“Des de l’inici de la pandèmia, hem vist com els nostres majors ens deixaven o han envellit com si haguessin passat 5 anys. En solitud, sense poder acompanyar-los. Això és una càrrega que les treballadores no podem suportar més”, denuncien les treballadores en un comunicat conjunt.

Aquest dimarts 23 de desembre, ha tingut lloc una nova jornada de vaga en el sector de les Residències privades d’Àlaba en defensa d’un conveni digne, convocada pels sindicats ELA, LAB, UGT i CCOO. Les treballadores anuncien que aquesta convocatòria no és la primera ni serà l’última, “avisem, les mobilitzacions no pararan, les intensificarem de cara a l’any 2021. Les treballadores de residències hem vingut a lluitar per a tenir un sector amb condicions dignes i de qualitat, i no pararem fins a aconseguir-lo!!!”.

“Nosaltres els cuidem”, però tal com denuncien les treballadores que cuiden a les persones majors o dependents, ho fan en condicions laborals precàries i sota jornades d’extrema explotació; qüestió que durant la pandèmia s’ha evidenciat de manera exponencial.

“Treballem 1.792 hores a l’any, per menys de 1000 euros al mes. Les empreses no compleixen amb els calendaris anuals i sofrim canvis de torn d’última hora. A vegades doblem torns i no es respecten els horaris de descans establerts per llei”, expliquen.

Aquesta no és la primera vaga que realitzen les plantilles de les residències. Fa més de dos anys que les treballadores es vénen mobilitzant per un conveni provincial que transformi les condicions laborals. Entre les últimes vagues, les més recents van ser els passats 7 d’octubre i 11 i 25 de novembre.

“Vosaltres els robeu”, perquè són innombrables les denúncies de les treballadores sobre com influeix la precarietat laboral en la qualitat d’un servei essencial, que hauria de ser públic, gratuït i universal. Un servei que hauria d’estar garantit per l’Estat i no per les empreses que lucren amb les persones majors, sense importar que la precarietat cap a les treballadores incideix dramàticament en l’atenció a les persones.

“No treballem amb màquines, treballem cuidant persones que necessiten d’una atenció pròxima, que no l’hi podem donar. A penes tenim temps per a endreçar-los i donar-los menjar. Hem de deixar-los a mig fer en les seves converses, perquè hem de triar entre conversar o endreçar al seu company o companya d’habitació”, i expliquen les conseqüències per a la salut de la plantilla, provocant una forta càrrega física però també emocional i psicològica.

Els sindicats convocants insten a les empreses que es coordinin com una patronal, per a d’aquesta manera iniciar una negociació de conveni. I exigeixen al diputat general, Emilio Sola, i al gerent de l’Institut Foral de Benestar Social, Patxi Antón, a que assumeixin la seva responsabilitat ja que són les institucions les que donen finançament a les residències privades i, per tant, avalen la precarietat de les treballadores i del servei a les persones usuàries.

“Diputació és la finançadora de les residències privades, ells són els responsables del negoci que s’ha creat en el sector de residències, on uns s’enriqueixen, mentre les treballadores no arribem a fi de mes i els residents queden desatesos”, continuen en el seu comunicat.

Aquests sindicats han anunciat que les mobilitzacions continuaran i s’intensificaran durant l’any pròxim, en el cas que Diputació i la patronal continuïn desoint les reivindicacions de les treballadores.

També a Guipúscoa les treballadores han protagonitzat una vaga de 246 dies per a negociar el conveni de residències de la província. Encara així, ni la Diputació ni la patronal han fet passos en la renovació d’aquest conveni i els sindicats també anuncien la convocatòries de més jornades de vaga i exigeixen que la Diputació “deixi d’actuar donant cobertura a les empreses del sector i menystingui una vegada i una altra a les treballadores del sector”.

Et pot interessar: “La vida és lluita”, el llibre de les vaguistes de les residències de Bizkaia