La resposta del Govern de la Generalitat a les massives manifestacions que estan tenint lloc a Catalunya des del dilluns ha estat posar-se al capdavant de la repressió. Ho vam veure a l’Aeroport i el vam veure també en les mobilitzacions a Barcelona i altres llocs durant tota la setmana.

La direcció processista assumeix així per la via dels fets el fonamental d’aquesta sentència infame del Tribunal Suprem, això és la criminalització del dret de manifestació. Assumint així el paper de ser un engranatge més de l’ofensiva repressiva contra el moviment democràtic català.

Per això motiu, el desprestigi de la direcció processista s’amplia. Molts dels sectors juvenils que estan participant de les mobilitzacions rebutgen la tutela dels partits que en 2017 van obstaculitzar el desenvolupament d’una mobilització a l’altura del que era necessari per a portar endavant el mandat del 1-O.

En aquest marc, la proposta del president Torra presentada ahir al Parlament de Catalunya -allargar la legislatura i concloure-la amb un nou referèndum d’autodeterminació o una nova declaració unilateral d’independència (DUI)-, no és més que un anunci a la desesperada. Una nova "actuació" processista amb l’objectiu de desviar la mobilització que s’està vivint al carrer.

D’altra banda, ERC -l’altre agent destacat del processisme- va sortir immediatament a diferenciar-se d’aquesta proposta. Però la rebutgen no tant pel que té de performativa o de desviament, sinó perquè la seva política és aprofundir la línia de tornada a l’autonomisme, mentre busquen un acostament amb el Partit Socialista. Els canals de comunicació en aquests dies entre ERC i Moncloa, entre Rufián i el PSOE, són públics i confirmen que aquesta organització ha decidit ser la nova Convergència o jugar el mateix paper que històricament va jugar Convergència i Unió i el pujolismo.

Les diferents maniobres de la direcció procesista plantegen un objectiu comú: que aquest moviment no es desenvolupi de manera independent, amb accions massives i contundents, perquè no pugui portar fins al final la lluita per la llibertat dels presos i pel dret a decidir.

Avui és més necessari promoure l’autoorganització del moviment en els llocs de treball i estudi, aprofundir la vaga del 18O amb un pla de lluita que inclogui noves vagues generals, així com l’exigència a les direccions sindicals de CCOO, UGT i CGT que la convoquin. També és fonamental promoure la solidaritat a tot l’Estat espanyol. Exigim l’amnistia als presos polítics, la llibertat sense càrrec de tots els detinguts en les manifestacions d’aquests dies i la renúncia dels ministres responsables de la repressió com Buch. Avançar en aquest sentit permetrà reprendre la lluita pel dret a decidir i per processos constituents per a decidir-lo tot.