Per a aquesta tornada presencial a les aules la quarantena per a una aula es restringeix a quan hi hagi almenys cinc casos de covid o afecti el 20% dels alumnes, durant set dies o menys.

A Catalunya també s’ha decidit eliminar les quarantenes en educació primària i en secundària es fa quarantena si hi ha 5 positius per classe, excepte els alumnes que tinguin pauta completa o hagin passat el covid en els últims tres mesos. A més, Andalusia i Madrid han eliminat les quarantenes de classes senceres de primària i infantil.

Es manté la rebaixa de 10 a 7 dies de la quarantena, així com tampoc hi ha reducció de ràtios en les classes, ni contractació de reforç en centres educatius ni hospitals. Igualment els permisos per a cuidar menors o dependents que hagin donat positiu segueixen sense arribar.

Per a estudiants que, per contagi o quarantena no poguessin presentar-se a una prova, des d’Universitats encara no s’ha concretat un pla, podent quedar al lliure albir de cada universitat, que obtenen un ingrés el doble de gran en fer una segona matrícula d’una assignatura.

En les últimes dues setmanes almenys 1.200.000 persones més s’haurien contagiat, una dada a l’espera de conèixer els contagis desencadenats durant les dates nadalenques i esbiaixat per la falta de recursos i personal. Aquest és el moment de major pressió hospitalària, justament quan Pedro Sánchez anuncia que es deixaran de comptabilitzar els casos, per a passar a un model de vigilància “sentinella”, reduint el rastreig a àmbits de risc. No obstant, a causa de la saturació del sistema sanitari, el rastreig ja era molt inferior a la realitat dels contagis.

Malgrat rondar els 20 mesos de situació pandèmica, la situació del sistema de salut en totes les seves àrees -des del rastreig, laboratoris, l’atenció primària i la xarxa hospitalària- continua sent de saturació per falta de personal, tenint en compte l’acomiadament a la tardor de 60.000 sanitaris amb “contractes covid” als hospitals, el tancament de plantes i reducció de llits en la sanitat pública en els anys anteriors.

Les retallades en educació pública no s’han revertit, com és el cas de la pujada de ràtios per aula que no ha estat frenada. D’aquesta manera, els centres educatius són espais on és difícil mantenir distància social, com succeeix també en el transport públic.

La situació s’agreuja al no haver-se donat la construcció de nous centres educatius i més aules, contractació del personal necessari en educació per al doblament de grups, entre altres mesures. En lloc d’això en els moments que hi ha hagut tancament d’aules o de centres al complet, el cost social dels confinaments ha recaigut sobre les famílies, accentuat per la bretxa digital i les càrregues laborals i de cures.

D’altra banda, en aquesta onada els sanitaris d’atenció primària es troben realitzant tràmits burocràtics una gran part del temps degut a l’augment de tramitacions de baixes laborals, que així mateix creixen entre les plantilles constantment exposades al contagi. Sindicats mèdics denuncien des de fa mesos la falta de mitjans necessaris i demanen accions immediates entre les quals es troba la contractació de personal de totes la categories.

L’augment d’emergència dels pressupostos de salut i educació, així com del personal sanitari per a poder garantir la vacunació i evitar el col·lapse dels hospitals, sobre la base d’impostos extraordinaris a les grans fortunes, són altres mesures urgents.

D’igual manera, fa falta la intervenció estatal immediata de totes les farmacèutiques i laboratoris, per a posar-los sota control dels professionals de la salut. Posant-los al servei de plans racionals de producció i distribució de vacunes i testatges, en la perspectiva de nacionalitzar aquestes empreses sota control dels seus propis treballadors, juntament amb els recursos de la sanitat privada.