Unidas Podemos va unir aquest dimarts els seus vots als del PSOE, la dreta i l’extrema dreta - PP, Cs i Vox - en defensa del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. Una petició registrada per ERC, JxCat, PDECat, la CUP, EH-Bildu, BNG i Compromís, que sol·licitava la seva compareixença per donar explicacions sobre la justificació donada pel seu ministeri, sobre la infiltració d’agents de la Policia Nacional en organitzacions juvenils independentistes com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Jovent Republicà.
El ministeri de l’Interior ha qualificat aquestes operacions, destapades per alguns mitjans catalans com La Directa, com a “legítimes i oportunes”, ja que a Catalunya s’haurien produït fets de “violència greu i s’ha vist afectat tant el lliure exercici de drets i llibertats com la seguretat ciutadana”. Un argumentari que és propi d’un Estat policial. Recordem que no hi ha ni tan sols una causa judicial oberta contra cap d’aquestes organitzacions.
Aquesta pinça amb el bloc espanyolista i l’extrema dreta es va produir en la Junta de Portaveus, on la petició va ser rebutjada. El portaveu d’Unidas Podemos, Pablo Echenique, va justificar el seu vot en contra perquè “és el ministeri qui ha de decidir com dona explicacions”. La formació ha afegit després que no donaran suport a compareixences de ministres que no siguin a petició pròpia, en compliment de l’acord de govern de coalició.
Aquestes infiltracions han estat denunciades en l’Audiència Nacional, per part d’Òmnium Cultural, per un delicte de vulneració de drets fonamentals a la intimitat o l’associació. Una demanda que difícilment prosperi, ja que el ministre “juga a casa”. Marlaska era magistrat en aquest tribunal fins abans d’entrar al ministeri, i, a més, compta amb el rècord de condemnes contra ell del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per negar-se a encobrir la pràctica de tortures en els seus jutjats.
La integració de Podemos, IU i el PCE en el règim continua aconseguint quotes cada vegada més profundes. El suport a l’ocultació d’aquestes pràctiques autoritàries es va produir només un dia abans que el secretari general del PCE, recolzés la versió oficial de la massacre de Melilla en l’exculpació de tota responsabilitat al govern espanyol.
