Món obrer

TREBALLADORES EN PRIMERA LÍNIA

Treballadores de la llar internes, eternament confinades

Veus de treballadores de la llar internes. Un relat d'un sector de treballadores que sempre s'ha vist obligat a confinar-se a casa dels seus caps. Una situació d'extrema esclavitud que s'ha agreujat amb la crisi del coronavirus, i que afecta principalment dones immigrants.

Àngels Vilaseca

@mangic_cv / Barcelona

Anaid D.T.

@dianixdz / Barcelona

dilluns 27 d’abril| edició del dia

“Si les mesures de l’Estat d’alarma proposades pel Govern del PSOE i Unides Podem no garanteixen els drets de la majoria de les treballadores, encara menys contempla la situació de les persones immigrants” explicava Rita, treballadora de la llar paraguaiana i militant de Pan y Rosas. I així és, les treballadores de la llar i de cures, que en una gran part són immigrants, es troben entre els sectors de treball més afectats per aquesta crisi.

Pots llegir: Què fem les treballadores de la llar i migrants sense contracte enfront de la crisi del coronavirus?

D’una banda, veiem com moltes dones han estat acomiadades, sense cap mena de garantia ja que les mesures del Govern central dirigides a aquest sector [són completament insuficients, contemplant només la garantia de la prestació per desocupació durant un mes, i encara ni tan sols han concretat quan es començarà a aplicar aquesta mesura. A més es continua deixant de costat a totes les treballadores que no disposen de contracte, que són més d’una tercera part.

Et pot interessar: Empleades de la llar: “Les immigrants i sense contracte seguim excloses en les mesures del Govern

D’altra banda, per a aquelles que continuen treballant i que estan exercint un servei essencial, com la cura de menors, o de persones grans i dependents, les condicions no són millors. Clar exemple d’això és la situació en la que es troben les treballadores de la llar internes. No només no els garanteixen les mesures de protecció necessàries, sinó que també moltes d’elles denuncien com es veuen obligades a passar el confinament a les cases on treballen, sense poder sortir ni tan sols el dia del seu descans setmanal, mentrestant, romanen tancades en habitacions minúscules.

No obstant això, encara que s’han agreujat, aquestes situacions d’explotació extrema no són noves i ja es vivien abans en un treball que veritablement s’assembla a l’esclavitud. En una entrevista a Esquerra Diari una treballadora immigrant denunciava com la seva vida “era pels caps”i així ho definia, “em vaig sentir totalment devaluada com a treballadora, com a persona, com tot... Només em pagaven 800 euros per estar tot el dia sencer. Em feia càrrec de la cura dels fills, així com de totes les tasques de la casa, preparar el menjar, netejar, etc. Només podia sortir els dissabtes a les 4 de la tarda, i el diumenge havia de tornar”.

Les treballadores internes estan obligades a viure a la casa dels seus ocupadors, treballant les 24 hores del dia seguides sense poder sortir, amb uns descansos irrisoris establerts per llei. Només es permeten dues hores de descans diàries que gairebé mai es compleixen, perquè si estàs cuidant d’una persona dependent, no pots sortir de la casa i deixar-lo sol. I al llarg de la setmana només tenen dret a sortir 36 hores seguides. D’altra banda, el salari establert és miserable, a més de que encara s’inclou el pagament en espècies, legalment pot arribar a suposar fins a un 30%.Tal com ens explicava Rita, “em pagaven només 800 euros al mes per treballar tots els dies sense poder sortir de la casa, perquè part del meu “sou” era menjar i allotjament. Però de quin allotjament em parlen, si jo estava obligada a viure allà!”

Moltes dones immigrants quan arriben a l’Estat espanyol es veuen obligades a exercir d’interna com a única sortida per a obtenir ingressos i poder regularitzar la seva situació, treballant durant molts anys en l’economia submergida. Així ho explicava Diana, treballadora immigrant de Pan y Rosas. “Quan vaig arribar a Espanya vaig treballar com a interna en dues cases diferents... Per descomptat, no tenia contracte i cobrava només 550 euros al mes! Vaig demanar que m’augmentessin el sou i me’l van denegar... Em sentia totalment com una esclava”.

És més, la qüestió dels papers és usada com un xantatge per a major explotació. Per exemple, Rita ens comptava com la tenien literalment tancada com si estigués en una presó, “jo mai podia sortir. Només comentar que quan la senyora de la casa sortia a menjar a fora a mi em tancaven amb clau! Em tenien aïllada, gairebé no em deixaven ni parlar per telèfon perquè deien que si no em distreia”.

Recentment més de mil organitzacions de migrants i antiracistes han llançat una campanya amb el lema “Regularización ya!”, en la que s’exigeix la regularització immediata dels centenars de milers de persones immigrants que segueixen sense papers, i denuncien la greu situació en la que es troben. Les persones immigrants conformen un dels sectors més colpejats per aquesta crisi, ja que les seves terribles condicions vénen d’abans per les polítiques racistes i les reaccionàries lleis d’Extranjeria dels Governs del PP i del PSOE, i que continuen intactes amb l’actual Govern “progressista”.

Mentre les treballadores immigrants també estan en primera línia de la crisi del coronavirus i exercint treballs essencials com el de cures, o també en el cas de les temporeres, en la recol·lecta d’aliments, segueixen en condicions pèssimes i tractades com a mà d’obra barata en funció dels interessos d’aquest Estat capitalista i imperialista.

És per això que hem de lluitar més que mai per la derogació immediata de la reaccionària Llei d’Estrangeria, pel tancament dels CIEs i per la regularització de totes i tots!

Pots llegir: Triplement combatives! Com a dones, treballadores i immigrants




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Dones racialitzades   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Treballadores de la llar   /    Món obrer   /    Dones en lluita   /    Dones immigrades   /    Dones treballadores   /    Gènere i sexualitats   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar