A un mes de la vaga del 8 de març, divendres passat a Barcelona, un centenar de dones treballadores, immigrants i estudiants es van proposar debatre com construir un feminisme de classe, anticapitalista i antiimperialista al costat d’Andrea D’Atri, en el seu pas per Barcelona durant una intensa gira europea, després d’haver participat en diferents activitats a Roma, Munic i Madrid.

La Trobada va tenir lloc en un espai que l’any 1909 va néixer com la primera biblioteca per a dones treballadores primer i com a Institut de Cultura de dones després. Avui és L’Espai Francesca Bonnemaison, on funciona la Biblioteca de la Dona i altres espais culturals per a la dona a Barcelona.

En una sala amb més de 100 dones, joves i estudiants, però també amb dones treballadores que representen les principals vagues, lluites i processos d’autoorganització de dones treballadores, com Les Kellys, les cambreres que netegen els hotels, les contractistes de Movistar que van protagonitzar la famosa “revolta de les escales”, de Telefónica, i la Luisi, protagonista i referent de la gran vaga de 8 mesos de Panrico. Andrea D’Atri va començar, amb molta emoció dient: “És un orgull compartir l’organització d’aquest corrent internacional de dones, no pel que diuen sinó pel que van fer. Un corrent de joves capaços de relacionar-se amb sectors més explotats de la classe treballadora, és veritablement un orgull i m’omple d’emoció”. "No és fàcil conquistar una relació, no només d’amistat, de solidaritat i d’organització, sinó política amb les companyes de les més explotades de la nostra classe”. “I aquest és l’origen de Pan y Rosas a l’Argentina, on primer vam conformar aquesta agrupació al calor d’una enorme mobilització que va acabar amb la caiguda d’un govern”.

Verónica Landa, jove militant de Pan y Rosas i el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores va fer l’obertura de l’acte presentant a l’agrupació de dones Pan y Rosas: “Som una agrupació de dones antiimperialistes i internacionalistes, anticapitalistes i revolucionàries”. Va fer un recorregut pels diferents moments protagonitzats des de la formació a l’Estat espanyol. I va explicar les reivindicacions plantejades cap a la preparació de la vaga del 8M, “Aquesta vaga general feminista s’emmarca en un context polític marcat per l’ascens de l’extrema dreta. VOX té un programa radical de dretes. Nosaltres, hem de dir ben alt al seu programa racista, patriarcal i capitalista, que l’enfrontem amb un programa anticapitalista i revolucionari, amb l’autoorganització de milers de dones, al costat de la classe obrera, la joventut i la població immigrant. Alhora va qüestionar la política del mal menor, “Podemos vol governar amb el govern “progressista” del PSOE, el que manté acords amb l’Església, el de les reformes laborals i retallades, el que defensa a la banca, manté els CIE’s i va avalar el 155 i la repressió al poble català”.

Àngels, jove treballadora precària i militant també de Pan y Rosas va exposar que “Pan y Rosas es proposa ser veu i part d’aquesta experiència de les treballadores que lluiten contra l’opressió i l’explotació”.

Va explicar l’important rol que vénen complint “les dones treballadores al capdavant, mentre lluiten per les seves demandes sindicals, els acomiadaments, les retallades i prenen amb tot la lluita contra els feminicidis, pel dret a l’avortament. I també el conjunt de les demandes polítiques i socials de la classe treballadora, al costat del moviment de dones i la joventut. Contra totes les opressions, unint la lluita emancipadora del conjunt de la classe proletària, cap a la lluita revolucionària".

Rita, empleada domèstica i immigrant: Ens volen triplement oprimides. Però som triplement combatives: antiracistes, anticapitalistes i antiimperialistes!

Rita, empleada de la llar i portaveu de les dones immigrants de Pan y Rosas, va commoure a tot el públic quan va dir, “L’opressió de les dones immigrants, es creua per les polítiques racistes i xenòfobes d’aquest Estat imperialista, i les seves reaccionàries lleis d’estrangeria del PP i del PSOE, que ens col·loquen a les immigrants en una situació de “ciutadania de segon ordre”, on les dificultats per a regular la nostra situació administrativa són cada vegada pitjors”, motiu pel qual “per a treballar ens deixa com el blanc perfecte per als treballs més precaris”. Davant això, va explicar que “Les immigrants de Pan y Rosas tenim un lema: Ens volen triplement oprimides: per dones, per treballadores i per immigrants. Nosaltres diem: som triplement combatives: som antiracistes, internacionalistes i antiimperialistes".

Andrea D’Atri els responia, “Les companyes Rita i Vilma, paraguaianes, explicaven recentment la situació brutal de discriminació i precarització del treball del servei domèstic. Entre altres coses, nosaltres lluitem contra el capitalisme perquè aquest no pot dissoldre absolutament al patriarcat, perquè necessita del treball reproductiu que recau a l’esquena de la majoria de les dones i les nenes de totes les llars, realitzat de forma gratuïta, per a la reproducció de la força de treball. És a dir, per a la reproducció de la vida dels treballadors i les treballadores per a poder ser l’endemà a explotats. Però, especialment als països imperialistes, encara que també al nostre país succeeix, on algunes dones de la classe dominant i d’altres sectors poden lliurar-se del treball domèstic però fent que això recaigui com un treball assalariat precari sobre l’esquena d’altres dones que en la seva majoria són immigrants”.

Paula: El qüestionament a les institucions no hauria de limitar-se a la monarquia i Felip VI, sinó al conjunt d’institucions del règim del 78 i al sistema capitalista”

.

Paula, jove estudiant de Ciències Polítiques de l’agrupació juvenil Contracorrent, va explicar, “Les joves patim, al costat de les migrants, les pitjors taxes de precarietat i desocupació, accedir a la universitat i a l’habitatge és un luxe. Ens condemnen a un futur de salaris de misèria i de frustració".

Per part seva, l’Eva de Contracorrent, va plantejar que “Tenim molt clar que res d’això ens ho regalarà l’Estat, les seves institucions ni dels partits del règim del 78. Tots els nostres drets i les nostres reivindicacions les hem arrencat a l’Estat mitjançant l’autoorganització i la lluita, i amb aquesta perspectiva volem reconstruir aliances com a joves amb la classe obrera i el moviment feminista per a atacar als nostres enemics comuns. Per això, aquest 8 de març, treballem la vaga feminista general perquè tots els centres d’estudis es paralitzin, fent nostres els mètodes de lluita de la classe obrera”.

Vania, de les Kellys de Barcelona: “Aixequem els braços ben alt i diem: si toquen a una, ens toquen a totes!!”

“Som les cambreres de pis, les que netegem els hotels. Quan cada persona va a aquestes habitacions que netegem, sembla que es fessin soles. Però les que fan la màgia, som nosaltres, les cambreres que estem aquí, que només tenim 15 minuts per a poder netejar-les. Això agreuja en molts aspectes tot l’esforç que fem, perquè emmalaltim moltíssim: malalties musculoesquelètiques, a part de psicològiques. Però no volem fer pena, som dones lluitadores que anem fins al final i sempre pensem en el futur dels nostres fills. Lluitem per un canvi que es vegi en la història, ple de verd i de lila. Aixequem els braços ben alt i diem, si toquen a una, ens toquen a totes!!

Andrea D’Atri va explicar després a les treballadores que Pan y Rosas va néixer a l’Argentina al calor d’una important lluita que van acompanyar un grup de dones militants del PTS, quan una obrera Celia Martínez, va dir: “si les treballadores i treballadors podem fer funcionar una fàbrica, podem fer funcionar un país” i va dir “si toquen a un ens toquen a tots”. Per això, “Aquesta frase que ha dit la Vania de les Kellys, que va sorgir de la idea d’aquesta dona treballadora que es va adonar que el més important era la unitat amb les seves companyes i companys de classe per a enfrontar la crisi dels capitalistes que tots els partits polítics del règim intenten salvar en el seu benefici. I aquesta frase va ser presa molts anys després a l’Argentina pel moviment de dones per a enfrontar la violència masclista, convertint-se en “Si toquen a una toquen a totes”.

“Però això va sorgir d’aquesta experiència a l’Argentina i allà en aquesta fàbrica de dones, nosaltres les militants del Partit de Treballadors Socialistes (PTS) ens vam conèixer amb joves estudiants feministes i discutim juntes que a l’Argentina hi havia un moviment feminista però el que faltava era un corrent que es proposés lluitar no solament per les demandes de gènere i contra el patriarcat, sinó també fer amb una perspectiva de classe, per la immensa majoria de dones que són assalariades, que viuen del seu treball, que són explotades”, va continuar.

Luisi, vaguista de Panrico: “Nosaltres teníem un lema “Sí que es pot, si una dona avança, cap home retrocedeix”, i és cert, nosaltres tirem cap endavant amb tot”.

Sóc la Luisi, i parlo com a treballadora de Panrico, com a vaguista de Panrico. Una lluita en la qual la majoria érem dones. Pan y Rosas ens van ajudar, ens van obrir els ulls i vam entendre que l’única sortida era la lluita, la unió de la classe treballadora, la unió de les dones que ara ens estem preparant per al 8 de març. He vingut també perquè volia conèixer-te, Andrea, he llegit el llibre de Pan y Rosas. Jo i el meu fill vam ser acomiadats i era l’única entrada que hi havia a la meva casa. La vaga va durar vuit mesos però jo vaig continuar lluitant 5 anys més, i l’any passat em van reincorporar. No deixaré de lluitar mai perquè jo he nascut res més que per a lluitar. Nosaltres teníem un lema “Sí que es pot, si una dona avança, cap home retrocedeix”, i és cert, nosaltres tirem cap endavant amb tot”.

Andrea D’Atri va tancar l’acte dient: “Per això, per a mi és veritablement gratificant trobar-me aquí amb totes aquestes experiències que em van rememorar tot l’origen de la nostra agrupació, que avui, no solament està a l’Argentina i a l’Estat espanyol, sinó també està organitzada a l’Uruguai, al Brasil, a Xile, al Perú, Bolívia, Costa Rica, Mèxic, els EUA i Alemanya. Pròximament esperem també que sorgeixi Pan y Rosas a França i a Itàlia. Que són part de la gira que estic fent en aquests concentrats 40 dies per Europa”.

Com a acomiadament a tan emotiva trobada el cor de dones de la Flor de Maig de Barcelona va interpretar en català la cançó Pan y Rosas, lema que es va fer famós durant la vaga de treballadores del tèxtil de 1912 a Massachussets i que dóna nom a l’agrupació de dones.

Cal assenyalar que el cor de dones Flor de Maig ve destacant a més pel seu suport a les lluites de dones treballadores i immigrants, així com amb altres lluites socials que es vénen desenvolupant a Barcelona.

Muy contentas y agradecidas con las coristas combativas de @FlordeMaig Gracias por "Pa i Roses" en català ... una gran sorpresa para todas y para nuestra gran compañera @andreadatri de @PanyRosas_Arg pic.twitter.com/3n2FtbB8XS

— Pan y Rosas EEsp. (@PanyRosasEE) 9 de febrero de 2019