Per què anunciava Algèria la ruptura de relacions comercials?
El govern d’Algèria prenia la decisió de trencar relacions comercials amb l’Estat espanyol com a rebuig al gir històric de Pedro Sánchez en la política cap al Sàhara. Recentment, el govern espanyol prenia un clar posicionament neo-colonial a favor del Marroc en la qüestió del Sàhara Occidental, negant el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí.
Per què va prendre Pedro Sánchez la decisió de fer costat al Marroc al Sàhara?
La política de Sánchez va consistir en un gir històric sobre el paper: recuperar la relació diplomàtica amb el Marroc -que venia deteriorada- i vendre la històrica demanda del dret d’autodeterminació del poble sahrauí a canvi que el Marroc continuï complint el seu paper com a gendarme de les fronteres sud d’Europa. Impedir que entrin refugiats i migrants per mitjà de la repressió, a canvi de reafirmar les polítiques colonials al Sàhara. En aquest gir, el govern de Sánchez s’alinea amb allò més conservador de la política cap al Sàhara, a to amb la política exterior nord-americana i favorable a la dictadura del rei Mohamed VI del Marroc.
Com ha afectat aquesta decisió a les relacions comercials i l’economia espanyola?
Espanya exporta a Algèria per un valor de 2.000 milions d’euros anuals i importa per un valor anual de gairebé 4.000 milions. El 91% de les importacions d’Espanya des d’Algèria en 2021 van ser gas i altres combustibles. Després d’anunciar la decisió del govern d’Algèria de trencar el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya, el govern enviava una ordre als bancs d’aquest país perquè interrompin les seves operacions financeres amb Espanya. Això podia bloquejar importacions i exportacions. La reacció del govern espanyol va ser immediata, buscant pressionar mitjançant la Unió Europea.
Pot faltar gas en l’hivern?
L’Estat espanyol ve augmentant en els últims mesos el seu aprovisionament de gas des dels Estats Units, que alhora és reexpedit des d’aquí cap a altres països europeus. Davant l’anunci d’Algèria de cessar les relacions comercials, el govern espanyol va denunciar la situació davant la Unió Europea. Acusava a Algèria de violació de l’Acord Euromediterrani de 2005, que estableix una associació preferent entre la Comunitat Europea i Algèria. A continuació, Brussel·les es va pronunciar contra la mesura presa pel govern algerià, pressionant perquè la suspengués. Davant les pressions, el govern algerià ha declarat que no se suspendrà la provisió de gas ni suspendrà les relacions comercials “actualment vigents”.
Com segueix aquesta crisi?
El context internacional és la guerra d’Ucraïna, així com la crisi energètica que enfronta Europa. Si aquesta ja era present des de fa diversos mesos, s’ha agreujat amb l’augment del preu del petroli i el gas, així com la resposta russa a les sancions occidentals, suspenent l’enviament de gas a alguns països d’Europa. Alhora, la guerra a Ucraïna ha provocat milions de refugiats d’aquest país cap a Europa de l’est. Però les conseqüències de la guerra van molt més allà: en molts països d’Àfrica s’auguren fams en els pròxims mesos per la falta de pa i escassetat d’aliments, per la qual cosa les onades migratòries cap a Europa poden tornar a punts àlgids. En aquest marc, les relacions amb països com el Marroc o Algèria, fonts de matèries primeres i energia, o garants del control fronterer, són claus per a l’Estat espanyol i per a la UE de conjunt. Però això implica també majors tensions per renegociar les relacions entre els Estats, així com el reforçament de les polítiques imperialistes a la regió.
L’estat imperialista espanyol, ara gestionat pel govern “progressista” de Pedro Sánchez i Unidas Podemos, continua mostrant el seu paper reaccionari en el nord d’Àfrica. Una política de xantatges i espoliació imperialista en funció dels seus propis interessos i els de les seves empreses, en contra dels pobles del nord d’Àfrica com el sahrauí i els sectors obrers i populars al Marroc i a Algèria.
