Aquest diumenge, a partir de les 8 h, més de 33 milions de persones estaran habilitats per a votar a l’Argentina. L’elecció no és una més. Està creuada per les fortes tensions que travessen a l’economia nacional. A més, es donen en un context signat per les rebel·lions populars de l’Equador i Xile.

Està en joc la presidència de la nació i les governacions de dos dels districtes més importants del país: Província i Ciutat de Buenos Aires. A més, s’elegiran diputats i senadors nacionals, legisladors provincials, intendents i regidors en diferents districtes.

Sis són els competidors que aspiren al càrrec presidencial: Mauricio Macri (Juntos por el Cambio), Alberto Fernández (Frente de Todos), Nicolás del Caño (Frente de Izquierda Unidad), Roberto Lavagna (Consenso Federal), José Luis Espert (Despertar) i Juan José Gómez Centurión (ENS).

Durant les PASO que van tenir lloc el passat 11/8, Fernández va obtenir el 47% dels sufragis, contra un 31% de Maurici Macri. Encara que no es pot confiar plenament, els sondejos d’intenció de vot que es coneixen indiquen que aquest resultat és impossible de revertir.

Una forta crisi econòmica i múltiples tensions cap al futur

L’Argentina arriba a aquesta elecció creuada per una forta crisi econòmica i social, resultat de les polítiques d’ajustaments aplicades en els últims anys. A l’últim any i mig, les mateixes es van dur a terme sota les ordres del FMI. L’organisme de crèdit internacional, a canvi d’un préstec de USD 57.500 milions, va establir una nova tutela sobre el país que, excepte el Frente de Izquierda Unidad, cap força política qüestiona.

Els números de la crisi són eloqüents i brutals. Una pobresa que arriba a més de 16 milions de persones, amb un percentatge que supera el 35%. Una desocupació que, després de més d’una dècada, ha tornat als dos dígits, afectant més durament a àmplies capes de la joventut i les dones. Una marcada caiguda en els nivells de consum en múltiples rúbriques, inclosos aquells que son bàsics com l’alimentació i la vestimenta.

Macri va poder portar endavant aquest dur ajustament gràcies a la complicitat dels governadors peronistes i els dirigents sindicals de la CGT. Aquests sectors avui estan enrolats en el Frente de Todos, donant suport a la candidatura d’Alberto Fernández.

En la “herència” macrista cal comptabilitzar l’enorme endeutament extern. L’Argentina afronta, en els pròxims anys, pagaments de capital i interessos que superen per molt els ingressos de l’Estat.

Aquestes tensions econòmiques s’evidencien quotidianament. Aquest divendres es va produir una nova pujada del dòlar, que va portar la divisa nord-americana al seu màxim històric, en $ 65. En la mateixa jornada, el Banc Central va perdre USD 1.755 milions de les seves reserves. Si es comptabilitza des de les PASO, aquesta xifra escala a la suma de USD 22.805 milions.

La caiguda de les reserves és un dels temes que més preocupa la futura gestió de govern. En el marc de la decisió política de continuar els pagaments del deute extern, implica menors marges a l’hora de negociar amb els grans especuladors internacionals i el mateix FMI.

Lligats als interessos del gran empresariat

Amb l’excepció de Nicolás del Caño, el conjunt dels candidats presidencials han desplegat una campanya destinada a donar garanties als grans empresaris. Durant els dos debats presidencials van quedar en evidència similituds entre els diferents programes a l’hora d’avaluar sortides davant la crisi. Algunes promeses demagògiques es van barrejar amb declaracions generals.

El Frente de Izquierda Unidad ha denunciat la continuïtat l’ajustament i l’endeutament. “Macri marxa, però l’FMI i l’ajustament queden”, ha sigut una de les consignes desenvolupades en els spots, volants i agitacions. En aquest marc ha plantejat la perspectiva d’un programa perquè la crisi la paguin els grans guanyadors del macrisme. Entre aquests sectors cal comptabilitzar a les petrolieres, les privatitzades i els grans bancs.

Al llarg de la campanya l’esquerra també ha plantejat la continuïtat de la lluita per l’avortament legal, segur i gratuït, demanda elemental que exigeixen milions de dones a tot el país. Aquesta ha sigut una de les banderes desplegades per Myriam Bregman a la Ciutat de Buenos Aires, on és candidata a diputada nacional. Si ella no ingressa a la Cambra Baixa, en el seu lloc podrien fer-ho tres enemics del dret a l’avortament: Marc Lavagna (Consenso Federal), Pablo Tonelli (PRO) o Eduardo Valdés (Frente de Todos).

Després de les PASO, Alberto Fernández va desplegar una agenda destinada a acostar posicions amb el gran empresariat, buscant garantir futurs guanys. Les reunions amb la UIA i la Fundación Mediterránea es van sumar a les comandes perquè cessessin les mobilitzacions de les organitzacions socials i els moviments de desocupats. A més, enfront cada micròfon que ha tingut al davant, el candidat peronista s’ha encarregat de garantir el pagament complet del deute als grans especuladors i a l’FMI.

Mauricio Macri, per part seva, ha intentat instal·lar una campanya èpica, combinant promeses demagògiques, un discurs de dreta sobre la “inseguretat” i una crida a la mobilització als seus partidaris. Res indica, tanmateix, que això sigui capaç d’alterar el resultat general.

Al llarg de la campanya, Roberto Lavagna ha apostat per un perfil tècnic, recordant la seva tasca com a ministre d’Economia del govern de Néstor Kirchner. Aquest va ser l’esquema que va intentar presentar, amb poc èxit, en els dos debats presidencials. Per part seva, José Luis Espert i Juan José Gómez Centurión han apostat per un discurs dretà i reaccionari. En els spots de campanya, el primer va apostar per situar-se com la futura “oposició” a un eventual govern peronista. El segon va continuar treballant per a arribar als sectors anti-drets, difonent un missatge d’aval a l’avortament clandestí.

Rebel·lions populars

El nou govern arribarà al poder en un context marcat per les rebel·lions populars de Xile i l’Equador. Més enllà dels límits que les diverses direccions imposen a les enormes mobilitzacions que tenen lloc en aquests dies, aquests aixecaments signifiquen un ensopec per a les polítiques d’ajustament.

De no mediar una ruptura amb l’FMI i els grans especuladors internacionals, el futur govern argentí estarà obligat a ajustar sobre les majories populars. En el context econòmic internacional, apareixen com molt limitades les possibilitats de beneficiar, al mateix temps, als grans capitalistes i als sectors del poble treballador.

l’Equador i Xile són aquí per a demostrar aquestes limitacions.