Després de tres setmanes de vaga a Exxon i dues a Total, el moviment en el sector petroquímic, en lluita pels seus salaris, contínua. Enfront de les amenaces del govern i de la imposició -sota pena judicial- de serveis mínims als vaguistes d’Exxon, aquest dimecres, els vaguistes han respost allargant la vaga al dijous.
A la refineria TotalEnergies de Donges, l’anunci ha fet esclatar la situació. D’aquesta manera, la segona refineria del país en termes de volum de producció (més de deu milions de tones de petroli passen per aquesta planta cada any), fins ara aliena al moviment, s’uneix a la lluita. Una extensió de la vaga que podria fer girar considerablement la situació a favor dels vaguistes.
“Aixequeu els bloquejos”: el xantatge de Total per afeblir la correlació de forces
En aquest context, per part de la direcció de TotalEnergies, la clau, és llançar xantatges i ultimatums als vaguistes. En un comunicat publicat aquest dimarts, la direcció anunciava “una reunió de concertació i intercanvi per a demà a la tarda” abans de detallar les seves condicions. Aquestes eren “els sindicats representatius en el marc del Socle Social Comú (NdT: aquells que apareixen com a negociants en el conveni) i que no han participat en el moviment de vaga actual”, així com la CGT amb la condició que:“pari els bloquejos de les instal·lacions abans de demà al migdia".
És a dir, Total fa una crida a negociar amb els sindicats que ells trien, que casualment són els que no van cridar a la vaga. D’altra banda, amb l’ultimàtum a la CGT, la direcció de Total busca pressionar per interrompre la vaga i així afeblir la correlació de forces construïda pels vaguistes després de més de dues setmanes.
Enfront del xantatge, no es pot cedir
La maniobra té diversos objectius. El primer és estendre la llavor del dubte en el si dels vaguistes ara que el moviment sofreix una enorme pressió política del govern i de les patronals de Total i Exxon Mobile. El segon és trencar la vaga. Cedir, ni tan sols un àpex de terreny a la patronal per obtenir una molt hipotètica negociació, no sols afebliria la correlació de forces per negociar, sinó la pròpia dinàmica de la vaga.
Com a Exxon dimarts passat, el xantatge vergonyós sobre les negociacions podria ser el preludi de la signatura d’un acord amb els sindicats traïdors a esquena dels vaguistes.
Per tant, el manteniment de la vaga i de la correlació de forces és una qüestió decisiva. Més encara, quan els primers serveis mínims obligatoris han estat imposats a quatre vaguistes d’Exxon Mobile a Gravenchon i sembla que la mesura podria estendre’s en els pròxims dies als treballadors de Total.
Repressió, xantatge: el govern, Total i Exxon tenen por de que s’estengui el moviment
En realitat, tant per al govern com per a les patronals de Total i Exxon, la situació és alarmant. La vaga dels treballadors de la petroquímica ha enxampat d’improvís a les classes dominants. L’extensió del moviment de vaga, aquest dimecres, com marca l’entrada a participar de treballadors de diverses gasolineres de la xarxa Argedis filial de Total, que van anunciar sumar-se a la vaga a partir del dimarts, podria canviar radicalment l’escenari.
Altres sectors podrien sumar-se al moviment actual. En el sector nuclear, el manteniment de cinc reactors es troba aturat. Aquest dijous, múltiples assemblees generals estan convocades per decidir el pròxim pas. A Rennes, els assalariats de la fàbrica de Stellantis es van reunir aquest dimarts. Múltiples organitzacions sindicals s’han solidaritzat amb els vaguistes, notablement UL CGT en Havre i els estibadors del port de Marsella. Els ferroviaris de SNFC i altres sectors es sumaran al conflicte amb vagues a partir del dilluns.
Des d’aquest punt de vista, encara que s’està exercint una gran pressió sobre la base, una jornada de vaga interprofessional sembla preparar-se per a la setmana vinent, el 18 d’octubre. Si bé, aquesta podria prendre novament la forma d’un dia de vaga “fragmentada” de 24 hores, es tractaria encara així d’un important punt de suport per imposar una veritable jornada de vaga amb la capacitat de bloquejar l’economia del país, en aliança amb els treballadors de les refineries. Mentrestant, la lluita d’aquests treballadors ha demostrat que la manera de lluitar pels salaris és la vaga reconductible, i que ara més que mai, no cal cedir.
