Divendres passat se celebrava la setena jornada d’aturades per part de la plantilla de TMB busos a Barcelona, i tot i que era l’última d’aquest mes de setembre, el comité d’empresa ja ha anunciat una nova vaga indefinida amb aturades a les hores punta a partir del 17 d’octubre.

Aprofitem un dels últims piquets d’aquesta setmana a la cotxera d’Horta per parlar amb alguns dels i les treballadores que són presents a les aturades per conéixer de primera mà la situació actual del conflicte i els ànims que se perceben en el conjunt de la plantilla de cara a les pròximes jornades.

Primer de tot, ens expliquen els motius que va portar a la plantilla a iniciar aquestes jornades de vaga enfront l’empresa i quines demandes estan exigint a banda de la negociació d’un nou conveni que va expirar en 2021. En Sergi, que és mecànic, expressa que "volem que que ens equiparin l’IPC al nivell de vida que ha pujat molt, que no se’ns quedin enrere els sous". I en Javier, que és conductor, avisa que les exigències van molt més enllà en dir que "fem vaga per acabar amb la precarietat i per la millora de les condicions de treball", però també "perquè el servei al carrer sigui dinge per als usuaris".

I és que la plantilla de TMB pateix els efectes d’una inflació desbocada que s’està menjant els jornals a tota Europa i que a l’Estat espanyol s’eleva fins a un 10,4% de la pujada de preus a set mesos de l’inici de la guerra a Ucraïna. És a dir, que tot el pes d’aquesta nova crisi recau sobre la classe treballadora. En aquest sentit, els treballadors i treballadores de TMB denuncien que "la direcció s’ha apujat un 7% els salaris i a la plantilla ens volen pujar només un 2%.

En Sergi segueix explicant més irregularitats de l’empresa de TMB i ens diu que una altra de les exigències és la retribució "d’un deute amb els treballadors de 27 milions d’euros des de l’any 2003". I l’Elisenda, delegada de CGT i també mecànica, dóna a conèixer també altres demandes del sector com és "la reorganització del calendari laboral perque la conciliació familiar és molt difícil. I més si treballem de nit o en cap de setmana". En Ramon, se suma a les exigències i planteja que "volem millorar els descansos setmanals, les jornades laborals, són moltes les reivindicacions".

En quan a les jornades de vaga d’aquests dies en Javier explica que "hi ha molta moral i que el seguiment de les aturades ha estat gairebé del 95% de la plantilla", i la resta de la plantilla que ens aten apunta en la mateixa direcció sobre els ànims i les forces per seguir endavant amb les protestes.

Per la seva part, en Sergi i en Ramon informen també que entre els i les mecàniques el seguiment és "pràcticament del 100%. Només treballen els serveis mínims que dictamina l’empresa. I en general veiem molt seguiment per part de tota la plantilla de Transports de Barcelona".

La Sònia, que també és conductora, referma aquesta moral de cara a les jornades de vaga d’octubre en dir que "estem conscienciats amb la vaga indefinida d’octubre, igual que hem fet aquests dies, perque l’empresa es nega a concedir qualsevol demanda de la plantilla. I en aquest mateix sentit el Sergi apunta que "l’únic que ha donat a entendre la direcció fins al moment, és que si volem equiparar els nostres salaris amb les pujades del nivell de vida, ens ho hem de pagar nosaltres. És a dir, dins del màxim de pujada del 2% que vol imposar l’empresa, s’hauria de cobrir qüestions com l’augment de l’antiguitat, entre altres".

L’Elisenda posa també en valor que les pròximes jornades de vaga "han estat decidides en una assemblea de treballadors i treballadores multitudinària, i per això confiem en que tindrà molt de suport i seguiment". De fet, les assemblees estan sent diaries entre les treballadores i treballadors repartits entre les diferents cotxeres. Quelcom que aprofundeix en l’estat d’ànim unitari que hi ha entre la plantilla per seguir en lluita fins a aconseguir les seves demandes davant una direcció tancada en banda i que depén a nivell polític de l’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau i el PSC de Jaume Collboni.

En aquest punt, la Sònia afegeix amb contundència que "es sapiga que la direcció no mira per a l’usuari. I sembla que no l’importa que a les hores punta la gent no pugui arribar a la feina o portar els nens a l’escola. A nosaltres no ens agrada molestar. Però si no ho fem així, no tenim altra manera de negociar".

No obstant, en Ramon reitera també que davant l’actual situació de crisi "tota la classe treballadora hem de lluitar per millorar les condicions laborals. Nosaltres volem que els sectors més precaris deixin de ser-ho". I l’Elisenda afegeix que "ens hem de començar a mobilitzar. La millor eina de lluita que tenim la classe treballadora és la vaga i sortir al carrer perque no se’ns pregui més el pél".

Per acabar, l’Elisenda fa també una reflexió en el mateix sentit de la situació en la que ens imbueix el capitalisme, el qual sempre pretén que les crisis les paguin la classe treballadora, en dir que "jo ja sóc, avia i veig que les generacions que venen després de la meva estan patint més precarietat que la que nosaltres vam tenir quan vam començar a treballar. A la meva filla li costa molt aconseguir un contracte estable. Tot són contractes temporals. I si no lluitem, les nostres netes seran encara més precàries. Hem de sortir al carrer i reclamar els drets que estem perdent i seguir avançant".

Et pot interessar: Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

També pots llegir: Veus des dels piquets de la vaga de busos a Barcelona

Entrevista: Vaga TMB Busos: “Lluitar per la qualitat del servei repercuteix en que hi hagi més llocs de treball”