Catalunya

EDUCACIÓ

Una educació 100% pública no és possible amb els partits privatitzadors ERC i JxCat

El programa electoral de la CUP pel que fa a l'educació és un revival de l'ILP de 2016 i d'altres qüestions que van ser rebutjades per ERC i Convergència. Un motiu més per defensar un programa polític per a la classe treballadora i les majories populars, sense subordinar-se als interessos d'aquests partits polítics que defensen la supervivència d'un sistema assassí com és el capitalista.

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

dijous 11 de febrer| edició del dia

En època d’eleccions ens trobem davant múltiples debats, de tota mena. Però a vegades, hem d’aturar-nos un moment en algun punt concret i analitzar una mica més que hi ha darrere del que es proposa.

En aquest cas, parlem d’educació pública i, concretament, del programa presentat per la coalició CUP-Guanyem, i que fan suport organitzacions polítiques com Lluita Internacionalista.

A més dels programes electorals, CCOO Ensenyament ha organitzat uns diàlegs al seu canal de YouTube entorn d’unes preguntes sobre l’educació pública.

Bé, la primera d’aquestes preguntes era quines serien les primeres mesures preses als primers cent dies de govern. Carles Riera respon que la mirada de la CUP estaria posada en arribar a uns objectius o al menys presentar les bases d’aquests. Quins objectius són? Doncs un mínim del 6% del pressupost per educació, més recursos organitzatius, tecnològics i més personal per baixar ràtios; estabilitzar interins; gratuïtat a totes les etapes; digitalització no segregadora; i iniciar un procés de “desconcentració”.

Proposen treballar per una xarxa pública única i gratuïta en tots els nivells d’educació, incloent-hi l’educació postobligatòria, amb un dret universal real sense tenir en compte l’origen. Entenem que en aquest darrer punt no només classista sinó també es refereixen a aquelles persones migrants o fills i filles de migrants que no tenen DNI, i que només tenen garantit el dret a estudis fins als divuit anys; és a dir, no poden accedir a la universitat o altres estudis superiors una vegada complits els 18. Per què? Per la Llei d’estrangeria. I per això s’ha de lluitar per la derogació de la llei d’estrangeria i s’ha de ser implacable, sense cap mena de concessió a una llei racista que mata i exclou; contra ella i perquè no hi hagi cap altra igual, ni en una República Catalana, com va passar amb la Llei de Transitorietat de 2017 que la mantenia.

Després em sorgeix un dubte. Bé, un parell, però anem per parts. En diferents moments, parlen de reduir progressivament els barracons o la concertada, o aconseguir progressivament la gratuïtat. Però és que progressivament és un temps tan indeterminat que és difícil calcular-lo. Progressivament són quatre anys, un mes, una dècada? Una mesura molt tèbia i tímida enfront del que necessita l’educació pública avui, que és un programa radical que posi tots els recursos dels centres privats sota una xarxa pública.

Un altre punt és la defensa de la internalització del personal educatiu, com el de menjador o lleure, que depèn d’empreses privades. Fins aquí, estem d’acord. Però tornem a deixar-ho clar: de la mà o junt amb ERC, impulsora de la Llei Aragonés que aprofundia la reprivatització dels serveis públics, no es realitzarà aquesta internalització. Tampoc de la mà dels Comuns, que estan a l’Ajuntament de Barcelona i han continuat contractes amb empreses assenyalades per la precarització de les seves treballadores, com ara Eulen.

Pot interessar-te: Una llei que obre la porta (encara més) a les privatitzacions i la precarietat laboral

La xarxa pública de la qual parlen va tenir un antecedent, que va ser la ILP de 2016 que proposava la creació d’una xarxa única, pública, de qualitat i en català, almenys un 6% del PIB a l’educació pública i la progressiva eliminació dels concerts educatius. Exactament igual del que proposa la CUP al seu programa. Però, perquè no va prosperar aquesta ILP el 2016? Pels vots en contra de Junts Pel Si (ERC i Convergència, ara Junts per Catalunya i PDeCAT) i PP. Quina sorpresa: els partits polítics que han retallat els serveis públics catalans fins a deixar-los extenuats (juntament amb les retallades del govern central), oposant-se a donar-li més recursos als serveis públics. Un altre motiu per tenir clar que qualsevol de les mesures que proposi la CUP, per tèbies que siguin, mai es podran fer de la mà d’un govern d’ERC o els hereus de Convergència (per això de la mà estesa en lo nacional).

En conclusió, les propostes de la CUP-Guanyem pel que fa a l’educació, a pesar que són insuficients o no gens clares en alguns punts, mai podran fer-ser realitat en comú amb els mateixos partits que han fet arribar a l’educació pública fins aquest punt, ja siguin estatals (PSOE-PSC) o catalans (ERC, JxCat), ni tampoc amb els Comuns o Podem. Només un programa polític de i per la classe treballadora i els sectors populars, radicalment anticapitalista, sense subordinar-se als interessos d’aquests partits, podrà estar a l’altura de les mesures urgent que calen.

Pot interessar-te: La CUP conclou una campanya sense rastre d’anticapitalisme i amb la mà estesa a un govern independentista




temes relacionats

#EleccionsCatalanes14F   /    Eleccions 14F   /    Educació   /    Catalunya   /    Educació en crisi   /    Treballadors de l’educació   /    Debat Educacional

Comentaris

Comentar