A pocs dies que es discuteixi la reforma del Codi Penal pactada entre el PSOE, Unidas Podemos i ERC, que té com a principal eix la reforma del delicte de sedició, són moltes les veus en tot l’Estat que s’han aixecat per assenyalar que dins del Codi penal i de l’estructura legislativa de l’Estat espanyol encara queden moltes mesures repressives que limiten o persegueixen el dret a la protesta.
Et pot interessar: Veus contra la criminalització de la protesta
Et pot interessar: Veus contra la criminalització de la protesta
La reforma del Codi Penal que des de Moncloa volen aprovar abans que acabi l’any, fa un volt de rosca més a aquest entramat repressiu contra tants i tantes que lluiten. Entre diverses qüestions, el més pèrfid de la reforma és que el nou tipus de “desordres públics agreujats” pot acabar sent una nova i més ofensiva eina en mans de la Judicatura i la Fiscalia.
L’element que determinarà que una acusació pugui passar del delicte de desordres públics - amb una pena màxima de 3 anys - a un d’“agreujats” - amb 5 - serà que l’“alteració de la pau pública” es faci en grup. És a dir, les formes de protesta més elementals, amb la nova reforma podrien implicar penes de presó.
Des d’Unidas Podemos, especialment el sector dels comuns, amb Jaume Asens des del Congrés i Jéssica Albiach des del Parlament, han declarat davant els mitjans que des de la seva formació realitzaran esmenes per blindar el dret a la protesta. Així ho ha assegurat la pròpia parlamentària valenciana després de reunir-se amb diferents entitats i col·lectius, com el Sindicat de Llogateres.
Però la veritat és que encara que ara Unidas Podemos miri amb lupa la reforma del Codi Penal, s’oblida de la resta de lleis que permeten condemnes repressives i legitimen la persecució de la protesta per part de la Judicatura i dels Cossos Policials. Lleis que el govern actual, del qual formen part, no té objecció en usar i ampliar, a la vista dels fets.
Mesures, a més, com la Llei Mordassa, que aquest mateix govern, del qual UP forma part, va assegurar que derogaria. Doncs bé, res més lluny de la realitat. No sols no hi ha derogació, sinó que el govern "més progressista" de la història" avança en articular un cos legal encara més autoritari i repressiu.
Fa escasses setmanes, Amnistia Internacional presentava un informe sota el títol "Dret a la protesta a Espanya: Set anys, set mordasses que restringeixen i afebleixen el dret a la protesta pacífica a Espanya". Un bon resum del contingut i de la realitat que es troba cada dia qualsevol persona que denunciï aquest Règim.
Per a l’ONG, la Llei Mordassa (o Llei de Seguretat Ciutadana), és sens dubte el centre d’aquest entramat repressiu. No sense raó en el seu informe la cita com l’"epicentre de les mordasses". Aquesta llei, reformada en 2015 sota el govern de Mariano Rajoy, va suposar un augment sense precedents de les detencions i denúncies contra les i els lluitadors.
Però que aquesta reforma central del cos legislatiu repressiu de l’Estat espanyol es realitzés sota el govern del Partit Popular, no vol dir que l’actual govern, també Unidas Podemos, no n’hagin tret profit.
Com denuncia la mateixa ONG, l’article relatiu a la falta de respecte a l’autoritat ha crescut exponencialment en els últims anys, assenyalant que "en 2021 s’en van aplicar 26.254, quan la mitjana, entre 2016 i 2021, va ser de 20.713. És a dir, s’han produït, segons les últimes dades facilitades pel Ministeri de l’Interior, un 27% més que la mitjana". Pel que sembla, això no requereix "esmenes" des del punt d’Unidas Podemos.
Però no va ser l’única qüestió destacable de les reformes produïdes en 2015. La reforma del Codi Penal també va incloure reformes en els delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, per citar dos exemples. En aquests supòsits es van introduir penes més greus per als desordres públics quan es produeixen en el context de les manifestacions.
S’assenyalen també l’arbitrarietat policial a l’hora de sancionar a manifestants i periodistes, la presumpció de veracitat dels ens policials, les contradenuncies enfront de manifestants o periodistes que denuncien actuacions abusives, llibertat d’informació restringida o ús excessiu de la força mitjançant la utilització de pilotes de goma o bales de “foam”, que han causat diferents mutilacions.
Com veiem, no es tracta de pujar-se a l’onada mediàtica de rebuig a l’enduriment contra la protesta que suposa la nova reforma del Codi Penal pactada entre socialistes i republicans, sinó que les estructures de l’Estat compten amb una forta bastimentada repressiva per la que transitin lliurement jutges i policies. I això, pel paper central que la repressió juga en el manteniment de l’Estat, és quelcom que Unidas Podemos, com a agent integrat en el Règim del 78, mai denunciarà.
Afrontar la qüestió repressiva no passa per "tal o qual esmena", sinó per un rebuig absolut i de conjunt a totes les lleis lliberticides. L’única solució que podrien començar a posar fi a l’escalada expressiva contra la protesta social i la dissidència política iniciada pel govern de Rajoy és l’amnistia per als milers d’encausats i empresonats, juntament amb la derogació de la Llei Mordassa i la resta de legislació contra els drets i llibertats democràtiques. Però com assenyalem, res d’això està en l’agenda ni de PSOE, ni d’Unidas Podemos, ni d’ERC.
