Catalunya

REPRESSIÓ

Un indult que no acaba amb la repressió, i a més està enverinat

A tres anys del govern “més progressista de la història”, Pedro Sánchez mou fitxa amb un indult parcial i reversible que oblida als tres mil represaliats i els exiliats.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 31 de maig| edició del dia

Després d’un llarguíssim procés, els indults arriben al govern central que ha de prendre una decisió en relació amb els presos polítics catalans. Pedro Sánchez ha definit que “Hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia”. Ja s’ha castigat prou al poble català amb el 155 i l’ofensiva judicial de la qual no només la dreta ha estat protagonista, sinó també el mateix PSOE de Sánchez.

I ara toca la “generositat” per part del govern de coalició. L’indult en primer lloc no toca el fons, que és una condemna completament inventada i és un càstig contra el poble català que va tenir la “gosadia” de defensar el referèndum de l’1O, que va votar amb més de 2 milions de persones i que va fer una gran vaga general el 3O. Això, el Règim del 78 no ho perdona, per això es va conformar el bloc del 155 i l’ofensiva policial-judicial.

Però a més, no té cap generositat aquesta mesura. No només perquè el Fiscal del govern conjuntament amb el Suprem, continua assetjant a l’esquerra independentista i a diversos líders sobiranistes, sinó també perquè aquest indult és parcial i reversible. És a dir que no afecta a totes les condemnes i també que es pot tirar cap enrere.

Et pot interessar: El Pedro Sánchez del 155 juga ara amb l’indult als presos polítics catalans davant la negativa del Tribunal Suprem

Es té una idea de com seran els indults, “gràcies” a un editorial del diari “El Pais” del diumenge. Aquests indults seran parcials perquè només reduïren la condemna i no l’anul·laran. Són reversibles perquè aparentment, si els indultats tornen a cometre els “mateixos delictes” durant els tres anys següents tornarien a presó. I tampoc afectarà la inhabilitació política dels presos polítics catalans. Això és la “generositat” del 155.

Però l’indult no diu res dels més de 3000 activistes perseguits per la “justícia”. I el govern central calla en relació amb tot això. Indulta a la seva manera als dirigents més conservadors, però manté la persecució contra l’esquerra catalana. Tampoc diu res Pedro Sánchez en relació amb els dirigents exiliats i el seu estatus. Voldran també castigar als que han evitat la (in)justícia espanyola en el seu territori per indultar-los després de quatre anys de presó.

No podíem esperar cap altra cosa del partit dels GAL, que protegeix al Rei de qualsevol investigació, que ha deixat en el camí a milions de treballadors i petits autònoms. Serà un altre gripau que ens hem d’empassar? La integració de Podemos i Izquierda Unida dins del govern, li donin una pàtina esquerrana que no en té i a més fa caure a les formacions d’Iglesias i Garzón en el fang del Règim del 78.

Si després de tres anys, el govern de Sánchez acaba de fer els indults, és perquè de les eleccions catalanes del 14F no només no va haver-hi un govern presidit pel seu candidat, Salvador Illa, sinó perquè ha sortit enfortida Esquerra Republicana i l’espai sobiranista-independentista conquerint el 52% dels vots. Ara més que mai necessita a ERC de cara als pressupostos generals. A més que va perdre la possibilitat del suport de Ciutadans.

Et pot interessar la declaració del CRT davant els indults: Enfront la nova ofensiva espanyolista: Amnistia Total dels presos polítics i anul·lació de totes les lleis repressives

La dreta del PP i Cs i l’extrema dreta de Vox, davant de l’anunci de l’indult, reaccionen conjuntament amb la seva estratègia d’enderrocar el govern del PSOE-UP o almenys tracten de guanyar vots per a les següents eleccions. Convoquen a una nova manifestació i ocupen els carrers que l’esquerra fa anys que ha abandonat. A Catalunya també hi ha una concentració convocada pel líder de Cs, Carlos Carrizosa, per a l’11 de juny.

No es pot esperar una amnistia del govern de Sánchez. Ja ho han dit per activa i per passiva. Unes poques engrunes com a màxim. La taula de diàleg sense persones, la política de pactar un referèndum d’autodeterminació, la llibertat dels presos polítics, el cessament de la persecució als activistes catalans i el retorn dels exiliats només serà producte de la lluita al carrer del poble laboriós de Catalunya conjuntament amb la resta dels treballadors i els pobles de l’Estat.

S’ha de tòrcer el braç al Règim del 78 per treure-li alguna cosa de profit i s’ha de derrotar-lo per poder conquerir el dret d’autodeterminació.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Catalunya   /    Presos polítics catalans   /    Independència de Catalunya   /    Indults   /    Pedro Sánchez   /    PSOE

Comentaris

Comentar