La nit del passat 7 d’agost s’arribava a un acord mitjançant Egipte per a un alto-el-foc a la franja de Gaza, cessant així l’última operació militar d’Israel en territori palestí, i deixant, això si, més d’una cinquantena d’assassinats, molts d’ells nens i joves.

No obstant, l’apartheid ininterromput a la Palestina ocupada segueix el seu curs amb nous assassinats, desenes de ferits i enderrocs constants d’habitatges, sense que els mitjans de comunicació internacionals en facin ressò, tot apagant els crits de socors que emergeixen des del West Bank una i altra vegada.

Exemple d’això és l’atac de l’exèrcit d’Israel d’aquest passat 30 d’agost al poble de Rujeeb, a prop de Nablus, en el que es va acabar destrossant un nou habitatge acompanyat de detencions i ferits de desenes de palestins. Tot sota l’excusa falsa, i sense avís ni ordre directa, de que l’home que vivia a la llar havia disparat temps enrere contra un assentament de colons a la ciutat de Nablus.

Ara bé, l’atac incessant durant més de quatre hores responia en realitat a la busqueda de nombrosos targets per part d’exèrcit i colons per mantenir la situació de setge a la Palestina ocupada, com és el cas de la detenció d’aquest palestí que vivia tot sol a l’habitatge. Cal mencionar que el jove perseguit ja havia estat detingut en una altra ocasió.

Davant això, però, desenes de palestins van intentar evitar la detenció i oposar resistència. No obstant, la repressió i les brutals càrregues de l’exèrcit deixaven un saldo de més de 50 ferits, molts d’ells per impacte de life bullets. A més, en veure la resistència, els soldats israelians no van dubtar en utilitzar tot tipus d’estratagemes per al seu objectiu, fins al punt que van detenir el pare de l’home per fer xantatge als palestins que resistien, de no lliurar-lo si no s’entregaven.

En veure que la resistència continuava però, els soldats repartits per totes les terrasses adjacents a l’habitatge i de la zona on estaven situats els palestins, van utilitzar també, fins i tot, llançacoets portàtils i granades, tot impactant en el target que suposava el domicili, i des de les mateixes posicions estratègiques l’exèrcit posava fi amb munició real a l’atac després d’hores de combat profundament desigual.

Val a dir que en veure que els soldats atacaven amb foc real, els palestins que intentaven defensar-se i que en un principi actuaven a cara coberta, van decidir lluitar de forma descoberta, donada la sitaució límit a la que s’estaven enfrontant.

Cal esmentar que a més de la total destrucció de l’habitatge, els soldats van abatre també el cavall que tenia l’home en possessió. I és important remarcar-ho perque les ordres que té l’exèrcit, i que també fan servir els colons, és la de destruir tot el que tingui valor per susbsistir o que suposi font de recursos alguna. És l’anar a fer mal de totes les formes possibles, utilitzant tota extorsió possible.

Seguidament, els enfrontaments van continuar a fora, a les carreteres del voltant. Nosaltres però, no vam poder arribar al moment dels atacs i tota cobertura ha estat a posteriori. Així mateix, en acabar d’escriure aquesta crònica, seguim sense conèixer el balanç real d’aquest atac, tot i que es preveu que siguin molts més els ferits. I de la mateixa manera, entenem i sabem que en els pròxims dies els atacs s’intensificaran contra les nombroses manifestacions en protesta que sorgeixin per part de la joventut palestina.

Ofegar les manifestacions i atacar incessantment a la joventut és l’objectiu polític de l’apartheid que es viu a Palestina. I això s’intensifica com més s’acosta el període electoral per a les eleccions al Parlament d’Israel. I és que com deiem en una crònica anterior "l’escalada de violència genera un augment dels vots per part del partit que més i millor faciliti i legitimi l’opressió cap al poble palestí".

Et pot interessar: L’escalada de violència a Palestina com a objectiu polític i electoral

Els atacs de l’exèrcit d’Israel no són sinó missatges cap a la població palestina d’ofec i d’opressió, així com amenaces d’assassinats que moltes vegades s’acaben executant. En aquest sentit, tota l’àrea de Nablus, a la zona ocupada de Palestina, n’és un dels grans paradigmes de l’apartheid, on s’hi actua amb total impunitat i sense cap mesura ni cap tipus de justificació ni fonament dels atacs.

Això és, planament, l’apartheid, que mes rere mes, i any rera any, ampara els crims de l’Estat assassí d’Israel enfront la tenacitat i resitència del poble palestí per aconseguir que els mitjans de comunicació, els governs i l’esfera internacional és facin ressò. Els quals només acaben defensant la versió falsejada d’Israel a plaer, tot a canvi d’actuar com a gendarme dels interessos imperialistes a l’Orient Mitjà.