Setmana de vaga en nombrosos museus de Barcelona. Treballadors i treballadores d’atenció al públic als espais culturals de les empreses subcontractades Magma Cultura i Ciut’Art deien prou i paraven per millors condicones laborals i salarials.
Es tracta d’una vaga que venia precedida d’una altra jornada de protesta que va ser suspesa per part de l’Assemblea de vaguistes en conèixer-se uns serveis mínims abusius que atemptaven contra el dret a vaga tal com explica un comunicat del sindicat convocant SUT: “en la reunió d’avui a la seu del Departament de Treball, les empreses han imposat uns serveis mínims de “seguretat” que suposen l’anul·lació completa del dret de vaga dels treballadors dels museus de Barcelona”.
I és que emparant-se en l’al·legació que cal garantir la “seguretat” de les obres d’art, les empreses van determinar uns serveis de “seguretat” que en realitat serveixen per obrir els museus fins i tot amb un seguiment complet de la vaga. Basant-se en una interpretació delirant d’un decret franquista (RDL 17/1977), les empreses Magmacultura i Ciut’art fixaven uns serveis de “seguretat” que suposen el 63% del personal de sala en el Museu Picasso i del 57% del personal de sala en la Fundació Miró”.
No obstant això les traves interposades per les direccions d’aquestes empreses, els treballadors i treballadores explicaven que el seguiment de la vaga d’aquesta setmana ha estat total. El Museu Picasso va tenir un piquet informatiu des de primera hora del matí del dimarts i una gran part dels visitants es van solidaritzar amb els vaguistes.
El Macba i Fabra i Coats ja havien de tancar per calendari però els treballadors que havien de treballar van secundar la vaga. Sala Ciutat, el Museu del Disseny, el Museu de la Música i l’Arxiu històric van tancar pel seguiment total de la vaga. La Fundació Miró va obrir gràcies als serveis mínims del 57%.
Per la seva banda, la Fundació Tapies va obrir substituint els treballadors per becaris i el CCCB va obrir amb un treballador de vuit.
La @salaciutatbcn, el @museudeldisseny, el @museumusicabcn, i #arxiuhistòric estan tancats per seguiment total de la vaga. Adjuntem proves gràfiques pic.twitter.com/s5IbYMyxhf
— Vaga Ciut'art (@vaga_ciutart) 3 de abril de 2018
Aquestes actuacions de les direccions dels museus com són la substitució dels treballadors en vaga i els serveis mínims abusius suposen una vulneració flagrant del dret a vaga.
Per la seva banda, els treballadors i treballadores dels museus tenen entre les seves principals reclamacions el pas de tota la plantilla a fixos indefinits o fixos discontinus de l’empresa principal o subsidiàriament el compromís indefinit de subrogació completa; l’eliminació dels acords d’hores complementàries obligatòries i consolidació de jornada, així com també la recuperació dels festius treballats i la categoria d’informador única. Finalment també exigeixen l’equiparació de tots els centres en jornada i salari (equiparació amb les condicions del Lleure que s’apliquen parcial i discriminatòriament).
I en aquest sentit, tal i com ja va passar amb la lluita de TMB, l’ajuntament governat per Barcelona en Comú pren el paper de la patronal boicotejant el dret a vaga, en comptes de defensar als treballadors. A més, permet que en museus gestionats per ells, les subcontractacions que generen treballs precaris estiguin a l’ordre del dia. Són molts els sectors, com els de els socorristes o el de servei d’atenció domiciliaria, als quals el govern de Barcelona en comú es nega a municipalitzar i segueix subcontractant a empreses que exploten i precaritzen als seus treballadors. Alhora aquestes empreses obtenen beneficis que són pagats directament amb diners públics.
Aquesta vaga en el sector d’atenció al públic en els museus, així com altres convocades per Deliveroo, Amazon, Telepizza o les Kellys, mostren que també es pot lluitar i guanyar en sectors que no són clàssics de les lluites obreres i contradiuen les teories postmodernes dels sectors precaris que neguen el paper de subjecte de lluita als treballadors del sector serveis.
