http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
REPRESSIÓ CATALUNYA
L’escola catalana en el punt de mira de l’escalada repressiva
Pere Ametller
@pereametller

El 155 obre la guerra contra l’escola catalana. Denúncies per delicte d’odi a professors i investigacions per adoctrinament són part de la nova ofensiva de la repressió de l’Estat contra el poble català.

Ver online

Foto: @Juanal_47

A les denúncies per delicte d’odi contra els nou professors de l’institut Palau de Sant Andreu de la Barca, als quals la Fiscalia està començant a donar tràmit, i als vuit de la Seu d’Urgell, finalment desestimades, se li sumen la recerca de 80 casos de suposat adoctrinament en diverses escoles i instituts catalans.

El govern del PP i la Fiscalia es recolzen en aquesta nova ofensiva en poc més de 80 famílies que haurien realitzat queixes a les direccions dels centres, al Departament d’Ensenyament o al Ministeri d’Educació. Aquestes queixes s’han conegut per tres requeriments d’informació que ha realitzat el Ministeri de Educación a la Conselleria d’Educació, intervinguda pel 155. Però encara hi ha dos requeriments més que inclourien més casos.

El cas més greu fins al moment és el dels docents de Sant Andreu de la Barca, que saltava la setmana passada a les portades dels grans mitjans espanyolistes. Ha destacat especialment la publicació per part d’El Mundo de la identitat dels professors afectats. Un autèntic assenyalament espanyolista que va ser difós per Twitter pel mateix Albert Rivera i que va provocar que posteriorment apareguessin pintades amenaçadors en l’Institut contra aquests professors.

Els fets denunciats per pares d’alumnes membres de la Guàrdia Civil estan a anys llum de la versió dels docents i l’equip directiu del centre. Els acusen d’haver menyspreat als seus fills i haver-los prohibit baixar al pati el dia 2 d’octubre.

No obstant això, el que va ocórrer aquell dia a l’institut, com en gairebé tots els centres escolars catalans -i centres de treball, bars...-, és que el que va succeir el dia del referèndum va ser objecte de conversa i debat a les classes, com molts altres temes polítics i socials que es tracten diàriament. Segurament passaria el mateix en molts centres de secundària de la resta de l’Estat -i segurament en molts s’escoltarien opinions molt desfavorables al referèndum català-, però això el Ministeri no ho està investigant.

Els docents han desmentit les acusacions. Per mitjà d’una carta dels seus familiars han explicat que “en l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, el dia 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum, es va donar l’opció als alumnes de fer un petit acte al pati (els alumnes d’ESO) o davant de la porta (els de batxillerat) que consistia en uns minuts de silenci. Els professors van donar llibertat als alumnes per decidir si volien assistir. No és cert que se’ls obligués. A les aules, es va permetre fer un petit debat on els mateixos alumnes podien parlar sobre els fets ocorreguts el dia abans. En cap cas els professors van imposar la seva opinió. És del tot fals que assenyalessin als alumnes fills de guàrdies civils, que els humiliessin ni que expressessin cap sentiment d’animadversió cap al cos de la Guàrdia Civil”.

Un nou cas en el qual veiem a tots els poders de l’Estat actuant conjunta i coordinadament. Els guàrdies civils pares dels alumnes, la comandància de la caserna que els va instar a denunciar, la Fiscalia sumant-se a l’acusació, la premsa difonent la identitat dels docents i ocultant deliberadament la seva versió dels fets, els polítics del bloc monàrquic donant credibilitat a les acusacions i assenyalant als professors i l’extrema dreta fent les pintades amenaçadores.

L’1 d’octubre va suposar un veritable cop contra l’Estat que va fer que, potser per primera vegada, les elits espanyoles sentissin que el “procés” podia deixar d’estar emmanillat pels líders independentistes, que mai han volgut portar-lo fins al final, i convertir-se en un moviment capaç de trencar amb el “status quo” per fer efectiva l’autodeterminació.

Davant aquest atac, l’Estat sembla no acontentar-se amb una simple victòria que retorni les coses a la situació anterior a el “procés”, tal com estan disposats els dirigents d’ERC i el PDeCAT. És per això que la repressió judicial contra els líders independentistes està sent brutal, fins i tot rebentant les més mínimes garanties jurídiques si és necessari. D’aquí l’existència de presos polítics, la fustigació als CDR, equiparant-los amb ETA, o fer ressorgir el fantasma de la violència quan no n’hi ha.

En aquesta operació d’assetjament i enderrocament hi ha dues peces claus sobre les quals han posat l’ull: l’escola i els mitjans de comunicació públics catalans. Des de l’Estat s’entén que aquests són dos pilars del creixement de l’independentisme. És per això que en l’aplicació del 155 ja van estar a punt d’incloure la intervenció de Tv3 i Catalunya Radio. I és per això que fa poc es van llançar missatges des del Govern sobre la possibilitat d’aprofitar el 155 per acabar amb la immersió lingüística a l’escola. A això se li sumen ara les acusació de delicte d’odi i d’adoctrinament contra docents. Volen imposar la llei mordassa i el terror a les aules.

Malgrat la desorientació imposada per la direcció del procés i la repressió, el moviment independentista segueix en peu com ho han demostrat les recents mobilitzacions a favor de la llibertat dels presos polítics. En aquest “impasse” l’Estat sembla estar temptejant la possibilitat de tancar aquesta crisi de règim per la via totalment reaccionària. Però malgrat la seva posició de força actual, no és segur que una ofensiva total pugui ara mateix dur-se a terme sense una resposta als carrers que es desbordi.

Tant a Catalunya com en la resta de l’Estat, davant aquesta situació només pot haver-hi una sortida favorable a les classe treballadora i els sectors populars: un gran moviment als carrers que acabi amb el Règim del 78 i obri processos constituents en l’Estat. Un moviment que en tot l’Estat reivindiqui el dret a l’autodeterminació de tots els pobles oprimits i la fi de la repressió. Solament es podrà exercir aquest dret acabant amb el Règim del 78. Perquè aquest moviment sigui possible és necessari aixecar també consignes socials per acabar amb els desnonaments, l’atur i els salaris de misèria. Mentre tracten de dividir i enfrontar a la classe treballadora, hem d’unir-la en la defensa dels drets socials i democràtics.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic