Els preus augmenten igual que ho fan els beneficis de les empreses energètiques i els pressupostos militars. Alhora, els nostres salaris perden valor, la precarietat creix i els lloguers continuen pels núvols. Davant d’una nova crisi, la universitat torna a deixar de banda a la joventut treballadora i els sectors populars.

1. Devolució de les taxes universitàries!

La situació de precarietat que vivim el jovent empitjora amb la inflació. Pensem que l’any 2020 el salari mig d’un jove fins a 34 anys se situava al voltant dels 970€ mensuals nets segons el Consejo de la Juventud de España. A més, la temporalitat és del 60,5% i les feines a temps parcial involuntàries són del 37,5% entre els 16 i els 24 anys pel que diuen les fonts del Ministeri de Treball i Economia Social. El resultat són sous de merda que valen cada cop menys i una absoluta inestabilitat laboral.

Sumem-li el preu de les matrícules que continuen sent superiors a 1.000€ amb diferències entre graus i el recàrrec per repetir assignatures. Un esforç enorme per gran part de l’alumnat i, especialment, una barrera per aquells i aquells que venim de famílies de classe treballadora. No només això, sinó que el preu del lloguer mig a la ciutat de Barcelona se situa aquest any en 997€. La nostra realitat és la impossibilitat d’emancipar-nos i la dificultat per pagar-nos els estudis havent-ho de compaginar amb curros precaris.

Perquè la crisi econòmica no es descarregui també sobre les estudiants, plantegem la devolució de les taxes universitàries d’enguany.

2. Fi dels convenis universitaris amb empreses armamentístiques

Però som conscients que darrera l’augment dels preus s’amaga la protecció dels guanys de les empreses. En aquest sentit, el Gabinet Econòmic de CCOO publicava un informe que senyalava com els beneficis empresarials van ser els responsables del 83,4% de la inflació durant el primer trimestre de 2022.

Moltes d’aquestes empreses que ens fan pagar la crisi es troben a la universitat. Repsol: 2.539 milions de benefici net en el primer semestre. Mentre continua destruint el planeta, la UB li proporciona una càtedra de transició energètica. El Santander, l’entitat financera per excel·lència amb presència a totes les universitats: ja s’ha emborsat més de 7.316 milions d’euros en el que va d’any.

I és que les empreses energètiques i la banca estan estretament vinculades amb les polítiques imperialistes de l’Estat Espanyol. Ambdues es beneficien del rearmament per protegir el seu espoli arreu del món. No podem oblidar la participació de la banca en la indústria armamentista. Segons l’informe de la Banca Armada elaborat pel Centre Delàs, destaquen BBVA, Santander, ING, Deutsche Bank, Banco Sabadell, Bankia i Caixabank.

Una altre exemple d’empresa clau en el rearmament és Indra. Es tracta d’una companyia dedicada en gran mesura a l’armament i té presència en el Fòrum Social i Empresarial de la UPF. Entre els seus principals accionistes destaca l’empresa pública Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI). Així, no es d’estranyar que el Ministeri de Defensa sigui el seu principal client en el terreny militar.

Contra el discurs d’unitat nacional per defensar l’imperialisme espanyol, el jovent hem d’enfrontar aquest rearmament destinat a continuar oprimint la resta de pobles del món. Alhora que rebutgem profundament la invasió reaccionària de Putin, ens plantem davant els PGE que augmenten la despesa militar. Perquè l’enfortiment de l’imperialisme espanyol és per defensar els interessos de l’IBEX i blindar la frontera tan durament com faci falta. L’assassinat de desenes d’immigrants a Melilla, la defensa de l’actuació per part de Marlaska i el silenci d’Unides Podem en són la prova.

Per això, ens plantem a la universitat i li exigim que trenqui relacions amb totes les empreses armamentístiques com Indra, així com aquelles que inverteixen en el negoci de les armes entre les quals incloem tota la banca anteriorment mencionada.

3. Solidaritat amb les lluites obreres!

El govern del PSOE i Unides Podem, ajudats per la burocràcia sindical, garanteixen l’empobriment de la classe treballadora i els sectors populars mantenint la pujada dels salaris per sota de la inflació.

Ells estan amb la patronal, però les estudiants estem amb els i les treballadores. Donem veu a les seves lluites i fem-les nostres, portem-les a la universitat i recolzem-les en els piquets. Aixequem comitès de solidaritat a cada centre d’estudi conjuntament amb altres organitzacions estudiantils i juvenils de classe.

Contra l’augment del cost de la vida que ens fa perdre poder adquisitiu, defensem l’actualització automàtica dels salaris d’acord amb l’IPC. Per combatre l’atur i la precarietat, reivindiquem la reducció de la jornada laboral sense reducció de sou. Perquè no té sentit que, mentre uns no trobem feina, altres han de matar-se en jornades eternes. Repartim les hores per treballar tots i totes i treballar menys.

4. Per un moviment estudiantil autoorganitzat en aliança amb el moviment obrer

Des de Contracorrent i Pan y Rosas considerem que els tres punts plantejats són d’urgència davant la situació que vivim. Per això, fem una crida a les organitzacions juvenils com el SEPC, Arran, el Sindicat d’Estudiants, AEP, el Front d’Estudiants, Obrir Escletxa, Horitzó Socialista o End Fossil per lluitar conjuntament per aquestes demandes i altres que puguin sorgir del debat.
Impulsar en els nostres centres d’estudi instàncies d’organització radicalment democràtiques independents dels partits capitalistes és fonamental per desenvolupar un moviment estudiantil en aliança amb la classe treballadora.

Lluitem per una universitat totalment gratuïta i lliure d’empreses per tal de posar el coneixement al servei de donar resposta a les necessitats socials. Ni rectorats ni deganats ni empreses: universitat governada per estudiants juntament amb el personal docent i no docent.

Construïm una joventut anticapitalista, socialista i revolucionària!

Creiem que la fusió del coneixement, la capacitat creadora dels qui mouen el món i la planificació econòmica té un potencial enorme. Apostem per l’organització racional, comunitària i no sexista del treball domèstic com a part d’acabar amb l’opressió de gènere i de les dissidències sexuals. Per això, defensem la lluita per una societat socialista on abolim la propietat privada dels mitjans de producció i de canvi amb la conquesta del govern de les i les treballadors organitzat democràticament des de baix.