ELS SEUS GUANYS O LES NOSTRES VIDES

Viure (i morir) a la mercè de les químiques

L'explosió evitable de la planta química a Tarragona torna a portar el debat sobre la cobdícia empresarial i com aquesta afecta als treballadors i els veïns.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 20 de gener| edici� del dia

La zona sud de Catalunya és una zona una mica especial per la presència d’indústries de riscos. D’una banda, està el gran complex petroquímic de Repsol de Tarragona amb una sèrie d’empreses del sector pels voltants. D’altra banda, a pocs quilómetres es troba la central atòmica d’Ascó. I també per aquestes terres es troba la Central atòmica de Vandellòs II.

Terra d’accidents?

Els treballadors i els veïns de les ciutats pròximes conviuen diàriament amb un perill immens com hem pogut comprovar en aquests dies. En 1989 va succeir l’accident nuclear més greu de la història a l’Estat espanyol a la central de Vandellòs. Es va produir un incendi que per poc no va provocar l’esclat i en 1990 es va tancar aquesta central. En 2013 va haver-hi una explosió a la planta de Repsol Química. El complex químic, ha tingut diversos accidents durant l’última dècada.

En l’últim any, també s’han produït quatre accidents en els polígons petroquímics de Tarragona. L’accident més greu fins ara es va produir al maig de 2019 a l’empresa Carburs Metàl·lics on va morir un treballador i un altre va resultar ferit crític per la fugida d’un tanc d’amoníac. Els altres dos sinistres van ocórrer al juliol a les empreses Miasa i Clariant.

I la setmana passada va succeir a La Canonja un dels accidents empresarials més importants. El vespre del dimarts diverses explosions a la planta química de IQOXE van provocar escenes de pànic als voltants. Les proximitats del polígon industrial van patir una pluja de projectils, inclosa la planxa que va entrar a l’edific del barri de Torreforta matant a un veí. El saldo en vides humanes ha estat de 3 morts i set ferits.

Protestes veïnals

Són diversos col·lectius que denuncien la falta de seguretat en l’acció d’aquestes empreses. El President de l’Associació de Veïns de Tarragona ha reclamat transparència per a saber què ha passat en l’explosió de IQOXE. Aquest cap de setmana s’ha organitzat una manifestació amb més de 1000 veïns pels carrers de Bonavista. Portaven una pancarta demanant "Exigim seguretat. Volem respostes".

El portaveu de la plataforma Cel Net, Josep Maria Torres, denunciava que "No existeix cap mena de control ni de regulació per part de l’administració”. Des de la plataforma denuncien la inacció per part de la Generalitat i els governs locals a l’hora de controlar. "Acudim fa sis anys al Parlament per a reclamar un canvi de legislació quant al risc petroquímic de Tarragona” perquè el problema és que “no recull el context específic de substàncies com l’òxid d’etilè, que és el que va produir l’explosió, sobre el que no existeix cap mena de regulació".

En 2014, Cel Net va presentar un estudi en el que es “mostren una presència elevada de compostos químics nocius i cancerígens”. Un estudi que no va comptar amb el suport de les empreses, ni tampoc de la Generalitat. En aquell moment ja reclamaven que el mateix estudi es fes al Polígon sud del complex petroquímic de Tarragona. Encara s’espera.

Després de l’explosió de IQOXE, la Universitat Rovira i Virgili s’ha proposat fer un estudi "per a tractar d’evidenciar, amb dades científiques, si existeix una correlació entre determinades malalties i el fet de viure a l’entorn de les indústries petroquímiques de Tarragona". La URL ja tenia previst fer-ho, però s’ha avançat a causa del recent accident.

Protestes dels treballadors

Inspecció de treball ha sancionat en quatre ocasions a l’empresa IQOXE per diversos motius (3 d’ells van ser greus). Després de l’explosió han estat oberts dos expedients més. En aquests moments hi ha quatre recerques en marxa: la dels Mossos d’Esquadra, la del Departament de Treball, la del Jutjat nº1 de Tarragona i la de l’empresa. Són moltes recerques, però falta la més important, la recerca d’aquells que tenen clarament interès a resoldre el problema: els treballadors i els veïns de les empreses.

La planta de IQOXE, segons CCOO, havia sofert una disminució de treballadors a conseqüència de la compra realitzada pel grup industrial Christian Lay. De fet, el mes de desembre, els treballadors de l’empresa havien protagonitzat un aturada per a denunciar els problemes de seguretat existents a la planta i l’acomiadament de tres treballadors.

CCOO i UGT han denunciat que el pla de prevenció de riscos químics no ha funcionat en el cas de l’explosió de la IQOXE. Prova d’això ha estat la discussió sobre per què no es van fer sonar les sirenes durant els primers moments quan no se sabia què era el que passava. I, al juliol passat, després de l’accident en Carburs Metàl·lics van tenir una reunió amb la Generalitat, encara que no ha estat fructífera perquè també van fallar les alarmes.

El que queda clar és que la seguretat en mans de les empreses i les diferents administracions públiques és un desastre darrere l’altre. Protocols que no es compleixen, molts accidents amb morts de treballadors i veïns, condicions de salubritat que semblen secrets del Vaticà, etc.

És hora que la seguretat a les fàbriques sigui directament presa pels comitès d’empresa i assemblees de treballadors que controlin directament als seus representants. Els Comitès d’empresa han de tenir capacitat decisòria assessorats per experts universitaris al servei dels treballadors i el poble. Els empresaris no poden continuar lucrant-se amb les nostres vides.

I part de la seguretat industrial a les fàbriques també han de ser els veïns. A la zona de La Canonja, Tarragona, Constantí, etc. tots desconfien de les químiques i de les administracions que no les controlen. El control ha de ser pres des dels comitès d’empreses i associacions veïnals de manera directa. Al cap i a la fi, són ells els qui pateixen la inseguretat de les fàbriques.

Cal anteposar al lucre insaciable d’uns pocs empresaris, la seguretat i la vida dels treballadors i els veïns de les barriades populars. Segur que si aquest barri fos de milionaris, s’emportarien el polígon cap a un altre costat.




Comentaris

Comentar