Món obrer

TRIBUNA OBERTA

Vaga sanitària: on era TV3?

Primera vegada que tots el sectors de sanitat fan vaga... on era TV3?

Anna Alcalà Sayeras

Delegada sindical de CATAC-CTS/IAC

dissabte 13 de març| edició del dia

El dimecres passat, hi havia convocada la Vaga General de Sanitat. Dic "la" i no "una" perquè de moment és única. És la primera vegada que es crida a tots els treballadors de la sanitat i de serveis assistencials i de totes les categories, a la mateixa vaga. És a dir, transport sanitari, hospitals, atenció primària, residències, Servei d’Atenció Domiciliària, 061 atenció telefònica.

Va ser una comptesa més que esperada i que ja va néixer amb tot en contra si deixem al marge la necessitat més que obvia de convocar-la tal com ens reclamava el personal en múltiples ocasions.

El sector sanitari català no és precisament conegut per fer vagues multitudinàries, la raó principal és que des de sempre, som pocs més que serveis mínims treballant al dia a dia, per tant a l’hora de fer vaga, som molt pocs els que podem gaudir d’aquest dret. Si a això hi sumem que les empreses posen serveis mínims exagerats (hem arribat a ser més treballant un dia de vaga que el dia anterior), topàvem amb el primer escull.

En segon lloc, aquest any de pandèmia, que no només ens ha esgotat físicament, si no que ha sigut una desfeta a nivell sindical, amb molts temes per resoldre a dins de cada centre, i una primera onada en la que molts vam renunciar voluntàriament a les hores sindicals, cosa que en molts casos va suposar deixar de costat les nostres families confinades, per atendre problemàtiques dels companys. Tot i així, vam treure hores d’on vam poder, per organitzar-nos des de diferents sindicats i vam crear Sanitàries en Lluita que ens va permetre convocar concentracions davant de molts centres de tot el país, i d’aquí en va sorgir la idea de convocar una Mesa Sindical Sanitària per poder convocar aquesta vaga.

A part de tot això, comencem a parlar de vaga, sense saber quan la pressió assitencial ens permetria convocar-la. Ens hem marcat moltes dates i les hem canviat perquè coincidien amb pics de la 2a i 3a onada i és clar, la responsabilitat que sentim cap a la població, ens en feia desdir.

Cal dir que per la creació de la mesa sindical, es va enviar una convocatòria a tots els sindicats que podien estar afectats, i va quedar conformada per CATAC-CTS/IAC, CGT, USOC, Lluitem Clínic, la COS i Infermeres de Catalunya. El sindicat de Metges de Catalunya i SATSE, van respondre a la convocatòria i tot i compartir la majoria de reclamacions van creure que no era el moment de convocar la vaga i es van retirar. CCOO i UGT, ni tan sols van respondre a la convocatòria, però no va ser cap sorpresa, ja sabem que no els agrada ajuntar-se als sindicats més petits.

Doncs amb tot això sobre la taula, decidim que també per responsabilitat amb la població i amb els companys, la Vaga s’ha de convocar malgrat tots els malgrats i preveient la baixada de la 3a onada, ens plantem al 10 de Març.
El dia 9 enviem un comunicat de premsa als mitjans informant de les diferents convocatòries i durant tot el dia 10 rebem trucades demanant informació o entrevistes i veiem notícies a mitjans locals, estatals i digitals. La nostra sorpresa és quan al final del dia, ens adonem que a TV3 no n’han fet ni una mínima menció.

La jornada, és al nostre entendre un èxit, si tenim en compte la participació dels pocs treballadors que no estaven a serveis mínims. Malauradament, els percentatges que s’informen son sobre tots els treballadors.

No entenem (o sí) com una notícia que interessa a la resta de mitjans, ja que és una vaga dels treballadors, en gran part del sistema públic de salut i en defensa de la Sanitat Pública, pilar fonamental de qualsevol país, TV3, la televisió pública catalana, decideix passar-la per alt. No tenen escrúpols a l’hora d’entrevistar i donar veus a feixistes. No els manquen minuts per enfocar contenidors cremant a conseqüència de les mobilitzacions per la Llibertat de Pablo Hasel i a favor de la llibertat d’expressió i contra l’estat antidemocràtic. No escatimen temps perquè surtin els defensors de la policia repressora a fer llastimeta i els seus sindicats defensant l’indefensable.

Però els sanitaris a qui tant van homenatjar emotivament i fins i tot amb sensacionalisme durant la primera onada, no mereixem ni un trist minut d’atenció quan sortim a reclamar els nostres drets laborals i un sistema de salut públic que pugui atendre amb bones condicions a tota la població. Ens preguntem (o no) sota les ordres de qui està la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Mentre tinguem una televisió pública que veta les opinions que no van en la línia dels qui manen, tindrem una societat desinformada. Perquè el periodisme independent, objectiu i capaç d’informar-se i informar de la realitat, és també base per una societat democràtica. I aquestes pràctiques, que no ho dubtin, algun dia també se’ls giraran en contra.




temes relacionats

Vaga del personal sanitari   /    Girona   /    Món obrer   /    Catalunya   /    Vaga

Comentaris

Comentar