Entrevistem a l’advocat laboralista i ex diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, Vidal Aragonés, sobre el contingut de la reforma laboral aprovada pel Consell de Ministres abans de cap d’any.
⚠️ El Govern del #PSOE i #UnidasPodemos ha derogat algun aspecte de la #ReformaLaboral del PP del 2012?
🗣 @VidalAragones, advocat laboralista del @CollectiuRonda, afirma amb rotunditat que NO.
🔴 Mira el fòrum sencer:
👉 https://t.co/7FkPlXnAHN pic.twitter.com/b6Jqwb2n9v— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 31, 2022
⚠️ Quin és el camí per a la derogació de la Reforma Laboral de #YolandaDíaz?
🗣 @VidalAragones, advocat laboralista del @CollectiuRonda, ho analitza en relació a la #TaulaSindical.
🔴 Mira el fòrum sencer:
👉 https://t.co/7FkPlXnAHN pic.twitter.com/v9CdctAbah— Esquerra Diari (@EsDiariCat) January 31, 2022
El text compta amb el suport de les patronals, CEOE i CEPYME, i les direccions burocràtiques de CCOO i UGT. Veus del sindicalisme alternatiu, l’esquerra anticapitalista i advocats laboralistes denuncien que no hi ha derogació i que conforma els atacs que ja vam passar amb els governs de Rajoy y Zapatero.
Tancàvem l’any amb la publicació al BOE de la nova reforma laboral. La ministra de Treball assegurava abans del 2022 que derogaria la reforma laboral del PP. Ho ha fet?
Hem d’afirmar amb tota contundència que no s’ha derogat la reforma laboral del PP, ni la del 2010 del PSOE. Tot el debat ha estat molt allunyat del que és la tradició d’esquerres, on s’explica en cada moment que és el que s’està fent en termes de veritat material. El que ha passat és que per una banda hi ha una sèrie d’acords i documents, i per l’altra s’expressaven idees que no tenien relació amb aquests acords i documents.
Si algú mira amb deteniment l’acord de govern entre PSOE i UP, veurà com allà es manifestava que es derogarien simplement tres continguts concrets, dels que per cert només se n’ha derogat un, la resta s’han modificat, però en cap cas el conjunt de la contrareforma del PP. Tot i així els portaveus de Unidas Podemos sortien públicament dient que es derogaria tota la reforma laboral.
El mateix ha passat durant el 2021, els documents que s’enviaven a la UE, per explicar com es faria efectiva la modificació de la normativa laboral, avançaven el que després ha sigut el contingut del Reial Decret aprovat. Però el que es deia públicament es que es derogaria la reforma laboral quan en aquells documents de la UE es deia clarament que no, que eren canvis cosmètics.
Quins son els principals aspectes que continuen vigents de la reforma aprovada per Rajoy al 2012?
De les tres institucions fonamentals del dret del treball no s’ha derogat res. Acomiadament i extinció de contractes manté l’indemnització de 33 dies per any treballat amb un total de 24 mesos, i no la històrica de 45 dies amb 42 mesos. No es recuperen els salaris de tramitació, es mantenen intactes les causes per acomiadament objectiu i no es recupera l’autorització administrativa pels acomiadaments col·lectius.
Pel que fa a les condicions de treball es manté intacta la regulació de l’article 41 de l’Estatut del Treballadors que permet pràcticament modificar la totalitat de les condicions de treball.
I pel que fa a la negociació col·lectiva, que s’ha insistit en que hi havia derogació, no n’hi ha hagut cap derogació. Únicament s’ha modificat el que fa referencia a la ultractivitat dels convenis, que no es que es derogui, sinó que permetrà que després d’un any, si s’ha passat pels mecanismes de solució de conflictes, dels acords d’àmbits estatal... això possibiliti que hi hagi un manteniment d’ultractivitat. Però això no té res a veure amb la derogació del contingut anterior, s’haurà de denunciar, passar pels òrgans de mediació i els acords intersectorials per que es pugui mantenir vigent el conveni. Pel que fa a la preferència aplicativa dels convenis col·lectius d’empresa sobre els del sector és igual, l’únic que s’ha modificat és el que fa referència al salari, però per a la resta de condicions de treball es manté la preferència aplicativa del conveni d’empresa, des de jornada, temps de treball, preu de les hores extraordinàries...
I d’aquella reforma de Zapatero de 2010 que li va costar una vaga general, què en queda dempeu?
Sobre la contrareforma laboral del 2010 del PSOE tampoc hi ha cap derogació. Difícilment es podria fer sense derogar la del PP, perquè la del 2012 era encara més lesiva. Per tant ni els elements que hi havia a la de 2010 sobre els acomiadaments col·lectius, les possibilitats d’inaplicació del conveni o la consolidació de les ETT... han estat derogades.
L’altre focus del relat governamental i dels sindicats signants és que es tracta d’una reforma històrica que posa límit a la contractació temporal. Quina és la nova regulació i quin abast real creus que pot tenir per a acabar amb la xacra de la precarietat?
Això forma part de la diferencia entre aquells que fan política basada en el relat, i això l’únic que pot suposar es guanyar alguns diputats i diputades mentint. i és el que estan fent, i el que són les condicions materials de la classe treballadora, que no te res a veure amb aquest relat.
L’única mesura positiva es que el temps del contracte històric per circumstàncies de la producció s’hagi reduït a 6 mesos, encara que es pot ampliar a 12 mesos per negociació col·lectiva, i la modificació de l’encadenament de contractes temporals. Els darrers anys la transformació de contractes temporals en indefinits es podia fer quan en un període de 30 mesos s’en treballava 24 , i ara això es millora, serà en un període de 24 mesos que s’en treballin 18. Però també hem dit que en aquests anys ha sigut un supòsit que sense una inspecció de treball no ha tingut gaire efectivitat.
De la resta molta atenció, per que hi ha coses del que no s’està parlant i no són tant positives. En el propi contracte que ara s’anomenarà eventual, s’estableix com a causa del contracte un increment ocasional i imprevisible de l’activitat. Però també hi ha una desregularització d’aquest contracte per un supòsit de 90 dies que no siguin continus, on la causa pot ser també previsible, y hem de posar-ho en relació amb la realitat material. La contractació temporal per menys de 90 dies son entre el 75 i el 85% dels contractes que s’han fet els darrers anys, i aquí s’està desregularitzant. També els contractes a temps parcial ara es podran utilitzar amb la modalitat de formatius, o que les ETT puguin fer contractes fixes discontinus, que ara rebran la denominació d’indefinits fixes discontinus que ara també es desregulen la practica s’utilitzaran per gestionar temporalitat.
Per tant hem de qüestionar tot aquest relat de que s’ha modificat en un sentit positiu pels treballadors i treballadores. Tot això que provocarà? Que pugui haver-hi una baixada d’utilització de la contractació temporal en alguns punts, però no baixarà una altra cosa que no es necessàriament coincident amb la formalitat del contracte, que es la inestabilitat laboral i la rotació laboral que es mantindran pràcticament en els mateixos nivells. Per que? Per que allò determinat en l’estabilitat laboral no és sempre la formalitat del contracte, sinó que realment és quin cost te exigir aquest contracte. I això no s’ha modificat, s’ha mantingut intacte en quant la declaració d’improcedència continua sent sense salaris de tramitació i a 33 dies per any treballat. Els empresaris també han descobert que per antiguitats inferiors als 18 mesos els treballadors i treballadores no demanden per que el seu contracte sigui en frau de llei.
També la reforma laboral de 2012 es considera que va deixar barra lliure per a la pràctica de la subcontractació. Acaba amb ella aquesta nova reforma?
Respecte al que és la subcontractació o contractació per obres i serveis no hi ha cap modificació substancial del seu regim legal, el que hi ha és un canvi de redactat per millorar algun tema tècnic del text legal, no al tema de fons. Per tant no és que no s’ha derogat allò que s’havia dit que es derogaria, sinó que expressament s’ha enganyat a tota una sèrie de col·lectius de treballadores i treballadors. Penso expressament en Las Kellys, a les que es va afirmar fa molt de temps que això es modificaria, i no s’ha fet.
L’únic canvi que podria ser positiu, i que el que fa es traslladar una part de la jurisprudència a la normativa legal, es la possibilitat d’aplicació del conveni col·lectiu de sector en relació a la activitat concreta que es desenvolupa. Però fins i tot la pròpia norma dóna prioritat aplicativa al conveni d’empresa, però no només en el que dèiem abans de la prioritat aplicativa del d’empresa per sobre el de sector, sinó expressament en la subcontractació. Diu que si hi ha un conveni d’empresa d’aquestes activitats que realitzant les subcontractes, dons s’aplicarà el conveni d’empresa. Per tant la solució per a la patronal és clara, signaran convenis d’empresa per a que no s’apliquin els convenis de sector. Per tant es mantindrà el mateix drama i els mateixos nivells de subcontractacions que hem vist en els últims anys.
Des del teu punt de vista, quin és el repte del sindicalisme alternatiu i l’esquerra anticapitalista davant aquesta derogació que no ho és?
Sobre l’esquerra anticapitalista crec que primer hem de fer autocrítica. Diria que una majoria de l’esquerra anticapitalista, que seria extrapolable al conjunt de l’esquerra, el fet de no situar en el programa, la seva estratègia i la seva pràctica militant, a la centralitat que mereix la classe treballadora, és una primera derrota, en part teòrica i en part també pràctica. Perquè si no tenim la capacitat d’arribar a una majoria de la classe treballadora, difícilment podrem optar a cap canvi a la societat, ja no en termes revolucionaris que hauria de ser el nostre objectiu, sinó en termes mínimament reformistes, que signifiquin com a mínim guanyar condicions de vida.
A mi em costa més fer una crítica al sindicalisme alternatiu o l’esquerra sindical, crec que es molt fàcil que aquells i aquelles que en el dia a dia no estem als centres de treball, on es dona un antagonisme entre el capital i treball... anar alliçonant als companys i companyes que es troben en aquest relat.
Però si que crec que des d’una visió de companys i companyes hem de tenir algunes reflexions compartides, i la primera es que les hem vistes passar, en relació a la preparació de la reforma laboral. En el darrer any tothom sabia que això arribaria abans o després, i no s’ha articulat cap mobilització al respecte per condicionar el que podria ser el contingut. Però mai és tard, ara el que correspon al sindicalisme alternatiu és explicar, primer a la seva afiliació i després als centres de treballs on es té presencia, quin es el contingut i articular un moviment lo més unitari possible per a que en el tràmit de convalidació o no de la reforma laboral pugui haver-hi modificacions substancials per intentar millorar el contingut del que a dia d’avui és més una contrareforma i no pas una reforma.
I amb aquesta perspectiva, que aquestes mobilitzacions puguin servir també per a articular la necessitat d’un nou estatut dels treballadors i les treballadores que recuperi els drets laborals com els haviem conegut en altres moments històrics. Potser la fita ja no es tornar a la realitat del 76-77, sinó com una fita més clara derogar completament la reforma laboral de 2012.
