A la roda de premsa han anunciat que avui mateix, Jordi Turull i Jordi Sánchez, ja havien començat una vaga de fam indefinida. Els dirigents porten un any o més de presó preventiva, és a dir, sense judici i amb una instrucció que retorça la realitat per consumar una venjança del règim del 78 contra el poble català i els seus dirigents.
Amb aquesta mesura radical, els dos dirigents de Junts per Catalunya pretenen denunciar l’enorme quantitat d’injustícies a les què estan sotmesos. Especialment volen denunciar tots els recursos que presenten davant el Tribunal Constitucional, com l’últim amb el que plantejen la parcialitat del jutge Llarena. La "reacció" de Moncloa ha sigut la d’enviar un comunicat en el que diuen que confien en la justícia i el sistema judicial espanyols. Quina altra cosa podrien dir els impulsors del 155!
El Constitucional fins ara el que ha fet és acceptar-los a tràmit, però els té "arxivats" en un calaix. Alguns d’ells, des de fa més d’un any. El règim del 78 amb això busca retardar qualsevol presentació davant el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El poder espanyol no oblida els tocs d’atenció rebuts i l’últim en relació al judici i presó que va haver de suportar Otegi.
L’objectiu de Turull i Sánchez és acabar amb l’obturació que el Constitucional fa sobre els seus recursos per accedir al següent pas, que són els tribunals d’Estrasburg. Aquest camí, de totes maneres, triga anys a realitzar-se. En l’esmentat cas d’Otegi es va pronunciar set anys després (!!). I, ja sabem que una justícia lenta no és justícia. Diguem que Europa es treu el merdé de sobre i queda bé, però sempre després que la justícia espanyola s’hagi encarregat d’apallissar la víctima.
Aquesta vaga és un canvi radical en la política portada endavant per les forces sobiranistes. És per una banda una denúncia brutal, no només contra el procés judicial que estan rebent els dirigents catalans, sinó contra el sistema judicial. Els seus jutges s’han demostrat "pressionables" pels bancs, els partits polítics del 155 (PP-PSOE-Cs) i sempre contraris al poble que pateix la crisi econòmica.
També és una interpel·lació a la mobilització i la lluita cap a tot el poble català. Una vaga de fam duta a terme seriosament implica que una persona pugui morir en un mes i mig o dos mesos. Tot i que la manca d’aliments té repercussions de salut abans. Per això és una interpel·lació als treballadors i el poble català.
Encara que portem diversos mesos de retard cal crear comitès d’estudiants i treballadors en els llocs de treball, d’estudi; cal confluir amb els referèndums contra la monarquia de la UAM, de Catalunya, de Madrid i la resta de l’Estat. Impulsar un enorme moviment per la llibertat dels dirigents polítics presos i que denunciï a tot arreu el poder judicial que va passar intacte de la dictadura franquista a la dictadura de l’Ibex 35.
Cal recuperar les lluites als carrers per torçar el braç a l’ultra reaccionari règim del 78. I els sindicats han de convocar una vaga general com la del 3-O al costat de totes les forces que defensin als presos polítics catalans.
