la vida és lluitar per millorar les condicions laborals i socials del nostre poble.

Ho vius amb molta duresa, perquè les presons que tenim a l’Estat espanyol no són presons de reinserció, si no tot el contrari, són presons de càstig, i és que encara tenim un sistema franquista inculcat. Un sofreix per totes aquestes conseqüències i més quan es té consciència de classe i sap que la presó és un atropellament total, perquè en llevar-te la teva llibertat és com si et llevessin la vida. Jo he estat dos anys pres, i és com si me’ls haguessin esborrat, com si hagués estat enterrat sota terra. Després surts de la presó i tornes a reprendre la teva vida. Però la presó és molt dura i no podem permetre’ns que en cap racó hi hagi cap persona innocent a la presó per lluitar, per defensar els drets i el benestar social de tots.

Pel que comentes, opines que tant el sistema penitenciari com les institucions policials, judicials,... ha perdurat des del Franquisme fins a l’actualitat?

En gran part penso que no ha canviat res. Tota l’estructura franquista està ben instal·lada judicialment, policialment i fins i tot a nivell polític. I aquesta minoria, els jutges, policies, guàrdia civils i polítics estan vivint com a marquesos i a costa de la majoria del poble. I quan els toques els seus privilegis actuen reprimint. No ha canviat res. El que ens explicaven els nostres pares i avis perdura en l’actualitat.

"Ja han passat 40 anys d’aquella història negra, on van fer barbaritats els mateixos que avui estan governant. No podem quedar-nos de braços creuats en un país que parla de democràcia i de llibertat, quan estem veient com a Billy el Niño li donen una medalla, i a l’altre policia el mateix"

El que hem de fer és organitzar-nos en un moviment contra aquesta ofensiva repressiva, perquè sense vida o sense llibertat no podem conquistar drets socials ni drets laborals. I a Espanya no hi ha drets i llibertats per poder expressar-te. Avui qualsevol moviment que surti al carrer a protestar o té una denúncia, un procés judicial o l’apallissa la policia. Quan ells diuen que la gent es pot manifestar lliurement és fals. Perquè hem vist els muntatges policials, hem vist els mitjans de comunicació com actuen a favor, i li donen la volta al que és la veritat, al que són els drets dels ciutadans. Els mitjans manipulen qualsevol acció pacífica, raonable i la radicalitzen.

Tornant al que dèiem de que les institucions s’han perpetuat en democràcia, la nostra companya Verónica Landa ha estat denunciada pel qui avui és cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote. L’acusa d’un delicte de calúmnies per haver escrit un article en el que relata diferents casos de tortura durant i després del franquisme i que posteriorment van ser sobreseguts o van acabar en indults.

Això ens demostra que no ha canviat res, tenen la mateixa filosofia, els mateixos mètodes, i a les persones que volem treure a la llum aquest tipus d’injustícies ens persegueixen. El mes important és que es conegui el que va passar. Com és possible que algú així pugui ser el màxim responsable de la Policia a Catalunya, quan té una història darrere com aquesta? És una barbaritat. I després engeguen tot un mecanisme repressiu per callar la boca a aquesta periodista, la vostra companya, perquè no segueixi amb la causa.

Ja han passat 40 anys d’aquella història negra, on van fer barbaritats els mateixos que avui estan governant. No podem quedar-nos de braços creuats en un país que parla de democràcia i de llibertat, quan estem veient com a Billy el Niño li donen una medalla, i a l’altre policia el mateix. Com tampoc pot ser que tinguem a Franco ficat al Valle de los Caidos, que ara sembla ser que el volen treure, però això ja s’hauria d’haver fet des d’un inici, quan es va signar aquesta Constitució.

El que passa és que hi ha generacions joves que estan obrint els ulls, que vénen lluitant fort, que han de conèixer la història. Per això el Règim està molt preocupat. I l’única manera de garantir els drets i les llibertats de tots és sortint al carrer i sobretot esfondrant un Règim que va ser imposat i no votat democràticament. Una monarquia posada per decret, per part de Franco, no es va sotmetre a cap votació i a sobre té impunitat total.

Davant això el poble ha de respondre, sobretot si volem una Monarquia o volem una República. Tan complicat és fer un referèndum en tot l’Estat espanyol? Perquè no es porta a la pràctica? A veure el que surt. Jo crec que hi ha un munt de contradiccions que estan posant en el camí perquè no descobrim la veritat de tot el que hi ha darrere.

De fet una de les vostres majors reivindicacions és el tema de Monarquia o República.

Si, clar. És necessari aixecar processos on la gent es pugui expressar, on pugui escollir si vol Monarquia o República i es voti democràticament. El mateix amb la qüestió dels drets socials, laborals, habitatge,... Però ja sabem que per la via política això serà impossible.

"reclamem una reforma agrària perquè la gent pugui viure, sobretot a Andalusia i a Extremadura, on hi ha latifundis grandíssims. Aquesta ha estat la nostra lluita sempre i seguirà sent-ho fins que aconseguim que tots aquests latifundistes, tots aquests marquesos marxin de les nostres terres i les deixin pels qui les treballen i les sofreixen, els jornalers"

I la qüestió agrària?

La nostra lluita a Andalusia ha estat focalitzada contra els privilegis que tenen els grans terratinents i la burgesia que s’aprofita de les millors terres, que per cert durant la República van ser expropiades pel poble. No obstant això en la dictadura els grans latifundis van adquirir terres, van adquirinr privilegis per part de Franco. I encara avui segueixen instal·lats. La nostra lluita sempre ha estat enfocada a arrabassar-los aquestes terres que no són seves, que són del poble.

Per això reclamem una reforma agrària perquè la gent pugui viure, sobretot a Andalusia i a Extremadura, on hi ha latifundis grandíssims. Aquesta ha estat la nostra lluita sempre i seguirà sent-ho fins que aconseguim que tots aquests latifundistes, tots aquests marquesos marxin de les nostres terres i les deixin pels qui les treballen i les sofreixen, els jornalers.

Els partits del canvi com Podemos, creus que intenten canviar una mica tot això?

Jo crec que s’han acoblat al Règim. Això de canviar les coses al Congrés o modificant les lleis, és un discurs fals i manipulat. Fins i tot les pròpies eleccions generals, autonòmiques, estan totes manipulades. El sistema ho té tot molt ben amarrat, amb les televisions al servei dels grans partits per confondre i rentar la ment a la gent. I estic convençut que mai podrem arribar al poder amb aquest tipus d’estratègies.

L’única manera és a través de la mobilització social per esfondrar aquest Règim. Mobilitzant a tots els col·lectius socials, polítics o sindicals. I quan tinguem 5 o 6 milions de persones organitzades als carrers és quan podrem acabar amb les retallades de llibertats, serà llavors quan hi haurà canvi de debò. I llavors es podrà aixecar un procés on tothom pugui ser lliure de votar el que cregui. Si Catalunya es vol independitzar, ho haurà de decidir Catalunya. I aquesta no és la via de Podemos. Cal estar disposat a lluitar fins a l’última conseqüència, perquè les noves generacions que venen darrere no sofreixin el que estem sofrint nosaltres.

Per finalitzar, quin missatge li enviaries a la nostra companya Verónica Landa enmig de tot el seu procés de persecució?

A la Vero vull dir-li que estigui tranquil·la, que sàpiga que no està sola i sobretot que no caminarà sola en aquest procés. El seu cas el coneixem en molts territoris, i cal ser valent com ella és i seguir lluitant, seguir barallant. I sobretot seguir traient pàgines de glòria en el vostre diari perquè tothom vegi les injustícies que han fet tota aquesta gent. I a aquest tan alt càrrec policial li dic que algun dia pagui pel que va fer.