Com confirmen els últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya des de divendres passat, l’escalada repressiva de l’Estat espanyol contra el moviment democràtic català no té límits. L’empresonament de Turull, Romeva, Rull, Bassa i Forcadell, d’una banda, i la detenció de Puigdemont sota presó provisional a Alemanya, per l’altre, són una clara mostra de com el Govern del Partit Popular, recolzant-se en Ciutadans, el PSOE, la Monarquia i el Poder Judicial pretén escapçar les aspiracions que el poble català va expressar en les urnes el passat 1 d’Octubre.

Però a Catalunya aquest nou cop ha significat la volta de la mobilització als carrers, amb milers de persones concentrant-se en diferents punts de les principals ciutats catalanes, envoltant les delegacions de govern i tallant carreteres per l’alliberament dels presos polítics i defensant el resultat del referèndum.

No obstant això, com era d’esperar les mobilitzacions van ser contestades amb una forta violència policial per part dels Mossos d’Esquadra, obrint-se pas a cops de porra entre la gent, avançant contra els manifestants amb les "lleteres" o entrant als bars per treure violentament als manifestants que es podien trobar dins, deixant al seu pas a més de cent persones ferides i ateses pels serveis mèdics.

Escenes que ens recorden a la repressió polícial de les vagues generals del 2012 o les càrregues policials contra la joventut en les diferents mobilitzacions estudiantils i que han mostrat davant els ulls de milers de persones el veritable rol de la policia catalana.

Els crits contra el 155 i a favor de la vaga general tornen a ressonar amb força, la qual cosa significa que a Catalunya pot emergir un enorme moviment antirrepresiu que reculli i multipliqui l’experiència del 3 d’Octubre i el 8 de Novembre. Per a això és necessari que els CDR, juntament amb l’esquerra independentista i l’esquerra sindical exigeixin a les grans centrals sindicals una nova convocatòria de vaga general a Catalunya.

Des de Pan y Rosas i l’agrupació estudiantil No Passaran hem estat participant en aquestes mobilitzacions, a favor que emergeixi una veritable "Primavera Catalana" que pugui confluir amb el conjunt de les lluites socials que es vénen desenvolupant contra el Govern i el Règim del 78. Tant amb l’enorme moviment de dones en tot l’Estat que va portar a terme una vaga i mobilització inèdita, amb les desenes de milers de pensionistes que es van mobilitzar contra el futur de misèria que els ofereix aquest govern i amb els que lluiten a favor de la llibertat d’expressió i la persecució contra periodistes, tuitaires i rapers.

Per avançar en aquesta direcció és de vital importància que la joventut i el moviment de dones, que han protagonitzat enormes mobilitzacions contra la repressió i pels drets democràtics també agafi a les seves mans la lluita contra el 155, per la llibertat dels presos polítics i per la defensa del resultat del referèndum.

No podem oblidar que l’escalada repressiva sota aquest cop institucional també s’expressa en els continus atacs a l’escola catalana i la immersió lingüística, en els professors, professores i activistes represaliats després del referèndum, en els rapers i tuitaires empresonats o en les activistes represaliadas per la vaga el 8 de Març.

Cada vegada són més els sectors de la classe treballadora, la joventut, les dones que s’organitzen per lluitar contra la precarietat i enfrontar la repressió de l’Estat.

Ara més que mai és necessari que totes aquestes lluites que tenen lloc als diferents territoris conflueixin amb el moviment democràtic català per acabar amb la Corona i el Règim del 78, en la perspectiva d’obrir veritables processos constituents lliures i sobirans en els quals decidir-ho realment tot i puguin resoldre’s d’una vegada per sempre les demandes històriques que encara estan pendents com la universitat gratuïta o acabar amb la desocupació i la precarietat laboral que avui pesa especialment sobre les esquenes de les dones, la joventut i els immigrants.