DECLARACIÓ DEL FRENTE DE IZQUIERDAS

A baix l’acord amb el FMI. Vaga activa nacional i pla de lluita contra la pujada de les tarifes, el sostre salarial, els acomiadaments i la reforma laboral.

En les últimes setmanes assistim a un nou salt en la crisi econòmica i política en les quals ens va sumir el govern de Macri, crisi que pretenen que sigui pagada pels treballadors i els sectors populars amb un nou ajust i saqueig.

La decisió de buscar un salvament del FMI és la confessió que totes les mesures anunciades fins al moment per enfrontar la crisi han fracassat. En aquestes últimes setmanes el Banc Central va finançar la fugida de gairebé 7.000 milions de dòlars al servei de la timba financera i segueix pagant el fraudulent deute extern. Les taxes exorbitants que li van oferir als especuladors no van detenir la crisi de canvi contra el pes, però sí van agreujar el passiu del Banc Central i les fortes tendències recessives que redundaran en milers de nous acomiadaments.

La decisió de buscar un salvament del FMI és la confessió que totes les mesures anunciades fins al moment per enfrontar la crisi han fracassat.

Així mateix, el pacte amb el FMI representa la confessió que l’ajust anunciat la setmana passada no era suficient per als especuladors internacionals. En l’informe elaborat pel Fons es “recomana” baixar els salaris, pujar l’edat per jubilar-se als 70 anys, reduir les partides de despesa social i imposar una dura reforma laboral.

En poques setmanes la devaluació del pes va superar el 7%, la qual cosa incrementarà encara més una inflació que ja s’estima que superarà el 25% anual, mentre el govern va ratificar, de complicitat amb la burocràcia sindical de la CGT i les CTA, el sostre salarial del 15% i a sobre va manar la reforma laboral antiobrera al Congrés, la qual rebutgem totalment.

La resposta del govern de Macri a la brega popular contra els “tarifazos” als serveis públics va ser el pagament en quotes del gas, amb interessos. Una provocació contra les majories populars que ja sofreix els acomiadaments i el robatori salarial.

Davant això, el peronisme que li havia donat els vots al govern per sancionar totes les lleis d’ajust i capitulació, mentre aplicaven les mateixes polítiques a les províncies que governen, ara es posa d’opositor i ha presentat un projecte de llei al Congrés que li posa límits als ajustos de les tarifes en el futur, però que convalida els augments fins a novembre de l’any passat. O sigui, en complicitat amb el govern, pensant en les eleccions de 2019 i no en els milions que sofreixen els “tarifazos”. En aquests moments segueixen negociant amb el govern nacional i els governadors per intentar arribar a un acord. Però Macri i la seva camarilla ja ha decidit no donar el braç a torçar, ni tan sols davant un projecte d’aquestes característiques. Per això assistirem a tot tipus de maniobres per dilatar qualsevol llei que qüestioni l’actual esquema tarifari, i ja Marcos Peña va avançar un veto de Macri en cas d’aprovar-se al Congrés.

El kirchnerisme que titllava als governadors i els seus legisladors com a "traïdors", van a la saga d’aquests. No tenen cap programa alternatiu. Durant el seu govern van sostenir l’esquema privatitzador del menemisme i van beneficiar amb subsidis multimilionaris a les petroleres com Repsol i, entre uns altres, van subsidiar als Cirigliano-TBA que van portar a la massacre d’Once.

La burocràcia sindical en totes les seves expressions no surt de la seva passivitat. Després d’haver deixat passar tots els acomiadaments en l’Estat en els últims mesos i signar els augments paritaris a un 15%, ara diuen estar en contra dels “tarifazos” “desproporcionats”, però no es plantegen cap mesura d’acció contundent que pugui derrotar la voluntat d’aquest govern del gran capital, els seus “tarifazos” i els seus salaris de misèria. La CGT peronista segueix en el pacte amb Macri i està disposada a negociar la reforma laboral al parlament de la mà del conjunt del peronisme. El sector que va convocar al 21F crida a mobilitzar-se el dimecres 9 contra els “tarifazos”, però sense cap vaga, i a la vegada parlen de la realització d’una vaga sense mobilització: una mesura no per derrotar els plans d’ajust, sinó per "descomprimir" el creixent odi obrer i popular.

Totes les fraccions polítiques de la burgesia tenen programes que atempten contra els interessos de les majories treballadores d’Argentina. Uns sostenint un ajust i "refredament" de l’economia. Uns altres encoratjant a una mega devaluació que copejarà encara més a les butxaques del poble treballador. Són velles receptes capitalistes amb les quals van perdre els treballadors i es van beneficiar els grans empresaris, les multinacionals, els bancs i l’imperialisme.

El Frente de Izquierda y de los Trabajadores sosté un programa alternatiu al dels ajustadors i devaluadors: no al pacte amb el FMI, que la crisi la paguin els capitalistes, no els treballadors.

A Argentina tot ha augmentat, menys el salari dels treballadors. A baix el sostre salarial del 15% i en quotes. Augment del salari igual a la inflació. Augment d’emergència per als jubilats. Anul·lació del robatori als jubilats votat al desembre. Que ningú guanyi menys del cost de la vida.

No convalidem cap augment de tarifes, sostenim l’anul·lació de tots els “tarifazos”. Exigim l’obertura dels llibres de comptabilitat de les empreses prestatàries de serveis públics i de transport i de les petrolieres i del gas, per investigar què van fer amb els multimilionaris subsidis rebuts en "la dècada guanyada" kirchnerista.

La nostra sortida és de fons. Plantegem la nacionalització i estatització integral dels hidrocarburs i de les empreses privatitzades de serveis públics i de transport, sense pagament, per posar-les a funcionar sota control i gestió de treballadors i organitzacions d’usuaris.

Davant les crisis de canvi de moneda i la descomunal fugida de capitals sostenim la necessitat de nacionalitzar la banca i crear un banc estatal únic que concentri l’estalvi nacional i atorgui crèdits barats als sectors populars i petits comerciants. Així mateix, sostenim la necessitat del monopoli estatal del comerç exterior.

Plantegem que es deixi de pagar ja el deute extern per destinar aquests fons a salari, treball, salut, educació i habitatge, no pels usurers internacionals.

Aquestes són mesures elementals de sobirania nacional, en funció d’un pla econòmic dirigit pels treballadors, per frenar la sagnia que s’està produint amb la fugida de capitals. Amb aquests fons i impostos progressius a la banca i als grans grups econòmics es podrà finançar un pla d’obres públiques per generar treball, combatre la pobresa i desigualtat social i que tota la població pugui accedir a serveis públics barats i de qualitat.

El govern del gran capital no cedirà en les seves pretensions amb aturs aïllats. La vaga activa nacional com a part d’un pla de lluita, preparat per garantir que centenars de milers de treballadors puguin participar als carrers d’una imponent mobilització reprenent la rebel·lió de desembre contra el robatori dels jubilats i altres expressions de lluita, és l’eina que tenim per acabar amb els plans d’ajust i entrega i començar a imposar un programa dels treballadors perquè la crisi la paguin ells, els ajustadors.

Aquest dimecres 9, el Front d’Esquerra convoca a mobilitzar-se enfront del Congrés des de les 10 hores. per l’anul·lació dels “tarifazos”, la nacionalització sense pagament de les empreses privatitzades i l’exigència d’una vaga activa nacional.

Frente de Izquierdas y de los trabajadores.

PTS - Partido Obrero - Izquierda Socialista
08/05/2018