http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CATALUNYA
Llarena suspèn la tranquil·la tornada a l’autonomisme
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba

La decisió de Llarena de la suspensió dels diputats acusats de rebel·lió, sumada a la trobada Sánchez-Torra, ha provocat un encreuament de declaracions entre les formacions polítiques que mostra com l’eix s’ha tornat a situar sense equívocs al Parlament en detriment d’un carrer ja durant molts mesos silenciat.

Ver online

Foto: EFE

Aquesta setmana s’han succeït dos esdeveniments que defineixen la nova situació política catalana. En primer lloc, un nou pas del govern de Sánchez per restablir relació amb Catalunya, per descomptat una relació que no passa pel reconeixement del dret d’autodeterminació, per la llibertat dels presos polítics o per l’arxivat del centenar de causes producte de les jornades de mobilització a Catalunya.

El segon esdeveniment, menys nou, és una nova decisió de Llarena per agitar el galliner polític català. Vist que en l’àmbit internacional summa derrota rere derrota, el magistrat troba en la feble aliança de les formacions catalanes el lloc perfecte on redimir-se. L’última decisió ha estat suspendre als diputats acusats per rebel·lió, entre ells Puigdemont, la qual cosa deixaria l’aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions del 21D en perill.

És a dir, tenim d’una banda una decisió del govern espanyol i català de reconduir de cara a la galeria la relació entre Moncloa i Generalitat, però evidentment sense cap canvi de calat, sobretot en les qüestions més flagrants com els presos polítics. I d’altra banda, un règim que a través del poder judicial segueix ingerint en la política catalana. El resultat d’aquesta nova situació és una volta a les "baralletes" institucionals que deixen en un llunyà record les baralles i les demandes expressades per milions l’1 de catalans l’1 d’octubre.

La decisió de Llarena ha provocat que les forces parlamentàries catalanes, a excepció del Partit Popular i Ciutadans, es posicionin contra aquesta mesura del magistrat, això sí, totes elles de forma tímida.

Junts per Catalunya i ERC han mostrat la seva voluntat de no acatar la decisió de Llarena, insistint que aquestes decisions corresponen exclusivament al Parlament. Encara així ERC ha vist la manera de rebaixar la voluntat de JxCat. I és que la formació republicana ha instat a esperar al dijous, quan es reuneix la taula del Parlament i els juristes per valorar en profunditat la sentència de Llarena.

Les dues formacions afectades per aquesta decisió, busquen un front ampli, que inclogui tant a PSC com a Comuns per fer front a aquesta decisió de suspensió dels seus diputats en el Parlament.

Els socialistes catalans encara retrocedeixen una mica més respecte a ERC, i a més de voler esperar al dijous, a la Taula i als juristes, asseguren que una resolució judicial no es pot votar en el Parlament. "Les resolucions judicials s’han de complir", asseguren des de les files socialistes.

Si algú tenia alguna esperança en què el PSC modifiqués la seva posició enfront de la qüestió catalana o que cedís, res més allunyat de la realitat, fidel germà del PSOE, no farà cap gest que impliqui enfrontar-se a alguna institució del Règim del 78.

Des dels comuns, per mitjà d’Elisenda Alamany, han tornat a fer un exercici d’eclecticisme. D’una banda han assegurat que demanaran a Sánchez que faci d’intermediari perquè Llarena retiri aquesta suspensió. Afegeixen que esperaran a saber l’estratègia de JxCat i ERC per decidir què fer... encara que ja aventuren que potser la votació en el Parlament no modifiqui la decisió de Llarena. És a dir, tot i res.

Aquesta actitud dels Comuns és un altre aspecte que no canvia des que es va aguditzar als carrers la lluita pel dret d’autodeterminació el passat 20 de setembre. Mantenir-se al costat del Règim sense separar-se del tot com a bon partit amb responsabilitat d’Estat, o almenys a això aspira.

La CUP és la que més ha alçat la veu, més que per la de Llarena, per l’actitud de Torra, que defineixen com "una volta a l’autonomisme". La veritat és que la CUP ve mantenint el nivell més alt de crítica a aquesta reculada de Torra.

Però no és menys cert que aquesta situació només és expressió del que s’està gestant des del 21D, i més en profunditat, de l’estratègia de la direcció del procés que en cap moment es va plantejar mobilitzar les forces socials necessàries per portar fins al final el dret d’autodeterminació, estratègia de la qual la CUP van ser furgó de cua.

Torra tan sols administrant els resultats d’aquest pla polític, pla que amb el Partit Popular de Mariano Rajoy era impossible per la inestabilitat interna i el desgast polític d’aquest últim.

A més en les crítiques des de la formació anticapitalista està sempre absent un full de ruta clar i independent. María Sirvent, de la CUP i el mateix Carles Riera han assegurat estar disposats a treure la "targeta vermella" a Torra si continua per la senda de l’autonomisme. Però què ve després?

Mantenen la seva lleialtat a Puigdemont, encara que aquest no va dubtar a escenificar a Twitter la distància cada vegada més gran entre la CUP i els seus antics socis, assegurant que Torra solament busca dialogar amb tots, com s’ha dit des del principi.

Nova setmana d’agitació en la política catalana, però per desgràcia per al moviment democràtic i la voluntat expressada el 1O, en un terreny gens fèrtil per a la consecució dels seus objectius. Les coses de palau no enganxen amb el carrer.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic