Catalunya

INVESTIDURA

Un acord que mostra la veritable cara del procés: l’autonomisme liberal

Ha arribat l’acord entre ERC i JxCat en “temps de descompte” i de la metamorfosi del procés ha resultat allò de sempre: l’autonomisme liberal de Pujol però amb crits d’independència els dies de festa.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimecres 19 de maig| edició del dia

Ha trigat més de noranta dies, però finalment ha arribat l’acord entre les mateixes formacions que han governat aquests últims anys. Aquesta nova legislatura sembla que serà diferent de les anteriors. Tant ERC, com JxCat entren clarament per l’anell de la política autonomista que tenen reservat dins del Règim 78.

Aquests dies són de tramitació formal, i divendres, si la cosa no s’espatlla, serà investit Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat catalana. Aquest canvi dins del govern traurà també un canvi de matís: passarem de la política de gestos independentistes, a la política autonòmica de tota la vida. Els dirigents d’ERC i de JxCat esperen que la gestió dels “ajuts” europeus sigui la pàtina progressista.

Una taula de diàleg per amagar l’1O

El document signat pels líders sobiranistes deixen en el passat llunyà el referèndum de l’1O i parlen d’un “referèndum d’autodeterminació acordat amb l’estat espanyol”. Ara sí que s’animen a escriure que abandonen política unilateral. I que pactaran amb el govern espanyol un “referèndum”. No obstant això, el “govern més progressista” ha dit mil vegades que no permetrà fer-ho i el govern de dretes anterior va organitzar amb el PSOE l’aplicació del 155.

ERC i JxCat acorden reprendre la famosa “Taula de diàleg” després de mesos sense diàleg ni negociació amb el govern de l’Estat. A més amb la Fiscalia general fent tot el possible per castigar als líders independentistes. D’aquesta Taula difícilment treguin quelcom més que els indults aparentment esperats per abans de l’estiu (no sé si això us sona?).

JxCat i ERC s’han encarregat de treure al poble català dels carrers. Han comptat amb l’ajuda de l’Assemblea Catalana i d’Òmnium Cultural. Va faltar la crida de la lluita als carrers i quan això no era suficient, la Generalitat treia al carrer als Mossos d’Esquadra per reprimir als jovents que rebutjaven la sentència o defensaven la Plaça Sant Jaume.

En síntesi, que l’embat democràtic és una crida respectuosa al president del Regne d’Espanya a negociar (serà sense 155 i sense presos?). Quina altra cosa podem esperar dels que no van declarar la república catalana?

“Bones intencions” però amb mesures neoliberals

L’acord desenvolupa de forma ultra general tota una sèrie de mesures econòmiques i socials per desenvolupar durant aquesta legislatura. Es parla d’un “pla de xoc per a l’ocupació juvenil”, d’evitar els desnonaments, d’una política per evitar l’atur de llarga durada, i, fins i tot d’augmentar la contractació del personal sanitari. Mesures que fa anys que són necessàries.

Partides que van ser durament retallades sota el mandat d’Artur Mas, “el campió de les retallades”, amb el suport del PP al principi i d’Esquerra Republicana posteriorment. Retallades que no s’han revertit sota la presidència de Carles Puigdemont, ni tampoc la de Torra-Aragonès. Per què hauríem de creure que ara ho faran? No podem oblidar que la Llei Aragonès va ser un intent de generalitzar la precarietat laboral a les empreses públiques.

L’acord esmenta altres mesures més concretes com posar 5.000 milions d’euros per a polítiques sanitàries en els pròxims cinc anys. També hi haurà una inversió en l’Atenció Primària de gairebé 300 M€ en els pròxims tres anys. Però ja sabem com els hereus de Convergència “gestionen” els pressupostos públics: ajudant a les empreses privades.

L’única mesura de contractació precisa que es detalla és “la contractació de 3.700 professionals per efectuar la vacunació massiva del país”. Això vol dir el mateix que van fer amb el personal sanitari i d’educació que van contractar com a reforç per la Covid: no renovar el contracte a l’estiu o a qualsevol període de vacances i contractes precaris.

En síntesi, que el pla de “xoc” és un pla per traspassar els diners públics a les butxaques dels empresaris. Quina altra cosa podem esperar dels hereus de Jordi Pujol i Artur Mas?

La legislatura de Torra-Aragonès ha estat la legislatura per treure del carrer la demanda democràtica d’autodeterminació nacional del poble català. Per fer-ho el govern català ha fet ganyotes, ha cridat i a fet declaracions per la independència, però no s’ha mogut ni un palm. I mentre ha estat gestionant el pressupost autonòmic de la Comunitat Catalana.

Aquesta legislatura del Pere Aragonès-Jordi Sánchez serà la del “Peix al cove” amb discursos d’independència (en lloc del catalanisme que feia el gens honorable Pujol) per afavorir a les grans empreses catalanes amb els ajuts europeus que haurem de pagar tot el poble. Tot això de la mà del govern espanyol de Pedro Sánchez.




Comentaris

Comentar