PANDÈMIA I CRISI ECONÒMICA

Trump bloquejaria un pla d’estímul del FMI perquè la Xina i l’Iran no rebin fons

En una altra de les seves mesures agressives, el govern dels Estats Units s'oposa al fet que la institució injecti diners a economies afectades a partir de la pandèmia del coronavirus.

dijous 16 d’abril| edició del dia

El Fons Monetari Internacional ve anunciant que la crisi provocada per la pandèmia mundial, que ha obligat a molts països a parar parcialment les seves economies, provocarà una caiguda econòmica a nivell mundial. Molts economistes sostenen que la caiguda podria ser la major des de la gran crisi del crack de 1929 o fins i tot pitjor.

Et pot interessar: El FMI proyecta que la economía mundial caerá un 3 % por los efectos del coronavirus

Per a evitar un col·lapse en certes economies especialment exposades i com a conseqüència un aprofundiment de la caiguda global, l’FMI està avaluant utilitzar l’eina financera anomenada Drets Especials de Gir (DEG).

L’instrument va ser creat pel Fons al 1969 i l’última vegada que es va usar va ser al 2009 per a pal·liar la crisi financera que havia explotat l’any anterior a partir de la caiguda del banc d’inversió Lehman Brothers. Llavors es va injectar al sistema financer internacional l’equivalent a més de 200.000 milions de dòlars. Ara, segons estimacions, la xifra podria elevar-se a 500.000 milions.

Et pot interessar: COVID-19 y crisis económica: ¿Hacia dónde va la situación internacional?

Segons va informar l’agència Reuters, diverses fonts amb coneixement de les discussions del FMI diuen que els Estats Units, que té una participació dominant en el fons i pot vetar mesures, s’oposa activament al nou finançament. I és que el govern de Trump no vol que eventualment l’Iran i la Xina tinguin accés a aquesta liquiditat financera.

Es coneix de sobres les fortes tensions que el president estatunidenc ha generat en els últims anys amb aquests països. En el cas de l’Iran, Trump va trencar unilateralment els acords nuclears i va tornar a aplicar dures sancions econòmiques amb l’objectiu de destruir l’economia persa i forçar un canvi de règim favorable als seus interessos. Una estratègia criminal similar a la que ha utilitzat històricament els EUA contra Cuba o més recentment contra Veneçuela, sense importar-li en gens ni mica que la classe treballadora pagui les conseqüències amb fam, misèria i deterioració fenomenal de drets bàsics com la salut.

Amb la Xina, ve promovent una guerra comercial inèdita que té serioses conseqüències en l’economia global i elevant les tensions amb acusacions sobre que el gegant asiàtic va provocar intencionalment la pandèmia mundial de Covid-19.
Amb aquests antecedents, i molts altres que podríem esmentar com la seva gestió de la pandèmia als EUA, no sorprèn l’oposició del magnat nord-americà a qualsevol pla d’estímul econòmic a altres països.

Et pot interessar: La crisis del coronavirus y las vulnerabilidades del modelo chino

L’FMI, per part seva, no té cap d’interès enajudar a “països en problemes”. Es tracta d’una organització controlada per i al servei de les principals potències imperialistes del planeta. Sistemàticament s’ha dedicat a endeutar de manera sideral a les economies perifèriques, i portar als països més endarrerits i dependents a la fallida dels seus sistemes productius.

Les seves “receptes” per a sortir de crisis econòmiques es basen en plans d’ajust salvatges, amb retallades a la seguretat social, a la despesa pública, devaluacions que destrueixen els salaris de la població, flexibilització laboral, retallada en les jubilacions i pensions, en els sistemes de salut i educació entre altres. Els casos emblemàtics d’Haití on en els anys 80’ van destruir literalment la seva economia, els ajustos draconians imposats a Grècia i altres països del sud d’Europa en l’última dècada, o l’infame préstec que li van fer a l’ex govern argentí de Macri violant els seus propis estatuts, són algunes mostres.

El fet que aquesta institució estigui discutint un nou i massiu pla d’estímul econòmic, és una mostra de la magnitud de la crisi que ve i que volen evitar que la gravetat de la mateixa arribi a un punt que afecti els propis interessos imperialistes que defensen (com podria ser la fallida de grans bancs i empreses), així com evitar que la situació derivi en esclats socials. Cal no oblidar-se que aquesta pandèmia i la utilització política que d’ella han fet molts governs, ha ocultat massives protestes que es venien desenvolupant en països com Xile o França.

Et pot interessar: Francia: detrás de la gestión policial del Covid-19, el miedo a una gran explosión social

D’altra banda, molts referents de les finances mundials diuen que la magnitud dels DEG que s’està discutint, són insuficients. En un article d’opinió publicat recentment en el Washington Post es va afirmar que tant Larry Summers (ex secretari del Tresor dels Estats Units) com Gordon Brown (ex primer ministre britànic), van coincidir que “si alguna vegada va haver-hi un moment per a una expansió dels fons internacionals coneguts com a Drets Especials de Gir, aquest moment és ara”.

I van agregar que “perquè els fons globals es mantinguin en equilibri amb l’expansió monetària interna als països rics, es necessita amb urgència un augment en els DEG de més d’1 bilió de dòlars”, és a dir molt més que els 500.000 milions que planeja l’FMI.

La directora gerent del FMI, Kristalina Georgieva, va plantejar per primera vegada la possibilitat d’una assignació de DEG el mes passat, però va serràpidament desestimada per funcionaris nord-americans. "No hi ha hagut interès a buscar els DEGper part dels Estats Units, de fet, van arribar a dir que no estan a favor dels DEG", va comentar el divendres Georgieva a la revista Economist.

Sigui com sigui la rosca dins del Fons i els *roses d’interessos entre els diferents governs imperialistes que condueixen la institució, la veritat és que cap farà res en favor dels pobles que exploten i oprimeixen. Una sortida progressiva a aquesta crisi històrica només pot aconseguir-se amb la lluita i l’organització obrera i popular, apuntant a afectar els interessos de les grans empreses i monopolis perquè aquesta vegada, la crisi la paguin ells.

Et pot interessar: Pandemia, crisis capitalista y luchas de lxs trabajadorxs en EE. UU.




temes relacionats

FMI

Comentaris

Comentar