El proper 26 d’abril hi ha convocada vaga estudiantil a Catalunya. Les reivindicacions són fonamentalment dues. D’una banda contra la repressió, el 155 i per la llibertat dels presos polítics. Per l’altre denunciar l’elitització de la universitat i la política de taxes. Sobre aquest segon punt s’ha obert un debat en el moviment estudiantil sobre si cal reprendre la demanda històrica de la gratuïtat, o bé, rebaixar les demandes i tornar a les taxes prèvies al "tasazo" de 2012, com defensa el SEPC.

Des de No Passaran i Pan y Rosas, agrupacions que impulsen la llista “Revoluciona UB” per a les properes eleccions a Claustre i Juntes de Facultat, considerem que si bé aquest descens de les matrícules suposaria un alleujament per a les butxaques de molts estudiants universitaris… seria clarament insuficient perquè tots i totes puguem accedir a la universitat pública.

Com explicava en aquest article la nostra companya Verónica Landa, previament al "tasazo" de 2012” 66.000 estudiants van haver d’abandonar la universitat per no poder pagar-se els al voltant de 1000 euros de les matrícules d’aquell moment.
Des del curs 2005/2006 fins ara són 200.000 els estudiants que han estat expulsats de les aules.

Si sumem la baixada del 10-30% dels salaris, la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora, l’augment de l’atur juvenil i la precarització que recau principalment sobre les dones, les immigrants i la joventut… veiem com un retorn al 2012 seguiria deixant per fora a milers.

Però a més, si sumem als 200.000 companys expulsats, aquells que mai van poder permetre’s accedir a la facultat… Amb la rebaixa del 30% de les taxes... Com ho fem perquè puguin reincorporar-se tots aquests companys que no poden pagar matrícules de 1000€?

Des de Pan y Rosas i No Passaran sabem que només hi ha una manera: recuperant la principal demanda del moviment estudiantil del curs 2011/12: la gratuïtat. Només lluitant per aquesta demanda històrica, la gratuïtat de l’educació en tots els nivells, podrem aconseguir la reincorporació de tots els i les companyes expulsades.

És necessari reprendre el debat a cada centre d’estudi, organitzant assemblees amb estudiants i docents, per aixecar un moviment estudiantil que lluiti per una universitat pública, gratuïta, sense precarietat i al servei de la classe treballadora.

La joventut que vam estar als carrers defensant els col·legis electorals, exigint que es respecti el mandat de l’1-O, que lluitem contra la repressió i el 155. La joventut que buidem les facultats i omplim els carrers el 8 de Març. Aquesta joventut ens hem de plantar contra la universitat-empresa que reprodueix el masclisme i el racisme a les seves aules, es ven a les empreses i deixa a milers de joves sense accés a la universitat. Ens plantem contra la universitat capitalista i patriarcal, contra la seva casta que està quedant en evidència amb el cas Cifuentes.

Volem una universitat gratuïta amb beques-salari perquè els i les estudiants de les famílies treballadores no haguem de suportar salaris de misèria en treballs precaris per subsistir. Volem una universitat que no precaritzi a les nostres docents ni al personal no docent. Una universitat pública gratuïta radicalment democràtica al servei de la classe treballadora.

Convidem a tots aquells estudiants que comparteixin aquesta perspectiva a participar amb nosaltres a la manifestació estudiantil del proper 26 d’abril en el bloc per la gratuïtat que estem impulsant.