Els partits del govern català i el govern “progressista” han acordat avui posar fi al model d’immersió lingüística de l’educació pública catalana. Si bé el grup de Junts ha paralitzat momentàniament la seva participació en l’acord per interessos partidistes. Una claudicació històrica que assumeix els mandats de la Judicatura espanyolista. Ho fan només un dia després de la vaga de tota la comunitat educativa contra la sentència del TSJC i només un dia abans que finalitzi el termini que el TSJC va donar a la Generalitat per implantar el 25% de classes en castellà a tots els centres educatius.

L’acord resol la modificació de l’article 21 de la Llei de Política Lingüística de 1998 per adaptar-la als “canvis en els contextos jurídics, socials, educatius i tecnològics”. Un eufemisme per a dir que és per adaptar-la a la voluntat de la casta judicial que vol decidir en quin idioma s’educa i s’aprèn a Catalunya.

A partir d’ara el català perd la seva condició de llengua vehicular única per a passar a ser “la llengua normalment emprada com a llengua vehicular”. El castellà passaria així a ser una altra llengua en la qual es podrien impartir la resta d’assignatures diferents a la de llengua castellana.

El nou articulat, si bé no fixa cap percentatge, deixa en mans “dels projectes lingüístics de cada centre” com es repartiran les hores. Entre els criteris que se suggereixen està atendre el “perfil sociolingüístic de l’alumnat” i els “recursos d’aprenentatge” dels quals es disposi.

Sobre això últim, el nou article 21 suprimeix el punt 20 en el qual s’obligava a que “l’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional a l’ensenyament del català”.

Precisament les “aules d’acollida”, hores i professionals que en els centres educatius es dedicaven a aquest reforç en l’aprenentatge de la llengua catalana, venen sofrint retallades i tancaments en el marc de la llarga dècada de retallades a les mans dels governs autonòmics convergents i d’ERC. Ara directament la seva existència deixarà d’estar recollida en la llei.

L’acord obre així la porta al model de segregació per centres i classes socials contra el qual les organitzacions obreres van lluitar en la Transició i els primers anys de la democràcia.

La immersió lingüística va ser una conquesta de les famílies i docents de barris i localitats obreres, com a Santa Coloma de Gramanet on va començar a aplicar-se, per a tractar de garantir que els fills i filles d’entorns castellanoparlants aconseguissin un bon domini de totes dues llengües.

Donada l’hegemonia social del castellà, que tots els estudis sobre la llengua reconeixen sens dubte, una escola en català era i s’ha demostrat durant dècades com el millor instrument per aconseguir aquest objectiu.

De fet, el retrocés del català a les aules en els últims anys i la retirada de recursos de reforç per al seu aprenentatge ha perjudicat en l’aprenentatge de totes dues llengües especialment a sectors de la classe treballadora, especialment, als fills i filles de famílies migrants. L’acord d’ERC, JxCat, PSC i Comuns és alhora una claudicació a la Judicatura espanyolista i un atac directe a l’escola pública i l’alumnat de famílies més humils.

Aquests grups sumen 106 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya. La modificació pretenen aprovar-la de manera urgent pel procediment de lectura única, que no permet cap esmena. Previsiblement es farà en el pròxim ple del 5 d’abril.

Només la CUP ha defensat en el debat d’aquest dijous el model d’immersió lingüística. L’ha fet presentant una proposició de llei per a la modificació de la Llei d’Educació de Catalunya per introduir un article que blindés el català com “l’única llengua vehicular” i denunciant els acords com una “sentència de mort contra un model de cohesió social de 40 anys”.

La setmana que ve les i els docents de l’escola pública tornaran a protagonitzar dues jornades de vaga, el 29 i 30 de març. En la seva plataforma reivindicativa al costat de totes les demandes per revertir una dècada de retallades i precarització de les seves condicions, figura la defensa del model d’immersió lingüístic amenaçat per la Judicatura, la dreta espanyolista i, ara clarament també, pel govern de la Generalitat i els partits del govern “progressista” de Moncloa.

Que aquestes dues jornades tornin a ser històriques, com ho van ser les tres primeres de fa una setmana, és una necessitat urgent per a posar-li fre a un retorn a l’autonomisme en clau neoliberal que pretén no deixar pedra sobre pedra de l’escola pública catalana.

Fins ara, la principal organització estudiantil de l’esquerra independentista, el SEPC, s’havia negat a fer una crida a la vaga estudiantil en aquestes cinc jornades. La política de no voler molestar massa al Govern per entendre que era un aliat en la defensa del català s’ha demostrat avui com un absolut fracàs.

Et pot interessar: Contra el 155 educatiu. Desobeïm la sentència! Acabem amb una dècada de retallades!

Tant les AFA com els sindicats estudiantils haurien de sumar-se a aquesta nova convocatòria, tal com plantejen des de l’agrupació juvenil Contracorrent. Només des de les famílies, els i les docents i l’estudiantat de secundària i universitat es podrà, com en els anys 80, tornar a imposar el model d’immersió contra el de segregació que s’està obrint pas un ritme vertiginós.