http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Quina relació hi ha entre la decisió alemanya i la tornada al diàleg de Sánchez-Torra?
Santiago Lupe
Barcelona | @SantiagoLupeBCN

La decisió dels jutges alemanys és un cop directe a la causa del Supremo. Contradictòriament pot ser també oxigen per a la tornada a l’autonomisme al que juguen PSOE, PDeCAT i ERC.

Ver online

El tribunal de Slesvig-Holstein encarregat de la causa d’extradició contra l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dictaminat com a “inadmissibles” els delictes de rebel·lió i sedició pels quals el jutge del Tribunal Supremo, Pablo Llarena, li reclamava.

Sí accepta poder extraditar-lo pel delicte de malversació de fons públics, sense entrar a valorar si va haver-hi o no tal delicte. Una decisió aquesta última que serà recorreguda pels advocats de Puigdemont, amb el que previsiblement quedarà en sòl alemany i en llibertat unes setmanes o mesos més fins que es resolgui aquest recurs.

La sentència ha arribat com un autèntic gerro d’aigua freda tant al Poder Judicial com al PP. La peça clau de la “causa general” contra l’independentisme català, sofreix un cop molt fort almenys en la seva legitimitat jurídica internacional. Si el “cap” de la suposada rebel·lió catalana no pot ser jutjat més que per gastar diners públics indegudament com es sostindrà aquesta acusació per als altres 17 acusats -9 d’ells a la presó provisional- que eren els seus subordinats?

Encara que a Puigdemont se li apliqués la pena màxima, 12 anys, pel delicte acceptat pels jutges alemanys, seria difícil de justificar que tot el seu Govern, la presidenta del Parlament i els dirigents d’ANC i Òmnium acabessin condemnats a penes d’entre 15 i 25, que són les contemplades per a la rebel·lió.

En el PP, ficat de ple en la guerra interna per la successió, han sortit veus a condemnar la sentència alemanya. El portaveu dels populars a l’Eurocambra, González Pons, ha arribat a demanar que l’Estat espanyol abandoni el Tractat de Schengen -que regula la llibertat de moviments entre els països membres i les euroordres- al considerar que els jutges alemanys han actuat des dels seus “prejudicis”. Albert Rivera de Cs ha lamentat que només se l’extraditi per malversació i que “els fugits" puguin sortir millor parats que els presos”.

Pedro Sánchez s’ha limitat a mostrar respecte per aquesta decisió judicial, encara que confiant que els responsables de l’ocorregut a Catalunya entre setembre i octubre del 2017 acabaran responent davant els tribunals. Els seus principals socis de Govern, Unidos Podemos, han exigit a la Fiscalia que retiri l’acusació de rebel·lió contra els líders independentistes. Per la seva banda des d’ERC i el PDeCAT s’han felicitat per la decisió judicial, coindicidint en que constitueix una derrota al procés judicial obert al Supremo.

La decisió judicial pot beneficiar a la defensa dels 18 processaments per Llarena i és comprensible que desperti alegria entre tots aquells sectors que a Catalunya i l’Estat espanyol han vist amb estupor la deriva autoritària engegada contra l’independentisme.

No obstant això, aquesta decisió no emana del pedigrí democràtic de la Judicatura germana, igual de reaccionària que l’espanyola o la de la resta dels països de la UE. Com totes les decisions i moviments judicials sobre aquesta causa és de tot menys independent. L’Alemanya de Merkel estaria enviant un missatge de suport al nou Govern del PSOE -que al seu torn és considerat un aliat europeista en contra de l’increment del populisme de dreta en l’Est i el Sud del continent, amb Itàlia al capdavant- i a la seva aposta per retornar a un marc autonomista el problema català.

A la reunió de prop de tres hores que van sostenir aquest dilluns Sánchez i Torra se’ns va dir que no es va tractar el problema dels presos. Després es va filtrar en diversos mitjans que el president de la Generalitat hauria lliurat un informe jurídic sobre les possibilitats que la Fiscalia obrés en favor de la finalització de la presó preventiva i la rebaixa de les acusacions. Solament quatre dies més tard, el mateix que els vicepresidents de tots dos governs es reuneixen a Madrid per tractar l’agenda econòmica de futurs acords, els jutges alemanys tiren un capot perquè aquest acostament i diàleg pugui seguir avançant.

No es pot descartar llavors que Sánchez, per mitjà de la nova Fiscal General de l’Estat María José Segarra, qui ja ha anunciat que estudiarà la sentència alemanya, no faci passos en aquest sentit. Tampoc és segur ja que altres sectors del règim s’hi opossen, des del PP i Cs, fins a la Corona -encara que passa per hores baixes novament amb la sortida a la llum dels tèrbols negocis del Rei emèrit-, passant per tota la caverna mediàtica.

La satisfacció d’una demanda democràtica elemental i molt sentida per milions de catalans, la llibertat dels presos, podria estar avui cuinant-se entre Moncloa i Palau. Que aquesta s’aconsegueixi com a part de la tornada al “seny”, a l’autonomisme i a relegar la lluita pel dret a decidir i el llegat de l’1-O per a discursos i aniversaris, és clau tant per al PSOE com pel PDeCAT i ERC.

Que sigui el “fermall d’or”, la concessió de l’Estat per justificar una claudicació que va ser engegada per la direcció processista des del minut zero, quan van bloquejar que les jornades de l’1 i el 3 d’octubre obrissin un procés de mobilització social capaç de fer respectar el resultat i obrir el camí per acabar amb el Règim del 78.

Per fora d’agenda quedarà no solament el dret a decidir. Els més de 1.000 investigats des de la tardor a Catalunya per part de la Fiscalia, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Els docents, activistes, membres dels CDR, defensors de col·legis... que s’estan asseient a la banqueta i que també poden acabar a la presó, multats o apartats dels seus treballs, no estan a la taula de negociació.

Tornant a la metàfora amb la qual obria el meu últim article, al poble català li volen fer el truc de les sabates petites. Des de tardor el bloc monàrquic, amb el PSOE en primera línia, li va imposar un parell de sabates tres nombres menors al seu. Porta 10 mesos caminant amb ells. Ara els hi volen canviar per uns altres només dos nombres per sota a l’habitual. Alleujament? Segur que sí. Però és una il·lusió. Seguiran portant un calçat que no li correspon.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic