A ningú pot sorprendre que els governs capitalistes facin el que millor saben fer: protegir els interessos de grans fortunes i empresaris. I davant aquesta pandèmia no anaven a fer una cosa diferent. Per això, en comptes de mesures socials, implementen mesures restrictives, amb tocs de queda i tancaments de bars i restaurants, mentre al transport públic els que van a treballar ho fan com a sardines, els hospitals no estan preparats per noves grans onades, no hi ha mesures socials per la crisi econòmica que acompanya a la sanitària (o són molt limitades) i milers de treballadors i treballadores que són considerats essencials veuen com les seves condicions laborals es precaritzen encara més
No es contracten més docents, ni sanitaris, o els rastrejadors escassegen, però s’augmenta els cossos policials que es dediquen a garantir que el toc de queda es compleixi rigorosament. Només estan exempts els que treballen, perquè tothom sap que el virus distingeix a qui va a treballar i no contagia de la mateixa manera als metros col·lapsats ni a les aules sobre poblades. Aquest desplegament policial va acord amb la gestió que estan fent els governs (des del "progressista" central als autonòmics). Controlar amb porres i controls el que s’hauria de controlar amb hospitals, sanitat i mesures socials. I tot això, acompanya de la contínua campanya de criminalització del jovent com malus malum causant del col·lapse sanitari i les morts.
I així van veure la nit del divendres al dissabte com els Mossos, concretament l’ARRO, retenia i identificava un grup de joves que bevia als carrers del Raval. I aquesta infracció del toc de queda es va saldar amb l’agressió, llançament a terra i immobilització de vuit minuts d’un dels joves per part d’un dels Mossos.
Ara ens assabentem que els Mossos han apartat l’agent que va agredir el noi. Però el que és més important és que ens organitzem per combatre les conseqüències d’aquesta pandèmia, econòmiques, sanitàries i socials. Perquè les mesures que calen per combatre-les no les prendrà cap govern burgès la màxima preocupació del qual no són ni les vides dels treballadors i treballadores, ni els desnonaments ni la pobresa. És protegir a tota costa els guanys de grans empresaris i fortunes. Que no pari la roda de l’explotació, que els governs ho garanteixen amb la policia.
