La precarietat no és només l’abús en el centre de treball. És un sistema d’explotació en el qual intervenen tota mena d’empreses per a asfixiar i esprémer fins a l’última gota de vida dels treballadors. En aquesta xarxa de patrons i capitalistes cal destacar el paper que compleixen les mútues, que col·laboren per a encobrir els accidents laborals i sagnar als treballadors que les sofreixen.

Tuve un accidénte laboral al caer de un andamio el 28 de abril del 2020, sufrí un trauma craneoencefálico grave, el hospital de Sant Pau de Barcelona, me asistió con gran profesionalidad, me salvo la vida y al salir del riesgo vital me derivaron al Institut Guttman

— javierbalaguer #salvenajavier #asepeyo (@ayudaajavier) June 26, 2021

Volem portar i viralitzar el cas de Javier Balaguer. El seu testimoniatge, cru i paradigmàtic, mostra les condicions a les quals és sotmesa la classe treballadora i desemmascara aquestes assegurances privades contractades per les empreses.

El març de 2020, Javier va caure d’una bastida, sofrint un traumatisme cranioencefàlic greu. Estant en coma, els metges del Sant Pau de Barcelona van aconseguir salvar-li la vida connectant una vàlvula programable per a hidrocefàlia i duent a terme una reconstrucció cranial.

A penes va ser derivat a un hospital d’especialistes en rehabilitació, la mútua Asepeyo, segurament en contacte amb l’empresa de Javier, va contactar amb la família i els va convèncer que ells tenien mitjans i especialistes per a assistir-ho.

Javier necessitava una forta rehabilitació, així com una gran assistència mèdica. Acabava de sortir del coma i mancava de les funcions motrius bàsiques (capacitat per a menjar, parlar, etc.) i necessitava un fort tractament per a evitar les crisis neurològiques derivades de l’accident. No obstant això, l’hospital d’Asepeyo de Sant Cugat no té departament especialista en neurologia, a més de mantenir el centro en condicions precàries. El personal és subcontractat, i té mancances de mitjans i doctors especialistes. Davant aquesta situació Javier es recuperava amb la seva voluntat i ànim com a única medicina.

La quantitat de negligències comeses per Asepeyo són innombrables. A més de la falta de mitjans i especialistes, entre altres coses, van desatendre completament al pacient, provocant una infecció en la vàlvula que podria haver-lo matat. Van dur a terme dues operacions infructuoses amb perjudici per a Javier: tres mesos en coma vigil, un acreixement de les malalties derivades per l’accident i un empitjorament gradual.

De fet, li van posar pròtesi i vàlvules substitutòries de pitjor qualitat i, després de provocar-li importants hematomes postquirúrgics, el metge va decidir no intervenir per a evitar les seqüeles, al·legant que no mereixia l’esforç.

En aquest període, a penes van dur a terme les proves necessàries per al tractament (de fet, es van negar fer proves i TACs previs a totes dues operacions que podrien haver detectat la infecció). La família, que va passar períodes d’incomunicació amb ell, va denunciar la deixadesa i abandó.

El gener de 2021, quan cada vegada era més evident que l’hospital de la mútua era una planta de tortura, van demanar un trasllat que Asepeyo va rebutjar i bloquejar. Va negar des de l’inici la completa falta d’inversió que concloïa amb un patiment injust i innecessari pel Javier. Tot amb l’únic fi de continuar fent caixa amb un home la vida del qual (i qualitat de la mateixa) penjava d’un fil.

Avui dia segueix segrestat per l’hospital, víctima d’una nova infecció que li ha provocat pèrdua de visió i un repunt d’atacs epilèptics.

Quina va ser la resposta d’Asepeyo? Reafirmar la seva capacitat per a atendre aquesta mena de pacients, a pesar que tots els metges que han atès a Javier no tenien especialitat en neurologia i que és evident que els tractaments han estat, no sols negligents, sinó voluntàriament perjudicials. Des del primer moment, l’hospital no ha invertit en instrumental ni especialistes. El seu equip és subcontractat i, sospitem, les condicions han de ser d’absoluta precarietat.

La cruel ironia és que, mentre que Asepeyo precaritza els seus centres sanitaris, encobreix accidents laborals i mata lentament als treballadors, en 2020 va augmentar el seu benefici un 9.4%, facturant més de dos milions i mig d’euros. Això ho fa en un context on la precarietat laboral s’estén com una plaga.

Només en 2020 van morir 780, comptant gairebé mig milió d’accidents laborals. Cal afegir que aquesta cita és l’oficial i demostrada, ja que cal comptar l’economia submergida i tots aquells accidents no reconeguts per la mútua o pels hospitals on les inversions privades poden intervenir. I aquesta és una tendència constant de les mútues, les quals tenen uns marges milionaris de benefici al mateix temps que no donen cobertura.

Cal afegir, a més, que no hi ha hagut per part del Govern ni de les administracions pertinents un pla per a combatre la precarietat ni laboral ni sanitària. La sanitat pública continua sent desmantellada, sofrint privatitzacions contínues en els seus diferents cossos, al mateix temps que se subvenciona i protegeix les mútues, les quals aprofiten aquesta situació per a esgarrapar guanys com a voltors. Tant si més no el govern "progressista" ha pres les mesures necessàries per a frenar aquesta ona d’accidents laborals i donar sortida a treballadors com Javier.