L’ONG Ayuda en Acción assenyala que per a 2030 haurà augmentat el percentatge de joves que continuaran vivint amb els seus pares. Malgrat el descens relatiu de l’atur juvenil, la realitat és que la precarietat laboral i l’augment del preu de l’habitatge constitueixen un mur insalvable.
Segons aquest estudi, l’edat mitjana espanyola d’emancipació en 2021 era de 29,8 anys, la qual cosa superava la mitjana europea en 3,3 anys. Comparat amb la mitjana espanyola de 2008 és una pujada de 1,4 anys més. En el cas de les dones cal afegir-li dos anys més. En concret, el 46% dels joves entre 25 i 34 anys vivia amb els seus pares en 2021, un 10,6% més que en 2008. Si comptem als joves entre 20 i 24 anys, la mitjana és un 14,4% superior a la mitjana europea.
S’espera que la situació empitjori degut principalment a l’encariment dels preus d’habitatge. Tant en lloguer com en compra, encara que aquesta última ha quedat descartada per a la majoria dels joves fa ja temps, vivint la majoria en lloguer. En concret, un 45% de joves emancipats viu de lloguer a preu de mercat. La pujada del preu de l’habitatge portaria al fet que la joventut hagi de dedicar entre el 35% o fins i tot el 40% dels seus ingressos per pagar per aquesta. El que ha portat al fet que el percentatge de joves amb problemes per pagar despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer, hipoteca, subministraments…) es doblegui passant d’un 8,7% en 2004 a 16,8% en 2020.
A aquesta situació se li suma que tot i que les xifres afirmin que ha baixat l’atur juvenil, això no ha significat una millora en les condicions de vida de la joventut. L’ocupació juvenil continua sent el més precari amb unes taxes de temporalitat i parcialitat molt superiors al conjunt dels treballadors. Això es reflecteix en què un de cada quatre joves de 18 a 24 anys que està ocupat es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social.
Organitza’t per combatre aquest futur de merda que proposen els capitalistes
Mentre la dreta defensa obertament aquest model de precarietat per a la joventut, des del govern “progressista” asseguren que han aprovat algunes mesures per a revertir la situació. Però, la veritat és que la solució a aquesta contínua precarització de les nostres vides no passa per aplicar petits pegats al mercat, com proposen una vegada i una altra els partits en el govern i els neo reformistes. Això s’ha demostrat com a inútil i el govern PSOE-UP és la prova d’això, negant-se a combatre les pujades del preu de l’habitatge, la precarietat laboral i en general actuant en favor dels interessos dels grans capitalistes.
Enfront de l’augment del preu de l’habitatge i la impossibilitat per a milers de joves de poder emancipar-se cal plantejar un programa que afecti els beneficis dels capitalistes. Proposem l’expropiació sense indemnització dels pisos buits en mans de la banca, els fons voltors i grans tenidors d’habitatges, així com la creació d’un parc d’habitatge públic controlat per treballadors i comitès d’usuaris, juntament amb la prohibició efectiva dels desnonaments.
Aquestes mesures són part d’un programa de lluita contra el capitalisme, i només podran ser imposades per mitjà de la lluita de la classe obrera i la joventut precària. Aquesta és la força que necessitem per poder lluitar per un futur alternatiu. I aquesta és la perspectiva per la qual lluitem des de les agrupacions Contracorrent i Pa i roses (CRT + independents).
Et convidem a participar en les pròximes Trobades de Contracorrent i Pa Roses per debatre com construir una joventut socialista i revolucionària que impulsi un programa anticapitalista i de lluita per posar fi a aquestes vides de precarietat i somnis frustrats que ens imposen els capitalistes. Vine a debatre i organitza’t amb nosaltres!
Et pot interessar: Trobades de Contracorrent i Pa i Roses per una joventut socialista i revolucionària
Et pot interessar: Trobades de Contracorrent i Pa i Roses per una joventut socialista i revolucionària
