89 casos nous el passat dilluns, 124 dimarts i 257 dimecres, amb 9 defuncions. Aquestes són les xifres oficials del rebrot de la covid19 més alt des que va acabar l’Estat d’alarma, afectant 15 comunitats i amb dues comarques confinades, El Segrià (Lleida, 210.000 habitants) i A Mariña (Lugo, 77.000 habitants). Tot i que els contagis són d’origen divers, el major volum té un origen marcat pel racisme institucional i la precarietat.

En el cas dels rebrots d’Osca i Lleida detectat en empreses agrícoles o anteriorment en l’escorxador de València i en els camps de Huelva, el que subjeu en aquests rebrots és la permissivitat del Govern perquè aquesta patronal pugui continuar imposant condicions de precarietat i de nul·la seguretat.

Una part important dels casos prové, especialment en el focus Osca-Lleida, de les condicions laborals insalubres en la indústria càrnia. Així, quatre comarques en aquesta zona, amb 80.000 habitants, han hagut de retrocedir a Fase 2.

Quan a finals de juny es va iniciar aquesta nova onada de contagis, el 40% dels casos en temporers estaven en escorxadors d’Aragó i Lleida, dels quals, en la seva majoria eren migrants i temporals, i han sofert contagis massius per falta de protecció, com és el cas dels 1.000 contagis a Litera Meat (Binèfar) o en casos com el de Fraga, van dormir setmanes al carrer.

L’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya (Anice) parla de “estricte compliment” de seguretat i higiene de la indústria. La realitat que no compten és que molts d’aquests treballadors viuen en assentaments d’infra-habitatges, o que no comptaven amb la protecció necessària en les empreses.

Et pot interessar: Confinament a Lleida: el rebrot de la precarietat i del racisme institucional

Més de 80 associacions de les comarques afectades demanen el "tancament temporal immediat dels escorxadors, convertits en el principal focus de COVID-19 de la zona” i que es garanteixin ajudes públiques per als qui treballen, readmissió de les persones acomiadades durant la pandèmia i que “reparin tot el mal causat a les víctimes, les seves famílies i al conjunt de la població”.

En l’últim cas, el de Mariña, el focus sembla ser un espai d’oci. El que ens porta a mirar l’hemeroteca i veure com Moncloa es va desdir una vegada i una altra per a satisfer al gran lobby turístic de l’Estat espanyol. Primer amb la data d’obertures de fronteres que va anar avançant cada vegada més i segon aixecant pràcticament en la totalitat les mesures de control per als turistes estrangers; però sense mesures serioses per a resguardar la salut dels treballadors i les treballadores d’hostaleria.

Et pot interessar: Confinament a Lleida: el rebrot de la precarietat i del racisme institucional

En la mateixa tendència que altres països, l’Estat espanyol s’endinsa en la “fase dels rebrots” que ja esquitxen tot el mapa i que com en el cas de França i els temporers romanesos o la citada Alemanya i l’empresa càrnia, també aquí té un marcat caràcter de classe, definit per la precarietat i el racisme.

Si la primera onada de la Covid va colpejar especialment als barris obrers i populars, als treballadors i treballadores més precàries dels sectors essencials, als migrants sense drets, el rebrot pot ser un segon assot encara més dur ja que ara se suma a l’efecte de la crisi econòmica, la precarietat, la desocupació i la falta de recursos.

Et pot interessar: Barcelona: Perquè la COVID-19 entén de classes

D’altra banda, respecte al sistema sanitari, el Govern es nega a prendre mesures urgents com nacionalitzar sense pagament les empreses de la sanitat privada que s’han enriquit a costa de la pública, contractar massivament nou personal als hospitals o reconvertir part de la indústria per a la producció de respiradors i altres materials.

Et pot interessar: Alemanya: 730 treballadors migrants contagiats de Covid-19 en un escorxador de porcs

Enfront dels rebrots que ja estan i els que estan per venir és urgent unir la lluita dels sanitaris amb l’organització dels treballadors i treballadores essencials mitjançant comitès de seguretat i higiene en els llocs de treball, així com la lluita per imposar mesures d’emergència com les que assenyalem, serà clau per a poder enfrontar una nova onada del virus, que es combinarà amb la crisi social que ja es descarrega sobre la classe obrera, les persones migrants i la joventut precària.