Aquesta primera fase de l’acord s’ha signat a Egipte, amb Qatar, Turquia i el govern local com a mediadors, als qui s’hi ha sumat el gendre de Trump, Jared Kushner, i l’enviat especial Steve Witkoff, pressionant perquè Hamas signi aquest primer tram.

Per Israel hi ha estat present el ministre d’Assumptes Estratègics d’Israel, Ron Dermer, mentre la delegació de Hamas ha estat dirigida per Khalil al-Hayya i Zaher Jabarin, tots dos van sobreviure a un intent d’assassinat israelià en la capital de Qatar, Doha, que va matar a cinc persones el mes passat. Recordem que després d’aquest intent d’assassinat dels líders de Hamas, Trump pràcticament va obligar a Netanyahu a demanar disculpes a Qatar per haver envaït el seu territori. Aquesta escena va parlar més d’una pressió del soci major d’Israel perquè aquest acte criminal de l’Estat genocida quedi enrere i no obturi la possibilitat d’acabar amb el conflicte (que és, en realitat, el genocidi al poble palestí que ha despertat un gran moviment internacional en contra) que avui constitueix l’eix de la política internacional i així mostrar que ha pogut complir amb alguna de les seves tantes promeses d’acabar amb els enfrontaments bèl·lics en diverses regions del món, dels quals no n’ha pogut resoldre cap.

Per la seva part, Hamas, en un comunicat publicat aquest dimecres a la nit, que porta la signatura d’Izzat al-Risheq, ha dit que el grup dona la benvinguda a la participació del primer ministre de Qatar i del cap d’intel·ligència de Turquia, juntament amb el cap d’intel·ligència d’Egipte, en l’actual ronda de negociacions. Ratificant, una vegada més, la seva estratègia equivocada de dipositar confiança en aquests governs de la regió, que durant aquests dos anys han continuat el seu intercanvi comercial i financer amb Israel, convertint-se en els fets en còmplices del genocidi.

Segons va declarar Netanyahu minuts després de l’anunci de Trump, aquest dijous l’acord es discutirà, per a la seva aprovació, en la seva coalició de govern. Encara es desconeix què li haurà promès el primer ministre israelià a l’extrema dreta israeliana, que sempre ha insistit amb "la solució final" per als palestins, si acaben acordant. Però és probable, atès que en aquesta instància es tracta de la devolució dels ostatges israelians i que l’exèrcit només marxar de la ciutat de Gaza, cap a una zona d’exclusió -no de tota la Franja de Gaza- i no hi ha hagut avanços quant a la retirada -ni l’abast de la mateixa- de l’exèrcit sionista, ni de com es conformarà un futur govern de la Franja, que en els 20 punts proposats per Trump i Netanyahu (una volta a un protectorat colonial) plantegin una comissió estrangera, que després el president dels EUA va aclarir que podria estar dirigida pel vell aliat de l’imperialisme estatunidenc a la guerra de l’Iraq, l’ex primer ministre britànic Tony Blair -on gràcies a la invasió d’aquests imperialismes van morir un milió de persones-.

Per la seva part, Hamas ha lliurat una llista de presoners palestins, que serà avaluada per Israel. És a dir, aquesta primera fase de l’acord, només es redueix a un intercanvi de presoners i la retirada d’Israel de la ciutat de Gaza, no de Rafah (frontera amb Egipte on es troba un enorme camp de refugiats, amb palestines i palestins amuntegats), ni del nord de la Franja.


Marwan Bishara, analista polític d’Al Jazeera expressa que “segons el pla, després que Hamas lliuri als captius, la guerra hauria d’acabar”, però “Israel diu que no, que la guerra acabarà només després del desarmament de Hamas”.

Mentre es tancava aquest acord, Israel ha continuat amb la seva matança a Gaza assassinant a diverses persones i ferint-ne a desenes. En l’última setmana ha portat endavant 271 atacs aeris i d’artilleria dirigits a zones densament poblades i refugis per a desplaçats matant a 126 palestins, entre ells dones i nens, 75 d’ells només a la ciutat de Gaza.

Mentrestant, com informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), només 14 dels 36 hospitals de Gaza estan funcionant parcialment, i només un terç dels 176 centres d’atenció primària es troben dempeus. Aquest genocidi ja va assassinar a més de 67.000 persones i gairebé els 2 milions de palestins i palestines van ser desplaçats cap al sud per la força.