Prop de 4 milions de treballadors i treballadores han estat incloses en ERTOs des que va començar la pandèmia. Durant aquest període, tots han vist els seus salaris reduïts un 30%, i molts porten sense cobrar res des de la primera quinzena de març. Mentrestant, les patronals no paguen un cèntim de les nòmines dels seus treballadors, són eximides de pagar impostos o les quotes de la Seguretat Social, i reben ajudes com a crèdits amb aval de l’Estat. A tots aquests avantatges, ara li sumen la possibilitat d’acomiadar una vegada que finalitzin els ERTOs.
Però a més d’aquest rescat encobert a una patronal que continua acomiadant de forma accelerada, hi ha sectors per als quals els guanys no cessen. Aquests són alguns d’ells:
Residències: la factura mortal dels beneficis empresarials
"Els sobrecostos derivats de la crisi han estat de 7,2 milions d’euros durant aquests dos mesos i mig"
Així exigia l’empresari Florentino Fernández una indemnització de diners públics per les "despeses extra" del COVID19 a les residències que controla a través del Grupo Clece, de la seva conglomerat ACS. El principal cap de la patronal de les residències passa la factura a les arques públiques dels "sobrecostos" després de ser el principal focus de mortalitat.
La situació a les residències ha estat dantesca durant tota la crisi sanitària i exemple clar de la criminal gestió capitalista de la crisi sanitària enfront les necessitats bàsiques de les poblacions més vulnerables. Un terç dels morts s’han donat en les residències de Madrid, un 93% dels mateixos en privada i concertades. La facturació d’aquest sector va aconseguir en 2018 els 4.500 milions d’euros.
A tal punt ha llegat la situació que la Fiscalia General de l’Estat manté obertes avui dia 121 diligències civils i 110 penals contra residències d’ancians; 42 de les recerques han partit de les denúncies directes dels familiars i pacients d’aquestes residències.
En aquestes residències no es van posar els mitjans necessaris per a evitar els contagis i les morts esdevingudes, en favor dels beneficis empresarials. Sense màscares i guants ni per als ancians ni per als i les treballadores i sense cap mena de EPI. Sense la realització de test massius tant al personal com als i les ancianes residents. Així va resultar impossible frenar el contagi i actuar una vegada produït, separant i tractant mèdicament tant als ancians contagiats amb símptomes moderats com per descomptat als greus.
No existen cifras oficiales sobre el número de muertes de ancianos ocurridas en las residencias por causa del #COVID__19. Ni siquiera, en muchos casos, se han contabilizado como tales al morir sin la prescriptiva prueba de PCR. Por @as_juancarlos https://t.co/yf29Q9iBsd
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) May 6, 2020
Sanitat privada i farmacèutiques: el lucratiu negoci de la salut
Novacyt ha multiplicat el seu valor per 6 des de gener, Aytu BioScience ho ha duplicat i PharmaMar va pujar un 70% en un sol dia. Sent el 2,4% del PIB, aquest sector rep més del 20% de les ajudes estatals a recerca per a empreses privades. Aquestes són algunes de les xifres de les farmacèutiques, que estan obtenint guanys històrics des que va començar la pandèmia.
Et pot interessar: Enfront del rescat de Sánchez als capitalistes, nacionalització de la banca i impostos a les grans fortunes
Així mateix, davant la demanda massiva de màscares i gels desinfectants és possible veure multiplicacions astronòmiques dels preus davant la demanda segura en moltes farmàcies.
🇫🇷 Escándalo en Francia: primero dijeron que las mascarillas eran inútiles, luego les pusieron alto precio y obligaron a la población a usarlas.
Tuitazo por #MasquesGratuits.
Vía @RevPermanente, parte de nuestra Red Internacional. https://t.co/zLuC3D69De
— La Izquierda Diario (@izquierdadiario) May 7, 2020
La sanitat privada es troba tractant el 19% dels hospitalitzats i el 10% dels casos d’UCI. Sol·licita accés a línies de finançament gratuït i a línies d’avals per l’Executiu per import del 75% de la seva facturació. Aquests empresaris de la salut preveuen, així mateix, ERTO per a 28.000 dels seus treballadors i reclama l’exempció d’impostos i quotes de la Seguretat Social.
Mentre els test continuen sent insuficients, la sanitat privada oferta proves de coronavirus per 300 euros des del començament de la crisi. Només la patronal sanitària de HM Hospitals en 2018 va facturar 415 milions d’euros. Durant les primeres setmanes de la pandèmia va enviar personal de vacances “per a estalviar costos”.
"Con sobrecargas brutales, hemos triplicado ventas y la carga de trabajo, con la misma plantilla. Trabajamos en unas condiciones de inseguridad, donde la mascarilla no nos tapa ni la boca. Del patíbulo a ser esencial, pero explotadas igual." @Caprabo_CGT https://t.co/KgitNsDtog
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) May 7, 2020
Logística i Internet: la població confinada és una font d’ingressos
El patrimoni que més ha augmentat des de l’inici de la crisi és el que ja era el més ric del món: Jeff Bezos, propietari d’Amazon. La seva fortuna ha crescut més 12.000 milions de dòlars des del començament de la pandèmia només als Estats Units i en 25.000 milions des que va començar l’any.
En gairebé tots els centres de distribució d’Amazon s’han donat casos positius de COVID19, amb diverses morts de treballadors. El lògic hauria estat tancar immediatament les instal·lacions, higienitzar-les i donar llicències pagues als seus empleats. Però la companyia de Bezos no només no va implementar mesures similars a aquestes sinó que a més va castigar als treballadors que les van reclamar.
❌Más ayudas, menos impuestos y despido fácil: así es la nueva “reforma laboral” del Covid-19 que exige la CEOE#EstafadAlarma https://t.co/5i8mAQzOvu
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) May 6, 2020
L’ús de plataformes com Netflix o HBO han augmentat considerablement però especialment s’ha notat en les eines informàtiques per a fer videotrucades, tant per a poder contactar socialment com per obligació laboral.
Eric Yuan, propietari de Zoom va guanyar 2.580 milions gràcies a la pandèmia, sent un dels més beneficiats en temps d’aïllament social, perquè milions de persones a tot el món necessiten usar les videoconferències per a comunicar-se.
Altres dues grans fortunes han augmentat la seva piscina de bitllets gràcies a les videoconferències i un altre aspectes d’Internet: Steve Ballmer, que ha guanyat 2.200 milions de dòlars amb bona part de les accions de Skype i Teams; i John Albert Sobrato, que ha augmentat 2.070 milions de dòlars al ser propietari de les localitzacions de Google, Facebook, Netflix i Apple.
Et pot interessar: Un programa anticapitalista i de classe per a enfrontar la catàstrofe econòmica que ve
Qui hauria de pagar els costos de la crisi?
La pandèmia de coronavirus promet un escenari de depressió sense precedents des de la postguerra. Al mateix temps hem vist com creixen encara més les fortunes més inflades del món.
L’augment de les grans fortunes en 2019, més de 30.00 milions, hauria de ser requisat íntegrament i imposar un impost als grans patrimonis del 20%. Només dels 100 primers ens reportaria altres 30.000 milions. Per a les empreses de l’IBEX35, que no paguen ni el 20% de l’impost de societats, un impost del 50% als seus beneficis de 2019, que reportaria altres 25.000 milions.
Aquestes empreses han de ser estatizadas i posades sota el control dels seus treballadors per a garantir els llocs de treball, condicions dignes i que ni els subministraments ni els béns i serveis essencials faltin a ningú. Només la classe treballadora, aixecant un programa que doni sortida al conjunt dels sectors populars, pot evitar que aquesta crisi es descarregui sobre els de sempre i que aquesta vegada la paguin als capitalistes.
Contacta amb nosaltres! Uneix-te als cercles virtuals d’Esquerra diari: escriure! Difondre!! Organitza’t!!! Segueix-nos en les xarxes socials!📣
Twitter: @EsDiariCat
Instagram: https://www.instagram.com/esquerradiari.cat/
Telegram: https://t.me/EsquerraDiariCat
Facebook: https://www.facebook.com/EsDiariCat/
Email: [email protected]
