El diputat Toni Comín ha sol·licitat delegar el seu vot. Si la CUP mantingués l’abstenció dels seus quatre diputats, seria possible investir en segona volta a algun candidat entre ERC i JxCat donat que sumarien 66 vots favorables contra el 65 vots de Cs, el PSC, els Comuns i el PP.

I per la seva part, aquest dimarts la Mesa del Parlament ha decidit d’acceptar la delegació del vot que anirà cap al portaveu d’Esquerra Republicana, Sergi Sabrià.

D’aquesta manera Toni Comín se suma a la delegació ja realitzada per Puigdemont. Tots dos aprofiten l’euroordre dictada per Llarena per poder votar en el Parlament. Com tots dos diputats estan sota la justícia d’Alemanya, un, i l’altre de Bèlgica; no poden sortir d’aquests països. I, en aquesta situació es dóna el cas de no poder votar “per força major” i, per tant, entren en els supòsits en què es pot delegar el vot.

En relació a la investidura encara no queda clar quin candidat proposarà JxCat. El que queda clar és que Esquerra i Puigdemont han acordat moure fitxa, encara que no se sap si això significa que també hagin acordat més passos. No queda clar si aquestes forces polítiques continuaran amb la proposta de Jordi Sánchez o Jordi Turull, si tornaran a impulsar la candidatura de Carles Puigdemont o si busquen el “candidat normal” que els demana Rajoy i el Règim del 78.

En el cas de Sánchez i Turull hi ha un greu impediment que és la “dictadura de Llarena”. El jutge es nega a permetre la sortida de presó perquè puguin assistir al ple d’investidura. El cas de Puigdemont és diferent. No pot entrar en territori espanyol ja que seria capturat. Encara que JxCat està tramitant la investidura telemàtica gràcies a la proposta presentada en el Parlament anteriorment.

El termini màxim per investir a un nou President acaba el 22 de maig. I, ara com ara, Roger Torrent no ha convocat un nou ple d’investidura. D’altra banda, el Govern de Rajoy no va fer res per impedir la votació delegada de Carles Puigdemont quan es va tractar d’investir a Turull. Probablement torni a succeir el mateix ara que s’hi suma Toni Comín. Mà oberta de Rajoy per formar el Govern català?

Hi haurà un “acord a tres” com va dir Elsa Artadi? El dubte és si aquest acord inclou al Govern de Rajoy, al PNB i les forces sobiranistes catalanes. És probable que aquest acord s’estigui cuinant. La setmana passada, el PNB va donar una picada d’ullet permetent tractar els pressupostos de Montoro al Congrés dels Diputats, encara que això no garanteixi la seva aprovació posterior. Ciutadans mira de reüll i ara amenaça amb no aprovar-los. El delicat equilibri del puzle espanyol.

Més enllà de qui presideixi la Generalitat, és clar que el proper Govern serà un d’adequat als estrets límits que l’Estat espanyol li planteja. Un que aguanti una intervenció de l’Estat directa, ja sigui a través del 155 o del control de Montoro. Un que postergui per les calendes gregues l’aplicació de la voluntat popular expressada l’1-O. Un que s’integri dins de la llei de l’Estat espanyol. Una Generalitat i un Parlament domesticats.

La qüestió és saber com la formació d’un Govern d’aquest tipus afectarà al moviment independentista popular que porta anys expressant-se a Catalunya. D’antuvi, ja es veu que la CUP i els CDR no se sumen a aquesta maniobra. Però del que es tracta és d’enfrontar-la i intentar guanyar el màxim suport dels treballadors i el poble perquè aquesta traïció els costi cara i permetre que el moviment democràtic pugui continuar el seu camí contra el règim del 78.

No obstant això, cal tenir en compte que en els últims mesos es venen succeint importants mobilitzacions populars com la dels pensionistes, la vaga de dones del 8M i fins i tot la mobilització a Múrcia pel soterrament de l’AVE. Aquestes són algunes de les vies d’aigües que afecten al Govern i al Règim. És important recolzar-les i impulsar-les al màxim.