Divendres passat s’enterrarava un nou cos al cementiri d’al-Mughayyer, Ramallah. Un jove palestí de setze anys deixava enrere la seva família, amics i la lluita per la qual el van assassinar. Amjad Nashad Abu Ayla va ser disparat per l’esquena per un colon israelià durant una manifestació, tot mentre el noi s’allunyava de les forces militars.

El tret que el va abatre anava dirigit a matar, no a ferir, doncs aquest va impactar a la zona del cor amb tota intenció. Un cop ferit, un altre jove el va aixecar del terra i l’ajudà a caminar en direcció a l’ambulància, però ambdós van caure a terra. El noi cridava mentre els ulls de l’Amjad s’anaven tancant. Altres ciutadans palestins van acudir a ajudar i finalment aconseguiren portar-lo a les emergències mèdiques.

Nosaltres aconseguim parlar amb el Rayyan, que és cosí segon de l’Amjad i ens explica que "l’Amjad ja va presenciar l’any passat com el seu cosí també era assassinat. Això el va involucrar més en la lluita per la defensa de la seva terra i la seva gent. Amjad ja era actiu en les protestes, però presenciar la mort del seu cosí Ali mentre aquest estava tirant pedres a l’IOF (Israeli Ocupation Forces) el va acabar de convèncer. Ali va ser un objectiu abatut, no un accident, igual que Amjad". Els soldats, ens diu Rayyan, "el tenien en el punt de mira i un cop a la distància òptima van disparar a matar. Ali també era el primer en mobilitzar-se en les manifestacions i protestes, fet que aporta més pes a la hipòtesi que les morts no han estat accidentades".

Un nou assassinat, doncs, colpejava el poble d’al-Mughayyer, el setè d’aquesta població de 3.500 habitants prop de Ramallah. Tots joves d’entre catorze i setze anys. Tres dels quals en protestes i manifestacions, els altres quatre restants han estat assassinats per colons israelians en el propi poble.

I és que la manifestació del dia anterior a la mort d’Amjad, expressava la seva indignació i ràbia contra l’assentament de colons Ayed que fa tres anys que es va instalar al costat del poblat. Fa anys van cremar les dues mesquites, han cremat cotxes i agredit i assetjat innumerables persones del poble.

Els colons han rebut instruccions militars, van amb gossos entrenats i armes, tant a les contraprotestes com per l’interior del poble quan van de caça. I no només això, sinó que les forces militars israelianes permeten aquests actes i possessions d’armes i combaten plegats les manifestacions de la comunitat palestina. Els soldats protegeixen els colons i cooperen a l’hora d’oprimir els palestins.

La manifestació es dirigia a "Lone Street", la carretera que separa el poble de l’assentament Ayed i que comunica amb la resta d’assentaments de la zona. Colons d’Ayed van acudir per confrontar una part de la manifestació amb gossos i armes i els militars van dispersar el combat. Llavors la columna principal es va dirigir on estaven les forces d’ocupació i aquestes van protegir els colons i posteriorment carregar amb bombes de gas i de so als palestins tot dispersant-los. Aquí començà el desigual intercanvi de pedres i bales de goma. Tot i que, pedres no només tiren els manifestants palestins, ja que els colons també en tiren al costat de l’IOF.

Per altra banda, la comunitat palestina va comptabilitzar diferents impactes de bales durant la manifestació, la de l’Amjad i dues més a tants manifestants, cinc impactes de bales de goma i altres lesions provocades per pedres.

En quan al conflicte, en Rayyan ens diu que "ja hi havia protestes abans que jo arribés a aquesta terra. En tenim cada mes, cada setmana en algun poble, és una reacció a l’opressió constant que vivim. No podem moure’ns en llibertat, ens empresonen, ens treuen la terra, ens humilien constantment, ens maten els amics i familiars cada dia a algun lloc de Palestina. No en tenen prou amb això, no és suficient per ells. Alhora els mitjans expliquen una narrativa que no concorda amb el que estem vivint des de fa anys. L’Amjad és un assassinat més, però no serà l’últim si la gent de fora no coneix el que realment està passant a Palestina".

El dissabte seguent va ser el funeral de l’Amjad i el cos va arribar en ambulància a les onze del matí al poble. Prop de dos mil homes esperaven al carrer principal i un cop arribat el cos es va iniciar la marxa cap a la casa de la família on esperaven les dones del poble. Les més properes besavem, tocaquen i acomiadaven l’Amjad entre plors, crits de dolor i sofriment. Les altres restaven molt afectades a l’interior de la casa i a les entrades, ja que dins no hi havia espai suficient. Després es va traslladar el cos en processó cap a la mesquita. Allà alguns homes van entrar a orar i d’altres ho van fet fora amb el cos present.

La tensió anava en augment, les emocions a flor de pell. El sentiment de comunitat és molt fort. L’efervescència col·lectiva omplia els carrers i es va dirigir la marxa cap al cementiri. Allà un grup d’homes va cavar un forat per enterrar-hi el cos d’Amjad.

Un cop acabat el funeral un grup de joves poc nombrós es va dirigir al "Lone Street" i van tornar a enfrontar-se als soldats que esperaven al mateix punt que el dia anterior. A la nit diferents colons es situaven a la mateixa carretera per assetjar palestins fent seu un dels accessos al poble en senyal de confrontació. El lema d’aquests era el següent: "Això només és el començament!".

Per últim en Rayyan es sincerar i ens va expressar que "vosaltres els europeus sou com una finestra al món per nosaltres. Podeu explicar el que realment passa, ja que la propaganda de certs mitjans no fa justícia a l’apartheid que vivim dia a dia. Som grangers sense armes rebent trets i als qui se’ls està robant la terra a base d’assassinats. Ja fa massa anys que va aquesta lògica i per ells només és el començament".

***

Caterina Albert és fotoperiodista i col·laboradora d’Esquerra Diari. S’ha desplaçat a Palestina per tractar de reflectir el conflicte permanent que s’hi viu per part de l’Estat assassí d’Israel.